7.4.08

L'aigua que no baixa.

“Papá, ven en tren” va ser un dels eslògans més populars de Renfe durant el franquisme, una campanya que els seus competidors aeris van intentar compensar sembrant les carreteres amb grans cartells publicitaris amb el lema “Con Iberia ya hubiera llegado”.
Si fa o no fa era l'època que a TVE triomfava un mític programa d'apologia militar anomenat “Por tierra, mar y aire”.
Van passar els anys, va arribar la democràcia i ara tots els camins, els de terra, els de mar i els de l'aire, ja no porten a les casernes però continuen arribant fins a Roma i més concretament al Vaticà, que és l'ambaixada celestial a la Terra.
Si l'aigua que hauria de caure del cel ha d'anar en tren a Barcelona, que és una de les possibilitats plantejades pel conseller de Medi Ambient, que Déu ens agafi confessats i que Zapatero trii bé al nou ministre del ram.
A Madrid mantenen tancada l'aixeta de l'aigua i Francesc Baltasar, que llueix cognom de Rei Mag però que, al mateix temps, té molt limitades les seves possibilitats de resoldre la sequera amb solucions màgiques, s'ha posat en mans de la Verge de Montserrat. “Si pots fer alguna cosa, fes-la” li ha dit a la Moreneta amb la fe que dona ser agnòstic convençut amb barretina.
Per la seva part, el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach ha proposat als catalans que demanin a Déu que concedeixi “el preuat do de la pluja” i fins i tot ha fet pública una oració a mida per resoldre la sequera:
“Per la pluja, que ha de portar l'aigua que la nostra societat necessita: que Déu, provident i bo, ens la concedeixi com una benedicció que davalli del cel fins a nosaltres”.
Es fotut que aquestes alçades, la solució a la manca de xàfecs sigui idèntica a la que s'aplicava a l'Edat Mitjana, un anacronisme que, posats a fer-ho bé, exigeix la immediata convocatòria dels esbarts dansaires de tot Catalunya cada diumenge al migdia, a la sortida de missa, perquè ballin la dansa de la pluja assessorats per un cap xerokee.
Posats a creure en els miracles i donat l'actual nivell de coneixements científics, el preg de Francesc Baltasar i l'oració del cardenal Martínez Sistach podrien incloure el següent afegitó:
“Si pots fer alguna cosa, que plogui durant sis dies seguits amb una mitjana de 20 litres per metre quadrat a les conques internes de Catalunya”.
Això és exactament el que l'Agència Catalana de l'Aigua considera necessari perquè les reserves dels pantans recuperin els enyorats nivells de l'any passat.
Se sap des de fa temps que el sector agrícola consumeix el 73 per cent de l'aigua de Catalunya, però ¿s'ha fet alguna cosa des de l'administració per canviar les males pràctiques com el reg a manta i per inundació?
És de sentit comú que el creixement dels sectors turístic i immobiliari a Barcelona i a molts indrets de la costa i de la muntanya porta afegit un més alt consum d'aigua, però ¿s'ha tingut en compte aquest detall a l'hora de planificar el territori?.
I així, entre el manteniment a l'àmbit rural de formes de reg tradicionals i poc eficients i el creixement insostenible del món urbà com a formula per omplir les butxaques de promotors immobiliaris i per sanejar els pressupostos municipals, s'ha anat tirant endavant amb la inèrcia de qui dies passa anys empeny.
Ara, quan a l'esquerra li toca cercar solucions urgents a problemes que venen de temps enrere, es troba amb el contrasentit d'haver de fer jocs de paraules amb mots com “transvasament” que fa ben poc, des de l'oposició al PP, havia demonitzat. Una radicalitat ecologista difícil de conservar quan , com li passa a ICV,es tenen responsabilitats de govern i hi ha l'amenaça que l'aigua no arribi a les cases.
Per allò del repartiment de competències, la clau per resoldre aquesta “emergència nacional” catalana la tenen Zapatero i Sant Pere. El primer impedeix que es toqui l'Ebre / Segre per allò de no donar pistonada al PP però acaba d'aprovar nous transvasaments d'aigua del Tajo al Guadiana -també fa jocs de paraules i en diu “canonada”- i al Segura. I el segon, si no està massa ocupat en els afers celestials, ben segur que escoltarà el precs del conseller i del cardenal.
Per si de cas i tocant de peus a terra però mirant cap al cel, el servei meteorològic anuncia pluges a mitjans de la setmana . Creuem els dits i esperem que plogui on han de ploure i que Déu, la Moreneta, Sant Pere, Zapatero i el conseller Baltasar ens garanteixin als catalans l'aigua pels glaçons del JB, que és el mínim al que hauria d'aspirar una societat civilitzada com la nostra.



14 comentaris:

Anònim ha dit...

No fer ús partidista del tema de l'aigua? S'atrevirà Montilla a demanar a Mas que faci el favor de no utilitzar el tema de l'aigua des d'una òptica partidista?
Tindria conya això!
Qui més ús partidista, electoralista, populista i demagògic ha fet del tema de l'aigua, han estat sobretot els socis de govern de Montilla.
Demanar ara a Mas que no ho utilitzi em sembla una gosadia no exempta de bastanta barra.
Ha demanat Montilla als seus socis de govern que treballin i que deixin de dir tonteries? Ho dic perquè, sense anar més lluny, el Vice-president Carod Rovira va dir ahir que amb el tema de l'aigua , el PSOE fa la pinça amb CiU per tal d'erosionar el govern tripartit...O sigui, que la negativa del govern amic d'Espanya a transvassar ( perdó, fer una captació temporal) aigua del Segre és culpa, ni més ni menys que de Convergència la qual s'ha unit amb el govern del PSOE per utilitzar el tema de l'aigua per enfonsar el tripartit.
Rocambolesc no?
No veig que ningú respongui amb contundència les afirmacions de Carod. És que potser ja ningú li fa gaire cas? Deu ser això!
En tot cas,em sembla lamentable! Em sembla repudiable que els qui més han anat al davant de la pancarta, els qui més han guanyat vots amb la cultura del no, ara dissimulin dient mentides, mitges veritats i busquin pinces maquiavèliques per enfonsar el tripartit.
Em sembla no saber estar a l'alçada de les circumstàncies, em sembla propi de governs i governants mediocres, em sembla impropi d'un govern seriós que té al davant seu una "emergència nacional"...
Però, això si. El President dirà a Mas que no utilitzi el tema de l'aigua per fins partidistes. És tot el que se li acudirà dir al President davant del greu problema que ens efecta?
El país s'afronta a un dels problemes més seriosos dels darrers temps i un parla de pinces, i l'altre d'electoralismes...
Sabeu què t/us dic ? Que millor que plogui i que plogui molt.....

Anònim ha dit...

Entre d’altres coses a Catalunya no tenim solucionats ni el transport, ni l’estructura de país, ni el subministrament energètic i continuem patint el problema de la sequera, tan de moda els darrers mesos.
Si per exemple haguèssim apostat decididament per el transvasament del Roina quan es va posar sobre de la taula, ara fa uns 12 anys, les obres estarien a punt d’acabar-se i tant el fantasma de les restriccions a Barcelona, com l’assecament del Ter, un malson del passat amb la solució a tocar de la punta dels dits.

Anònim ha dit...

Fer demagògia en política, és una pèssima solució i mes per aquelles organitzacions que estant en l’oposició, poden accedir al poder algun dia, perquè et lliga de mans. Diu el refrany que som amos dels nostres silencis i esclaus del que diem i en aquest cas, és ben cert. Si per alguna d’aquelles coses PSC, Esquerra i ICV haguessin pogut albirar que anys mes tard formarien en la primera fila del govern tripartit, de ben segur que mes d’un dels seus dirigents s’haguessin mossegat la llengua.

Anònim ha dit...

No hi veig altra resposta que el pacte de PSC, ERC i ICV és gafe. Ja són massa coincidències, totes elles desastroses. Quin mal hem fet a la humanitat per haver de patir aquesta desgràcia?
I el pitjor de tot és que el govern central és qui ha acabat per posar seny a la situació, perquè el transvasament del Segre a la seva capçalera era realment una bogeria. Ja diuen que si no fas política, i el govern tripartit fa molt temps que no en fa de coherent, té la fan.
I l'espai que deixa buit l'acaba ocupant el govern central.

Anònim ha dit...

El Sr. Carod-Rovira està inspirat i es veu que quan es troba en aquesta situació es passa de rosca amb facilitat, o potser simplement li serveix per despistar al personal.
Ara ens ha sortit amb la “teoria de la pinça” que consisteix en afirmar que l’oposició a Catalunya, o sigui CIU, actua conjuntament o d’acord amb el PSOE: el “gobierno de España” contra el govern de la Generalitat.
El Sr. Carod no és un ingenu ni un estúpid, i sap perfectament que no hi ha dos partits, PSC i PSOE, n’hi ha un de sol i es diu PSOE que inclou l’altre, com una simple federació territorial.
Francament, millor que deixi de dir animalades, i si els seus aliats a la Generalitat, o sigui el PSOE que sempre han estat i estant a les ordres del “gobierno amigo” no fan l’estratègia que vostè voldria ho té fàcil, trenqui el govern i passi a l’oposició, o simplement, plegui. No és insubstituïble.
La resta són,pos, romanços i autojustificacions.

Anònim ha dit...

Per cert abans de les eleccions, ni l’atur, ni la crisi econòmica, ni la sequera no eren cap problema, simplement no existien. Vostès els havien eliminat dels seus discursos i mítings.

Anònim ha dit...

El PSOE se’n fot del PSC i d’ICV, i aquí no passa res. Al contrari, sap que com més mal ens faci als catalans encara hi treurà més vots. Ha quedat sobradament demostrat... ERC passa i només té temps per mirar-se el melic. I amb tanta incompetència, Catalunya comença a tenir set..., i encara volen sucar-hi pa a la desgràcia dient-nos que faran arribar l’aigua potable en tren!!!

Anònim ha dit...

Assisteixo emmudit a l’espectacle vergonyant i vergonyós dels nostres polítics i dels gestors de la nostra cosa pública en l’afer què ens ocupa i ens preocupa com a país: un episodi de sequera que ja dura dos anys i que, si el Déu de la pluja no hi posa remei, ens portarà d’aquí a sis mesos a restriccions en l’abastiment a la població.

Anònim ha dit...

Imagino que el fet que la reunió d'ahir, entre Montilla i Mas, hagués acabat sense cap acord concret ha donat més "munició", a Josep Lluís Carod, per creure que la famosa "pinça" del PSOE i CiU és una realitat que es fa evident per moments.
La coincidència entre CiU i el govern Zapatero en la no conveniència d'executar el transvasament del Segre va portar a que en el Consell Nacional d'ERC, Carod parlés d'una suposada pinça entre CiU i PSOE contra el govern tripartit.
Però el que encara no sap, el govern tripartit ni tampoc Carod, és que CiU ha condicionat qualsevol suport a Zapatero a que aquest faci un pacte amb el govern francès en el sentit de fer el transvasament del Roine (tema tabú també pel tripartit), encara que aquest no s'executarà fins que el president Montilla estigui fart de presidir processons del tripartit davant la Moreneta perquè plogui (això també s'ha pactat).
Conspiració, i així intercanviar opinions i poder formar part, definitivament, d'una nombrosa i creixent població, que reben el nom de conspiranoics i que viuen sota el lema: "allò que no ens han explicat".
Carod tremola. La pinça no ha fet més que començar!Ja,Ja,Ja.

Anònim ha dit...

Hola¡¡mira que fa dies que ja he tornat a escriure al teu bloc, però ara em costa molt escriure les meves cosetes, abans era mes fàcil, però ara no sé que explicar-vos, fa tants dies que no et dic res que em fa com vergonya i tot, però començare per queixar-me una mica de la merda de falta d'aigua, que falta aigua evidentment ho sap tothom, mes que res perque no paren d'emprenyar per la tele, per la radio, pels diaris i jo sincerament ja començo a estar-ne fins els collons, si, falta aigua i això es un problema, s'han de posar mesures però ara poca cosa arreglarem, i mentres explico que n'estic fins els collons del tema em ve a la memoria el primer estiu quan la colla varem decidir ajuntar-nos els nois i les noies per anar de vacances en un apartament, i una nit uns quants ens varem posar dins la banyera i ens varem començar a dutxar amb una empolla de vodka mentres no podiem parar de riure com a bojos, doncs mireu si ens falta aigua sempre ens quedara el vodka.
Salut a tots.

Anònim ha dit...

1. "Su idea de España" és plàcida, idíl·lica, Espanya és el millor país del món, el més avançat, el més igualitari, el més social, el més unit, el país dels prodigis ... , en resum, el-més-socialista-espanyol. I la idea es concreta en un nou eslògan, "España, un país decente".
Més enllà d'aquestes floritures el que m'ha quedat clar del discurs de Rodríguez Z. és la voluntat del Govern espanyol socialista de recuperar per via econòmica o legislativa, a plena llum del dia o emmascarat, competències pròpies avui de les Comunitats Autònomes.
2. "I la perífrasi s'encomana". El discurs del candidat a la presidència del Govern espanyol ha estat un gerro decorat amb una retòrica prou clàssica, profusa d'adjectius i acumulació de sinònims i amb un ús restrictiu però interessant de les perífrasis i circumloquis per a evitar paraules que no es volen dir, tabús, discordants amb l'Espanya mirall de virtuts o la Catalunya optimista.
Evidentment ha començat una nova era, la de la perífrasi política socialista.

Anònim ha dit...

El PSOE està decidit a pasar pàgina amb els nacionalistes, Espanya ja no serà Federal, ara només és diversa i unitària. Estarà el nacionalisme català decidit a passar pàgina amb Espanya??

Anònim ha dit...

Sí, ja sé que deu existir una explicació política per això. Però això no treu que no ho acabi de captar. Això no fa que no es visualitzi d'una forma, si més no, inquietant o, fins i tot, incomprensible. Em refereixo al fet que, els tres partits que governen a la Generalitat de Catalunya hagin efectuat un vot diferent en la votació per escollir el president del govern d'espanya, persona que (per desgràcia) és bàsica per a les expectatives del mateix Govern de Catalunya. Recordo que el PSC ha votat a favor de Zapatero, ICV s'ha abstingut i ERC hi ha votat en contra.
Repeteixo que hi deu haver mil explicacions polítiques, però no hi sé veure cap explicació racional.

Anònim ha dit...

L'altre dia en el Col·legi "Cal Montilla" - antigament Palau de la Generalitat- , els líders dels dos grupets de la classe -no m'en-recordo si eren els de Primària o els d'ESO-, van voler enterrar la destral de guerra, al menys amb el que fa referència a l'ús de la única font del Centre, i van establir que ho resoldrien a l'hora del pati - antic "recreo", per els que ja tenim una edat-. No se'n van sortir. Ja se sap com son els crios!...No se'n van sortir per criaturades, un volia que l'altre acceptés, que si abans de final de curs la font es quedava seca, es pugés fer un "pont" provisional a la canonada de l'edifici del costat que son quatre gats i no la necessiten tota. L'altre volia que digués públicament i als quatre vents, que la proposta que ell va fer en els cursos passats, d'agafar l'aigua d'una manera permanent de la canonada del carrer de dalt- que és abundant i mai n'hi falta- era la millor , i a més a més afegís que ell i el seu grupet estaven equivocats, per escarni i befa de tothom.
Les dues propostes per si mateixes son bones; una com a solució transitòria i arribat el cas, d'execuciò immediata, i l'altre com a solució permanent per tal de que en el "cole" no li falti l'aigua. Segurament n'hi han d'altres, però al menys aquestes dues podien servir per resoldre-ho conjuntament. Qué va passar?, doncs que el de la solució del "pont", no volia, i es normal, tenir que rebaixar-se a dir el que no sentia: que estava equivocat, i ser la riota durant aquest curs i els propers. A l'altre el va perdre el seu egocentrisme -tant típic entre els crios-, i volia aprofitar l'ocasiò no per mostrar-se com un nen conciliador - això es de nenes!-, si no com el més llest i "xulo" de la classe.
En resum, el "Cole" continua tenin un problema amb la seva unica font d'aigua, i tots els nens i nenes corren el risc de no poder beure per assedegar-se després de jugar al "pilla-pilla" o "tocar i parar".