Veure a l’home simpàtic del Zapatero, enfilat a la tribuna del Congrés del Diputats repartint promeses i compromisos a dojo davant de les senyories i la resta de ciutadans amb la capacitat d’autoflagelació suficient com per a resistir la programació sencera de TV2 en el debat d’investidura, és un espectacle només comparable a una marató de 24 hores del il·lustre “El tomate” del T5.El “prometedor compulsiu” va tornar a prometre el traspàs de les rodalies, cosa que ja havia fet la legislatura passada, el desplegament del estatut pel que fa al nou sistema de finançament que se’n deriva i oh miracle! a la publicació d’aquelles balances fiscals que ja va encarregar en el 2005 a un grup d’experts i en veure’n els resultats li entrà la suor freda.
Primera sessió del debat d'investidura per a l'elecció del president del govern espanyol amb la sensació que les coses no han canviat gaire. Lògic. Zapatero intenta projectar el país i resoldre les grans qüestions però no té la visió de fa quatre anys, quan semblava que volia liderar el gran canvi després de vuit anys d'aznarisme, amb grans fites com l'acord de pau amb ETA i la reforma cap a un estat federal. El líder socialista evidencia que ha baixat a la terra i que està més disposat a governar sense tenir aspiracions d'alt nivell i suposo que molt pressionat per la crisi econòmica que afecta la societat. Zapatero va exposar que està disposat a pactar els grans acords i els pactes d'Estat amb el PP i els aspectes molt més secundaris amb CiU per així tenir un aliat puntual. Comprensible. No tenir majoria absoluta i no tenir un aliat significa acords puntuals entre vestidors.
Però la nova societat d'avui tampoc perdona. El desgast mediàtic obliga a voler guanyadors que generin més i més i no defalleixin en l'intent. I per contra, els perdedors ja no semblen tenir quota de pantalla. Com dóna la sensació Rajoy, que ja té un estigma de perdedor que es demana que Esperanza Aguirre s'atreveixi a donar el cop d'estat que bona part del PP desitja.
Entre aquesta dicotomia es presenta de desdibuixada aquesta legislatura per a Catalunya, entre els qui veuen la botella mig plena i d'altres que la veuen mig buïda. Entre l'antic talante del 2003, ara sembla que decente per a Zapatero, i els qui voldrien que sortís un portaveu dels 25 diputats del PSC i digués que amb Catalunya no s'hi juga.
O sigui, aigua, balances fiscals, infraestructures i el Nou Estatut. En el fons, els cent dies de rigor abans de realitzar un primer anàlisi de la seva gestió.
Vistos els resultats de les darreres Generals a Catalunya, és prou clar que majoritàriament a la gent ja li està be que els prenguin el pel deixant-los sense servei de rodalies, sense corrent elèctric, sense AVE, sense gestió aliena a IBERIA de la T4, sense una xarxa de carreteres com Deu mana i d’aquí a pocs mesos, sense aigua, potinejant el sistema educatiu i els serveis d’assistència social o interferint amb un ministeri de la vivenda les competències ja transferides i per tant res a dir. No m’estranya que vistos els resultats l’aparell del PSOE hagi optat per la mateixa tàctica per la propera legislatura.
És possible fins i tot que en les balances fiscals que ens serveixin d’aquí uns mesos, si és que al final ho acaben fent, Catalunya, consti com a receptora pura de la solidaritat d’Andalussia i Extremadura o que a l’àrea metropolitana de Barcelona s’acabin afaitant a l’Octubre amb gasosa o Fanta de taronja com a resultes de la promesa que també ahir va fer sobre la sequera, total en les properes eleccions, majoria absoluta!
Bona legislatura. Z.P ¡¡
És possible fins i tot que en les balances fiscals que ens serveixin d’aquí uns mesos, si és que al final ho acaben fent, Catalunya, consti com a receptora pura de la solidaritat d’Andalussia i Extremadura o que a l’àrea metropolitana de Barcelona s’acabin afaitant a l’Octubre amb gasosa o Fanta de taronja com a resultes de la promesa que també ahir va fer sobre la sequera, total en les properes eleccions, majoria absoluta!
Bona legislatura. Z.P ¡¡
12 comentaris:
Avui, tenim els millors condicionants perquè Catalunya es converteixi en una de les millors i potents delegacións del PSOE en territori espanyol.
És evident que els 25 diputats Chaconeros tenen que ser la reòstia de optimistes.
A veure com acabara el tema de la sequera perque cada any estem pitjor. Com a minim Zapatero rebutja el transvassament de l'ebre, que no solucionaria res. el millor seria fer desaladores y fer un transvasssament del Roine, pereo sense dependren en exes.
El tripartit segueix com sempre, fatal, que hi farem.
Un apunt tertúlia,Galeuscat ja no té la clau. Sembla que només és posin d’acord quan veuen perillar la seva presència amb motiu del complex sistema electoral europeu. No és que hagi fracassat el diàleg, és que aquest no s’ha produït. Van haver-hi trobades al llarg de la campanya i, fins i tot, es va parlar de condicionar al futur govern a través d’un full de ruta conjunt, però no era més que pur teatre electoral. Alguns il·lusos veiem que les aspreses es podien superar però, alhora de la veritat, cada formació ha mirat pels seus interessos polítics. Legítim, però això perjudica als ciutadans de Galícia, Euskadi i Catalunya. No existirà una força cohesionada i solidària, fonamental per a conquerir certs objectius nacionals comuns, però també individuals –de cada territori-. Això també permet al PSOE establir pactes puntuals amb uns i altres segons li convingui, tal i com va succeir a la passada legislatura. Però el got sempre és pot veure mig ple o mig buit: ni PNB ni CiU ni BNG han recolzat la investidura de Zapatero.
És a dir, serà investit en segona volta i amb els únics vots del PSC – PSOE. La manca de suport parlamentari estable augura una legislatura complicada.
CiU proposa, com alternativa de futur, el transvasament del Roine. I és que hi ha motius de pes que distingeixen la situació d’aquest riu francès de l’afluent català. Fonamentalment, és un riu que duu un cabal excedentari i, per tant, en cas de pluja, tendeix a desbordar-se. Això no succeeix, en cap cas, amb l’Ebre. El Roine, juntament amb les desalinitzadores, són la solució a llarg termini per a la sequera del país. És més, tard o d’hora, haurem de prendre-les en consideració, ja que és per mi, la única via de sortida que, fins al moment, es coneix per aquesta crisi.
Tot sense riscos medioambientals greus i amb cost econòmic zero, ja que s’hauria d’efectuar a través d’empreses concessionàries.
Tot i que el Govern català la va rebutjar, Zapatero s’ha compromès amb CiU a estudiar-la.Ja veurem.
De moment, en Zapatero no ha sortit investit. Caldrà tornar-hi divendres vinent. Tenim, doncs, un govern espanyol que necessitarà d'acords parlamentaris per anar avançant en una legislatura que serà, sens dubte, complicada. El nostre èxit serà fer valdre la força d'aquests 10 diputats. I la gent, al final d'aquesta legislatura, ens haurà de jutjar per l'encert que haurem tingut al llarg d'aquestes quatre anys . En bona part, dependrà de nosaltres mateixos. De saber trobar el punt just entre la fermesa i la capacitat de ser útils. Mai és un equilibri fàcil.
I tan que han cambiat,tertulia,ara s’ha posat de moda que primer, els polítics que fan rodes de premsa, s’expliquen i responen en català les preguntes que se’ls fan. Quan acaben, surt aleshores una d’Antena 3 o d’allà on sigui que diu: “Podria repetir-lo en castellano?”. I aleshores el Mas -i tots els altres polítics, també els d’Esquerra Republicana- repeteixen en castellà el que han dit abans. Alguns periodistes, en senyal de protesta, s’aixequen i se’n van. El Lluís Bou de l’AVUI, primer cronista de la nació, i també el Josep Gisbert de La Vanguardia. No és un debat absurd perquè els detalls no són absurds, perquè els rictus no són absurds, perquè la llengua no és absurda i menys a Catalunya. Català és aquell que parla català. Com a mínim. La llengua del líder del catalanisme, de la força amb més representació al Parlament, no pot ser altra que el català, no pot ser altra que la seva. On heu vist Zapatero parlant una llengua que no sigui la seva, o Bush, o la reina d’Anglaterra? Si vols tenir el detall, quan vas a l’estranger, de fer una part del teu discurs, per cortesia, en la llengua del país que t’acull, això és una altra cosa. Però el líder del catalanisme polític, a Catalunya, no ha de parlar cap altra llengua que el català, i si a Espanya no ho entenen que hi posin subtítols. Una cosa és jugar amb els símbols amb la frivolitat de Carod, per posar un exemple, potser el més escandalós. Una cosa és jugar amb els sentiments d’un poble per treure’n un benefici personal encara que sigui a canvi d’un alarmant desgast de l’interès nacional.
No dic que Mas hagi de fer això. Però tampoc renunciar la dignitat en nom del pragmatisme. Cal anar per feina, però sense renunciar. Recorda que l’últim graó del pragmatisme és sempre prostituir-se. No val tot, i és una vergonya nacional que en nom de ser més escoltat aquí o allà els polítics catalanistes -també els d’Esquerra ho fan- renunciïn al català per sortir més afavorits en aquest o en l’altre telenotícies. És una vergonya, és donar un exemple horrorós a tota la gent que ve de fora i fa un esforç per parlar en català i no canviar de llengua a la primera. A Catalunya els catalans parlem en català, i més si representes la nació. "Oh, és que tots els altres polítics també ho fan!". Mas representa la nació, i la llengua única d’un catalanista que representa la nació és el català. La primera per condició per a ser president és demostrar que saps la importància, i el rictus de ser-ho.
Els altres també ho fan? Quin argument és aquest? Si ets millor que els altres, que es noti, Artur Mas.
I el pitjor de tot, que diguin que ho fan per "cortesia", "educacio", "respecte". Donant a entendre que parlar en espanyol es de bona educacio, i fer-ho en catala una grolleria. I quan qui realment menyste, no respecta i es groller, es el mitja que envia a cobrir declaracions a Catalunya algu que no enten el catala, llengua totalment prescindible i que no cal aprendre.
Jo sóc perosna de bona fe i entenc que parlen en castellà per evitar males traduccions del català nostre al castellà seu.
No arribarem mai a ser res si ens baixem els pantalons i canviem de llengua davant dels mitjans de comunicació propis del país veí. Si s'ha de parlar anglés o francés el parlem però castellà no, el castellà es propi, a part d'espanya de països, que juntament amb espanya, representen el retard intelectual, cultural, economic... del món en que vivim, en canvi el francés i l'anglés, són llengües usades per societats prosperes, intelectuals, eficients economicament i amb gran cultura.
PD: poso espanya amb minúscules perquè no es mereix cap més alta distinció.
Salut.
Recordo amb claredat les crítiques que va rebre el president Montilla, quan era ministre, per les seves declaracions contràries a l'estatut del 30 de setembre.
La major part dels comentaris es referien a la deslleialtat que suposava defensar una cosa a Madrid totalment contrària a la voluntat expressada pel govern català després, l'Artur Mas va pactar l'Estafotut amb el Mentider.
Consti que estic convençut que ho va fer de bona fe, ni de bon tros podia imaginar-se com arriba a ser de mentider en zetapé.
Ara bé, negociar amb el Mentider que es plantegi el transvasament del Roine, quan el govern del nostre país s'hi ha mostrat en contra, demostra, un cop més, com n'estem, tots plegats, de supeditats als dessignis dels espanyols.
Abans, CiU reclamava al Zapatero que els retornés la Generalitat, ara CiU reclama al Zapatero que sigui deslleial amb el govern tripartit (que ho és, li agradi a qui li agradi, de Catalunya).
El que més em preocupa, però, no és que CiU treballi contra el tripartit, sinó que quan no són els uns, són els altres.
I així, el Mentider podrà anar fent, tranquil, sense despentinar-se, i amb aquella sornegueria que llueix quan parla de Catalunya.
La darrera burla ha estat la promesa de publicar les balances fiscals abans de dos mesos. Lògicament, tots els economistes de la Generalitat han tingut un esglai i es temen el pitjor.
Però no passa res, que el Mentider ja ha advertit que això de les balances fiscals no té res a veure (i no tindrà influència) amb la negociació del finançament.
Tot plegat, patètic.
Cal que siguem conscients que, com que no estarem mai units, tots (CiU, PSC, IC-V, ERC), la crisi econòmica la pagarà Catalunya, la solidària forçosa, esforçada i dòcil.
Poca cosa podem esperar, a hores d'ara, vist l'espectacle de pati d'escola al que estem assistint.
Salut i República!
Com deia el Lehendakari Ibarretxe, quan algú t’enganya, el primer cop és culpa de qui et menteix.
Però si t’enganya una segona vegada, és culpa teva.
Per tant, a la vista de l’experiència amb el PSOE, per davant de tot prudència i escepticisme i esperarem a que el temps ens doni o tregui la raó.
Crec que la manera com comença la legislatura és tota una declaració d’intencions. Hi ha dos fets que crec ens hem de fixar, ja que són els més importants (almenys jo ho veig així)
1) El PSOE vol estrènyer els llaços amb el PP (això indica la direcció clara i unívoca que ha pres el PSOE)
2) Prefereixen ser escollits a la 2a que no «claudicar» amb els partits «disgregadors de l’estat» ni que aquests partits que poden «disgregar l’estat» sigui una convergència liderada per unió.
Pinten bastos, o ens espavilem, o quan ens n’adonarem tornarà a tenir més poder la diputació de Barcelona que la Generalitat. L’estat que estan construint no ens té en compte i sembla que cada dia ens en tindrà menys. Crec que hi hem de reflexionar tots i treballar, a poder ser plegats, per assolir el nostre objectiu. Hi ha molta feina, crec que falta més gent per a continuar fent-la.
He deixat passar uns temps prudencial per no fer valoracions en calent i no deixar per escrit allò que pense dels nacionalistes i/o independentistes que han votat Psoe.
I la tentació no és menor després de sentir el discurs d'investidura d'en Pinotxo-Zapatero. De la Ejpaña Plural a la Ejpaña Unida, que pensant-ho bé, entre la Una de Rajoy i la Unida de Zapatero, molta diferència no hi ha.
Més encara si el que s'anuncia és que el grans temes d'Estat els pactaran el Psoe i el PP.
Traduït al català , això vol dir espanyolejar, espanyolejar, espanyolejar. Retall i invasió de competències i nova LOAPA "harmonitzadora" i espanyolitzant. Potser la rèplica adequada a aquell eslògan encomanador de por que deia "Si tu no vas ellos vuelven" - il·lustrat amb una escenografia semblant a la de la pel·lícula del dia de la Bèstia - s'hauria d'haver replicat amb un altre eslògan: "Si tu els votes, ells et foten".
Encara hi haurà qui -com qui espera a Déu- esperarà que Zapatero arregle l'embolat de la sequera , o que publique les balances fiscals dels Països Catalans sense fer trampes i mangarrufes.
I sense amagar informació¡.
Al remat serà veritat allò que deia aquell: que som un poble de negres addictes a votar al Ku Klux Klan.
Publica un comentari a l'entrada