Voldria deixar quatre reflexions mes sobre la problemàtica de l'aigua, problemàtica que tot i ser una d'aquelles de les que sempre es parlen darrerament ha guanyat embranzida per les amenaces de talls d'aigua per a consum humà a la regió metropolitana de Barcelona.Si de transvasar l’aigua en volien dir “captació temporal” i al final s’ha quedat en “mini transvasament”, ull amb el concepte “guerra”, que no sigui un altre intent per emmascarar una altra paraula que ben bé podria ser “catxondeo”, “desgavell”, “circ” o “putiferi”.
I és que tot el que està passant més aviat recorda a “humor amarillo” que no pas a un conflicte bèl·lic. Tot i això, de “batalles” n’hi ha força, tantes com conques.
En primer lloc està el concepte “emergència nacional”, triat per evitar el clam “emergència Barcelonina”, ja que anteriorment s’han patit restriccions d’aigua a diferents llocs del territori, però llavors ni era emergència ni era nacional.
Però bé, per tal de sol ventar aquest episodi d’emergència s’arriba a un dels punts àlgids del “Show de l’aigua” D’aigua ben poca cosa que vagi més enllà de transvasar-la. I com són polítics i de solucions no en tenien ni idea, es van dedicar al que sí dominen al 100%: llençar-se pilotades enlloc de deixar fer als experts per buscar solucions imaginatives i factibles, fonamentades en tecnologia i possibilitats actuals..Aquesta guerra d'aigua no és res més que una altra guerra per diners, pels diners que pot generar aquest or transparent, i com guerra que és hi ha interessos que semblen no contar gaire, ja que les necessitats bàsiques de les persones es deixen en un segon pla, o pitjor encara, s'exploten política i econòmicament per obtenir-ne més aigua amb la qual poder generar encara més diners.
I és que en aquesta guerra, com en totes les guerres en general, no hi ha ni bons ni dolents puix cap de les parts ha fet una política correcte i coherent de gestió de l'aigua i del territori, tot i que si que n'hi ha qui ho ha fet millor i qui ho ha es ta fen pitjor. Si a tot això sumem el fet que l'aigua és, en aquest moment, una de les armes polítiques més fortes en aquesta part de la península, ens trobem davant d'un problema amb encara més implicacions que dificulten de forma artificial el cercar una solució eficaç.
Jo, per la meva part, sóc contrari a tot tipus de transvasaments i partidari d'una política molt més estricta sobre la utilització de l'aigua en tots els àmbits, però també s'ha de deixar clar que circumstàncies excepcionals necessiten mesures excepcionals i, certament, que gairebé la mitat de la població de Catalunya, pugui patir restriccions de consum domèstic és una circumstància excepcional, com, d'una altra banda, també ho seria que passés en qualsevol altre punt de població de tot el nostre territori.
I no és que no sigui important que en un determinat poble no tinguin aigua, que ho és, i molt, però el problema logístic i tècnic per a cercar una solució no és, ni molt menys, el mateix. Com tampoc ho és l'impacte polític i medi àtic. I això, el qui mana, ho sap prou bé. Entre tant, es coneixien les dades de consum d'aigua de la petroquímica de Tarragona ... tanta que es podria abastir tota la ciutat. Aigua potable que s'utilitza per refrigerar... Què bé!!!. Per a colmo, hi ha un projecte per abastir la petroquímica amb aigua reciclada, però porta nos equant temps aturat, i s'espera que es faci realitat a ves a saber quin any... Potser quan ja no calgui per que no quedi petroli que processar?
I en mig de tot això, un petit gest de sentit comú de mans dels tècnics (que són els que hauríem d’escoltar enlloc de perdre el temps amb els polítics): Proposen retornar l’aigua de sortida de la depuradora del Prat al riu Llobregat i utilitzar-la tant per regar com per obtindré aigua potable. Es tractaria doncs de reciclar l’aigua.. Portar part de l’aigua tractada de la depuradora del Besòs cap a Lleida, de forma que els regants d’aquella zona (que consumeixen el 60% de l’aigua que s'utilitza a Catalunya) podrien regar amb aigua reciclada. Així, part de l’aigua potable que usen ara pel reg es podria utilitzar per consum humà (síiii .a Barcelona tambéeee).
Veiem-ho amb números. La depuradora del Besòs processa 500000 metres cúbics al dia, amb pics de 800000, o el que és el mateix, el consum de 1500000 persones. Per fer-nos una idea, el cabal mitjà del Llobregat ronda els 1700000 metres cúbics al dia i el seu cabal ecològic s'ha estimat entre 300000 i 500000 metres cúbics/dia, el que vol dir que amb el que surt de la depuradora del Besòs es podrien mantindré els nivells mínims del riu Llobregat (o el Ter, que es mou en valors molt similars). No obstant, tota aquesta aigua es torna al mar per un emissari submarí. La idea doncs és: Portem l’aigua, la consumim, la pixem, la depurem i la usem per regar. Amb estratègies d'aquest tipus s'aconseguirien uns guanys d’aigua potable enormes... per que pensa que no és només l'aigua de la depuradora del Besòs: la majoria dels municipis, per petits que siguin, connecten el seu clavegueram a una estació de depuració d'aigües residuals ...
Però aquí entra en joc un altre col·lectiu dins el “show de l’aigua”, els regants. Diuen que no s’en refien de l’aigua depurada i no volen utilitzar aquest recurs. I per darrera hi ha un fotimer de pagesos que “punxen” els conductes de les aigües de sortida de les depuradores per regar els seus cultius clandestinament... Ho haveu vist?!!!.
Per una altra banda, utilitzar l’aigua reciclada per potabilitzar-la pot sonar com si ens diguessin que ara ens hem de beure els pixats, i és clar, la gent no acaba de veure-ho amb bons ulls. Però el cert és que l’aigua reciclada, amb els tractaments correctes, és tan apta per ser potabilitzada com l’aigua de qualssevol riu...
A veure quin és el proper episodi d’aquest Show. Amb que ens sorprendran ara el Montilla i el Baltasar?
En primer lloc està el concepte “emergència nacional”, triat per evitar el clam “emergència Barcelonina”, ja que anteriorment s’han patit restriccions d’aigua a diferents llocs del territori, però llavors ni era emergència ni era nacional.
Però bé, per tal de sol ventar aquest episodi d’emergència s’arriba a un dels punts àlgids del “Show de l’aigua” D’aigua ben poca cosa que vagi més enllà de transvasar-la. I com són polítics i de solucions no en tenien ni idea, es van dedicar al que sí dominen al 100%: llençar-se pilotades enlloc de deixar fer als experts per buscar solucions imaginatives i factibles, fonamentades en tecnologia i possibilitats actuals..Aquesta guerra d'aigua no és res més que una altra guerra per diners, pels diners que pot generar aquest or transparent, i com guerra que és hi ha interessos que semblen no contar gaire, ja que les necessitats bàsiques de les persones es deixen en un segon pla, o pitjor encara, s'exploten política i econòmicament per obtenir-ne més aigua amb la qual poder generar encara més diners.
I és que en aquesta guerra, com en totes les guerres en general, no hi ha ni bons ni dolents puix cap de les parts ha fet una política correcte i coherent de gestió de l'aigua i del territori, tot i que si que n'hi ha qui ho ha fet millor i qui ho ha es ta fen pitjor. Si a tot això sumem el fet que l'aigua és, en aquest moment, una de les armes polítiques més fortes en aquesta part de la península, ens trobem davant d'un problema amb encara més implicacions que dificulten de forma artificial el cercar una solució eficaç.
Jo, per la meva part, sóc contrari a tot tipus de transvasaments i partidari d'una política molt més estricta sobre la utilització de l'aigua en tots els àmbits, però també s'ha de deixar clar que circumstàncies excepcionals necessiten mesures excepcionals i, certament, que gairebé la mitat de la població de Catalunya, pugui patir restriccions de consum domèstic és una circumstància excepcional, com, d'una altra banda, també ho seria que passés en qualsevol altre punt de població de tot el nostre territori.
I no és que no sigui important que en un determinat poble no tinguin aigua, que ho és, i molt, però el problema logístic i tècnic per a cercar una solució no és, ni molt menys, el mateix. Com tampoc ho és l'impacte polític i medi àtic. I això, el qui mana, ho sap prou bé. Entre tant, es coneixien les dades de consum d'aigua de la petroquímica de Tarragona ... tanta que es podria abastir tota la ciutat. Aigua potable que s'utilitza per refrigerar... Què bé!!!. Per a colmo, hi ha un projecte per abastir la petroquímica amb aigua reciclada, però porta nos equant temps aturat, i s'espera que es faci realitat a ves a saber quin any... Potser quan ja no calgui per que no quedi petroli que processar?
I en mig de tot això, un petit gest de sentit comú de mans dels tècnics (que són els que hauríem d’escoltar enlloc de perdre el temps amb els polítics): Proposen retornar l’aigua de sortida de la depuradora del Prat al riu Llobregat i utilitzar-la tant per regar com per obtindré aigua potable. Es tractaria doncs de reciclar l’aigua.. Portar part de l’aigua tractada de la depuradora del Besòs cap a Lleida, de forma que els regants d’aquella zona (que consumeixen el 60% de l’aigua que s'utilitza a Catalunya) podrien regar amb aigua reciclada. Així, part de l’aigua potable que usen ara pel reg es podria utilitzar per consum humà (síiii .a Barcelona tambéeee).
Veiem-ho amb números. La depuradora del Besòs processa 500000 metres cúbics al dia, amb pics de 800000, o el que és el mateix, el consum de 1500000 persones. Per fer-nos una idea, el cabal mitjà del Llobregat ronda els 1700000 metres cúbics al dia i el seu cabal ecològic s'ha estimat entre 300000 i 500000 metres cúbics/dia, el que vol dir que amb el que surt de la depuradora del Besòs es podrien mantindré els nivells mínims del riu Llobregat (o el Ter, que es mou en valors molt similars). No obstant, tota aquesta aigua es torna al mar per un emissari submarí. La idea doncs és: Portem l’aigua, la consumim, la pixem, la depurem i la usem per regar. Amb estratègies d'aquest tipus s'aconseguirien uns guanys d’aigua potable enormes... per que pensa que no és només l'aigua de la depuradora del Besòs: la majoria dels municipis, per petits que siguin, connecten el seu clavegueram a una estació de depuració d'aigües residuals ...
Però aquí entra en joc un altre col·lectiu dins el “show de l’aigua”, els regants. Diuen que no s’en refien de l’aigua depurada i no volen utilitzar aquest recurs. I per darrera hi ha un fotimer de pagesos que “punxen” els conductes de les aigües de sortida de les depuradores per regar els seus cultius clandestinament... Ho haveu vist?!!!.
Per una altra banda, utilitzar l’aigua reciclada per potabilitzar-la pot sonar com si ens diguessin que ara ens hem de beure els pixats, i és clar, la gent no acaba de veure-ho amb bons ulls. Però el cert és que l’aigua reciclada, amb els tractaments correctes, és tan apta per ser potabilitzada com l’aigua de qualssevol riu...
A veure quin és el proper episodi d’aquest Show. Amb que ens sorprendran ara el Montilla i el Baltasar?
No se si seran las Zamburguesas o els rollitos de primavera, però del que estic segur és que veurem trompades.
Encara que, clar, si ja hem patit mesos sense rodalies, sotracs interminables per culpa de la negligència en al realització de diferents obres públiques, dies sense llum i amb soroll de generadors i fuites radioactives... perquè no hem d'aguantar uns quants dies sense aigua ?
Encara que, clar, si ja hem patit mesos sense rodalies, sotracs interminables per culpa de la negligència en al realització de diferents obres públiques, dies sense llum i amb soroll de generadors i fuites radioactives... perquè no hem d'aguantar uns quants dies sense aigua ?
Total, com mai protestem per a res i sempre tornem a votar als mateixos...
Cal exigir, propagar i estendre la idea de renovació i canvi de mentalitats.
I obrir la caixa del debat d’idees i canvi de rumb. I persones.
Quan abans millor.¡¡¡
Cal exigir, propagar i estendre la idea de renovació i canvi de mentalitats.
I obrir la caixa del debat d’idees i canvi de rumb. I persones.
Quan abans millor.¡¡¡
16 comentaris:
Bé, senyors: però fets, i no paraules. Els fets ens diuen que Montilla va voler salvar Magdalena Álvarez de la reprovació al Parlament, en ple desgavell ferroviari i davant dels nombrosos menyspreus de la ministra; que els diputats del PSC van votar a favor de Bono com a president del Congrés sense cap mena de problema; que el mateix Montilla el va votar, en el seu moment, per tal que dirigís el PSOE en lloc de Zapatero; i que, només fa unes hores, s’ha doblegat als criteris del govern espanyol per a les solucions contra la sequera. Això, malgrat que parlaven de “fets consumats” i de mantenir-se en les seves posicions petés qui petés.
Ahir mateix els governs català i espanyol van fer públic que l’aigua que fa falta a Barcelona la trauran ampliant el minitransvasament de l’Ebre.
Però no passa res, no us preocupeu, el progres del Tripartit 2.0 no fan transvasaments ni interconnexions de xarxes.
Ara ja no els interessa aprofitar les connotacions lingüístiques negatives de la paraula "transvasament" per treure redit electoral. Per això han decidit que el que tothom coneix com a transvasament ara es digui captació d’aigua.
Aquesta semàntica és molt més cool. Es veu que el pacte de l’Ebre era només mentre estiguessin a l’oposició.
On son ara en Montilla, en Carod-Rovira i en Saura?. Perquè no s’han dignat a vindre a les Terres de l’Ebre a explicar-nos la seva meravellosa captació d’aigua?. Perquè no van explicar el que volien fer en la campanya electoral del març (Baltasar va reconèixer que ho van “silenciar” per no pertorbar les eleccions)?. Perquè ens han enganyat a tots?. Quina excusa s’inventarà l’exalcalde de Tortosa Joan Sabaté (un dels firmants del Pacte) per justificar el canvi de jaqueta?. Tornarà la ministra Chacón a Sant Jaume a prometre que l’Ebre és intocable?. Ara que és oficial el transvasament, dimitirà el delegat del govern a les Terres de l’Ebre, tal i com va prometre públicament fa uns dies?.
Segurament utilitzaran la famosa dita castellana: "donde dije digo, digo diego".
L'ara president de la Generalitat, José Montilla; el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira; el d'Interior, Joan Saura; van signar el 10 d'octubre de 2003 el Compromís dels partits polítics per l'Ebre -en contra del Pla Hidrològic.
COMPROMÍS DELS PARTITS POLÍTICS PER L’EBRE
1- Divulgació, defensa i implantació dels principis de la Nova Cultura de l’aigua.
2-Rebutjar i demanar la paralització dels següents projectes de transvasament del riu Ebre, contemplats a la llei 10/2001 del PHN:
Transvasament cap al sud de 860 hm3 art.13
Transvasament cap al nord de 190 hm3 art.13
3- Demanar la retirada del projecte de connexió de les xarxes CAT-ATLL (DOGC 5/8/02) perquè representa l’inici del transvasament de l’Ebre i perquè Catalunya no precisa de més concessions d’aigua d’altres conques.
4- Presentació dels recursos i accions jurídiques adients, en el moment de la publicació del projecte definitiu de transvasament de l’Ebre, en qualsevol dels seus ramals.
5- Dissoldre l’actual CPIDE i redactar un “Pla Estratègic de Conservació del Delta de l’Ebre” desvinculat del Transvasament.
6- Proposar la derogació de l’actual PHN i l’elaboració d’un altre d’acord amb els punts anteriors.
7- Compromís de no fer pacte de govern amb cap partit polític que doni suport al transvasament de l’Ebre i al projecte de Connexió de Xarxes abans esmentat.
Amb el problema de la sèquia que estem patint els catalans i, sobretot, els barcelonins, s’està fent una gran manipulació per part de les comunitats veïnes de Múrcia i València; i , en general, de tot el Partit Popular. L’aigua és un be escàs i que, per suposat, no se li pot negar a ningú, visqui on visqui. Aquesta afirmació que hauria de ser totalment supèrflua, ara fa falta dir-la perquè desgraciadament una mentida repetida tantes vegades és possible que arribi a calar a la societat.
No és el mateix el transvasament que s’ha acordat realitzar per fer arribar aigua de boca a Barcelona, que és temporal i d’emergència, amb el PHN que va derogar el govern socialista en l’anterior legislatura.
Aquell pla volia ser estable i l’aigua transvasada era per utilitzar-la per beure, però també per altres usos que no estaven del tot clars, sobretot, urbanístics. A més, posava en perill els ecosistemes del riu Ebre.
La solució finalment acordada és només, només i només per fer arribar a Barcelona aigua de boca, en cap cas per utilitzar-la per un altre qüestió.
Així que si us plau, no més manipulacions.
És l'aigua del Roine una solució, no només per a Catalunya, sinó també per tot el litoral mediterrani? Possiblement SI.
És una solució a llarg termini? Sí. Perquè una obra d'aquesta envergadura comporta unes negociacions complicades ambFrança, però resoltes aquestes, i fet el projecte, l'obra civil no trigaria més de 4 anys a poder estar en ple funcionament. Però s'ha de començar a treballar en aquesta direcció.
Per què la intransigència dels diferents governs espanyols i de l'actual català a portar l'aigua del Roine...( no tinc resposta només estupefacció)
O és que l'aigua que arribarà en vaixells des de Marsella no és aigua del Roine? En un cas és bona i acceptable en l'altre la mateixa aigua és menyspreada.
El benestar i la supervivència de les generacions futures no poden ser hipotecades per raons partidistes i electoralistes. Un polític pensa en les properes eleccions; un estadista, en les properes generacions (James Freeman Clarke), lamentablement sembla que en el nostre país hi ha molts polítics i pocs estadistes.
La raó principal per la qual em vaig oposar al projecte de transvasament de l’Ebre que estava planejat fa uns sis o set anys no era que fos obra de la dreta espanyola sinó que agreujaria el procés de recessió que patia el Delta i el risc de salinització dels camps d’arròs.
Lo riu és vida que dèiem, i suposo que ara que el transvasament es fa per ordre de l’esquerra espanyola aquests riscos no han desaparegut.
Que la institució de la Generalitat te poc poder es un fet, però que va perdent la dignitat cada dia que passa també ho es.
El problema de la sequera a l’àrea de Barcelona, ha deixat en evidencia un cop mes la submissió de la Generalitat a les ordres provinents de Madrid.
Tanmateix, la veu de l’amo va resoldre desautoritzar aquesta opció ràpidament i imposar la connexió de l’Ebre a Tarragona, allargant fins a Barcelona per una canonada, des del govern en diuen arribar a un acord, i fins hi tot el conseller de medi ambient diu que no s’ha sentit desautoritzat.
La veritat es que el poder decisió del govern català es molt limitat, i per acabar-ho d’adobar tant ERC com ICV, activistes en la lluita contra el transvasament de l’Ebre, ara accepten aquest sense miraments per no molestar al PSC, què com sempre ha eclipsat als altres dos partits
Des de l’oposició CIU que va defensar el Plan Hidrologico Nacional en el seu moment en contra dels interessos de la gent de l’Ebre, ara critica les mesures preses, i defensa la seva proposta del Roïne, tot un desgavell d’hipocresia i mala memòria col·lectiva en aquesta classe política de tant baixa qualitat.
Per si no n’hi hagués prou, el cost elevat de l’obra, sortirà de les inversions previstes per Catalunya, quan a València recentment en una connexió semblant el cost va anar a càrrec del pressupost general de l’estat. Un cop mes un altra presa de pel del Sr. Zapatero cap a Catalunya, amb la col·laboració inestimable dels tres partits que formen el govern, i en especial ERC què sembla voler perdre els votants restants amb la seva tàctica de crossa socialista, per no parlar de la revolta que això provocarà a la gent de l’Ebre, i la no excusa per en un futur fer una canonada direcció València quedarà oberta.
Serà aquest el primer acord de l’acostament PSOE-PP, recuperar el Plan Hidrologico per la porta del darrere?.
La submissió d´actual cúpula d´ERC als postulats del PSC, ordenats pel PSOE transvasista, crea un precedent greu amb un tema sensible.
I a sobre pagant amb recursos de l´´ Estatut amb l´esmena adiccional tercera del deute reconegut.
I ja hi haurà canonada i precedent perquè altres territoris en reclamin igualment, amb possibles usos especulatius i no de boca.
Crec que tothom te raó. Si!, sembla mentida però és així. El que passa, es que tot en la seva justa mida i depenen d’es don es miri.
Segurament la opció Roina, pot solucionar el problema de l’aigua a la part centre i nord del nostre país a mitjà termini, ja que les obres no serien mai inferiors a quatre anys. Però també caldrà preguntar per el cabal del riu i la seva conservació, etc. Al igual que hem fet amb l’Ebre.
També de forma momentània, l’allargament del minitransvasament de l’ebre pot ser una solució sempre i quant sigui això, temporal.
El que caldria fer, es una política de futur d’àmbit europeu, on s’opti per un sistema total per a tots, equitatiu i just. A l’hora, fer que els recursos dels ajuntaments no estiguin sols en mans de la economia de la construcció, ja que, és aquesta, la que comporta la falta d’aigua ja que prima el sol construïble sobre les zones on poder sobreviure.
Avui s'ha rubricat l'acord del Govern d'Espanya amb el de Generalitat per fer el transvasament de l'aigua de l'Ebre cap a Barcelona o el que en diuen mini-transvasament.
No fa falta que recordi que els grups que avui estan al govern de la Generalitat varen encapçalar mil i una manifestacions en contra d'aquest projecte quan governava CiU.
És més era un projecte que ja estaba licitat l'any 2.003, i que l'any 2004 el primer tripartit va deslicitar.
Ara a correcuita i amb el beneplàcit del govern de l'Estat recuperen el projecte i l'executen per màxima urgència.
Aquestes polítiques erràtiques i incoherents són el que provoquen l'enorme abstenció que es produeix a totes les eleccions.
Sembla ser a més que els Regants de l'Ebre rebran a canvi inversions per 24 milions d'Euros com a compensació per el mini-transvasament.
La meva pregunta és ?
I els regants del Ter? que no existeixen ? Fa 50 anys que estem cedint solidàriament l'aigua del Ter a Barcelona i sembla que ningú s'en recordi.
Els regants del Ter tenen molts més problemes actualment que els regants de l'Ebre.
I alerta, me n'alegro que els regants de l'Ebre aconsegueixen compensacions, peró trobo del tot injust, que com que el transvasament del Ter és un fet consumat fa molts anys, no hi hagi cap tipus de compensació per la agricultura del Ter .
Any 2008, Tripartit desgovernant Catalunya. El Govern català per aturar la sequera de l'àrea metropolitana de Barcelona adopta la mesura que va rebutjar quan era a l'oposició.
Això sí, justifica que és reversible i temporal, però s'han acabat menjant amb patates allò del "no al trasvassament".
El quart punt de l'acord establia la 'presentació dels recursos i accions jurídiques adients' contra el transvasament de l'Ebre 'en qualsevol dels seus ramals'.
Contradiccions i demagògia que els està sortint cara.
Això sí, són polítics que no tenen cap mena d'ètica ni d'escrúpol en no voler admetre les seves pífies. No anem bé.
Ni de l'Ebre, ni del Segre, ni mini, ni gran! Fa uns anys sortia al carrer per demanar aturar el transvassament, fins i tot avui encara segueixo portant amb orgull la samarreta anti-transvasament(que hem va molt estreta,me he engordat).
Fa uns anys aixecàvem la veu contra el creixement desmesurat i insostenible, etc.. i en favor d'una nova cultura de l'aigua... fa uns anys era una majoria social la que dèiem: ni una gota més, no al transvasament!
Aquestes últimes setmanes ens han intentar vendre fum i colar-nos petits transvassments, emergències nacionals, mesures d'emergència, etc... i ara sembla ser que ens volen fer combregar amb el mini trasvasament de Tarragona a Barcelona amb l'aigua de l'Ebre, dient que és una solució d'emergència.
Solució d'emergència és portar vaixells, constuir dessaladores a tota llet, potenciar un consum responsable, plantar cara als interesos econòmics que malbaraten l'aigua, recuperar pous i arreglar canonades, etc...pero construir 62km de canonada de 1.5m de diàmetre no és un mesura d'emergència, perquè això seria llençar els diners.... Això sí ens volen fer creure que això ho fan per no deixar-nos sense aigua.... ho sento però que algú m'expliqui que no pot assegurar l'aigua del consum de boca... que representa menys del 10% de l'aigua que es consumeix.. ep, i que jo estic disposat a patir restriccions, perquè en el fons tots som còmplices indirectament i directament de la situació actual.
Salut.
Ja s'ha arribat a un punt amb això de l'aigua i la sequera, entre els polítics i els mitjans atiant als polítics, entre el govern de la Generalitat i el Govern d'Espanya, entre els blocaires sobiranistes, polítics, literats, nacionalistes d'uns i altres; que ja no vull llegir més, no vull saber l'opinió dels uns i els altres, ni donar la meva, ja s'ho faran.
Estic convençuda que entre les pluges i les solucions polítiques no ens mancarà l'aigua, per tant, prou, prou, i prou (com diu en Cuní) ¡Parlem d'una altra cosa !
Que el conseller Baltasar segueixi mantenint el càrrec, després de tot el que ha passat aquests dies, demostra que la Generalitat de Catalunya no serveix per res, que és intrascendent.
No vull comentar a fons aquest tema sinó recordar una frase que m'ha cridat l'atenció, enmig de la polèmica, procedent d'algun membre del govern espanyol (el que sí que mana, ens agradi o no): "les dessaladores són el futur, perquè és l'única solució estructural que no ens fa dependre de la climatologia".
No, és clar, no ens faran dependre de la climatologia.
El que no diuen és de qui ens faran dependre, perquè a ells els va el negoci i per vendre'ns la moto ens han d'amagar les tares.
Partim d'una premisa indiscutible: si a Catalunya no plou prou, tenim un problema.
Si plou prou, el problema deixa d'existir. I donat que fa uns quants anys que no plou ni la meitat del que hauria de ploure, tenim un gran problema.
La solució pot anar per dues bandes: o fer que plogui més, o que no calgui que plogui tant com abans. Descartada la primera, ens quedem amb la segona, i aquí se'ns obre de nou la tria: augmentem l'oferta alternativa, o disminuim la demanda?
Començo per la darrera: podem disminuir la demanda reduint la població (descartada) o "amb una cultura de l'aigua".
A aquesta última opció s'hi abonaven els pijoprogres quan estaven a l'oposició, perquè les paraules són gratuïtes i el seu ramat de votants no els demanava cap explicació de com es feia això. Ara que governen i el país se'ls mor de set, reconeixen per omissió que això no és cap solució quan venen mal dades. Les "cultures de l'aigua" s'han de tenir amb sequera o sense, però quan no hi ha aigua, esdevenen paraules sense sentit.
Passem a opcions serioses: augmentar l'oferta alternativa és construir nous embassaments, portar aigua d'altres conques o treure-la del mar.
Algun dia ens haurem de preguntar on posar aigua per 7-8 milions de persones, i segurament per fer-ho calgui expropiar alguna vall amb la seva urbanització incorporada, talment com va fer el Paquito amb els pobles de Tivissa, Mequinensa o Sau.
Però tots sabem què succeeix quan algú planteja aixecar una paret de formigó i negar centenars d'habitatges i milers d'hectàrees de sòl edificable, o sigui que no ens ho plantejarem com una solució a la sequera d'enguany.
ICV defensa portar aigua del Segre, el PP de l'Ebre, CiU del Roine i el PSOE del mar (sincerament, desconec què proposa ERC si aguna volta han pensat o saben el que es pensar). La del Segre és una bajanada de tal magnitud que no cal ni plantejar-se-la, és anticipar aigua que havia s'acabar abastint un d'aquests embassaments que tenim sota mínims.
Portar-la de l'Ebre implica barallar-se amb mitja espanya, i portar-la del Roine, pagar religiosament un cànon a França.
Portar-la del mar és gratis? Doncs no, cal energia per treure-la, energia per dessalar-la, i energia per injectar-la cap amunt (doncs encara que li canviéssim el nom a la llei de la gravetat, aquesta seguiria empenyent l'aigua cap avall, com ha fet sempre).
Ens allibera de la pluja, dels ecologistes i d'altres conques avaricioses que pretenen una cosa tant indigna com vendre el que és seu, sí, però ens encadena a una cosa anomenada "fonts d'energia".
D'on treurem l'energia per realitzar aquest procés?
Farem més hidroelèctriques? Necessiten embassaments. Passa paraula ¡¡.
Eòliques? Resulta que l'energia més neta té un problema, i és que als senyors ecologistes que es neguen a la construcció de nuclears (una altra que descartem) no els agrada com queden aquests molins enmig de la muntanya (i els entenc, tant costaria buscar un disseny més variat i agradable?).
L'energia solar sembla que de moment no és prou eficient per substituir les altres de què disposem, i això ens deixa amb l'entranyable recurs de les fonts "no renovables": el gas i sobretot el petroli.
Més dessaladores equival a més gas i més petroli.
A importar, és clar, pagant religiosament als àrabs i veneçolans (per aquí deu anar la història?) allò que no volem pagar als francesos, i sense la garantia de que aquest recurs no s'esgoti en una generació.
Realment les dessaladores són la solució?.
La psicosi malthusiana que ha generat el tripartit català és una mostra més de l’incompetència governativa, de la mala gestió i lleugeresa verbal que contribueix a exacerbar una situació social dins de l’estat de per si complicada, i fa palès una manca de sensibilitat amb la gent de les Terres de l’Ebre en detriment del vot de l’àrea Metropolitana.
El PHN encobert que volia dur a terme el Conseller Baltasar, ha quedat de moment aturat. Zapatero, que te les competències en matèria hidrogràfica, ha dit “NO”. I ha encomanat aquest tema a la Vicepresidenta de la Vega, cap de llista per València. El govern català ha actuat sense transparència, sense oferir la veritat, amb nocturnitat i traïdoria. I de retruc ha fet saltar les alarmes dels governs murcià i valencià, en un acte de irresponsabilitat sense límits.
Sempre fem malament les coses. Vam muntar una campanya molt estupenda amb samarretes com diu el tafaner, quasi-fashion per evitar d'enviar l'aigua de l'Ebre cap al sud. Anava a regar golfs, promoure Marines d'Or i coses semblants, i a fer més regadiu en terra de secà. Una mica a empentes i rodolons la cosa es va aturar. Però ves per on, que poc després ens trobem que a Barcelona ens cal més aigua de la que els migradíssims cursos del Llobregat i el Besòs, pobrets, no poden aportar. Des del nord ja fa temps que ve aigua, però el Ter tampoc no dóna per tant. Així les coses, 2 reflexions i una intuïció em venen al cap:
Reflexió núm. 1: si tingéssim un país nostre, on hi manéssim de debò, podríem fer el que ens rotés, encara que fos una animalada, sense donar gaires explicacions a ningú. Ara, qualsevol ministrota espanyola pot desautoritzar aquest president tant àdhuc que tenim. Bé. És un motiu més per ser independents; i això, fins i tot el més talòs se'n pot adonar. És a dir: QUE ALGÚ FACI EL FAVOR DE FER-NE DEMAGÒGIA INDEPENDENTISTA!!
Reflexió núm. 2: Val. Dit això, una crítica cap a casa. Som imbècils, o què? Que no veiem que si hem basat (els catalans) campanyes electorals en evitar el TRANSVASAMENT de l'EBRE cap al sud, no podem ara fer un (mini)TRANSVASAMENT de l'EBRE cap al nord? Però que no podem predir la clatellada mediàtica que ens caurà a sobre? Que som del tot imbècils? (repeteixo) Per molt raonable que sigui i fins i tot sostenible i reversible i per casos d'emergència nacional, etc etc... que no veiem que el NOM (transvasament) fa la COSA (crim horrorós)? Evitant el transvasament cap al sud, hem cremat la carta transvasament cap on sigui. Ens hem d'apanyar amb les opcions que queden, i no hi ha més. I sinó, haver fet el transvasament cap al sud i ara podríem recollir el que ens petés per dur-ho cap al nord. Ja sé que aquí pequen propostes raonables per pecadores... però això ja ho té la política: cada decisió que prens condiciona les que podràs prendre en el futur.
Intuició copsada al vol: Ben pensat, però, és ben probable que jo estigui del tot equivocat, i que el cinisme de la política permeti perfectament assumir els (probablement petits) costos de tot aquest sarau.
Publica un comentari a l'entrada