Tot poble te els seus símbols, i el nostre evidentment també. Els símbols són imatges, himnes o banderes que prenen un significat més enllà de la fotografia, les notes musicals o la peça de roba acolorida. Cada persona, li dona un conjunt de valors a cada símbol, i és el conjunt de valors i sentiments que hi donem, el que fa que a la llarga esdevinguin referents col·lectius que ens vinculen amb ells.
I de banderes... tantes com pàtries, i per cada pàtria tants matisos per sentir-la.
El poble català som massa vegades hostatges de la mitologia del seny, que ens fa ser porucs alhora de fer-nos veure. Cal desmitificar el seny, i fer créixer la rauxa, i mostrar-nos tal com som, i fer veure al nostre veïnat, que als Països Catalans, en els dies de festa major i diades de commemoració és la senyera estelada la que simbolitza la nostra manera de fer i viure.
Que darrera de cada finestra o balcó quatribarrat, hi ha molt més que una simple fotografia, notes musicals, o un tros de roba hi ha l'anhel d'un poble que decideix independència.
"Per Sant Jordi hem de donar suport a la literatura en català i recuperar el seu significat inicial. No contribuïm a fer més fort qui ja ho és.
La diada ha de ser per a la llengua catalana i per a l'amor"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Bona diada a tots i a totes.
Per fi és Sant Jordi, patró de Catalunya, símbol de la nostra cultura. Una diada cívica i nacional. Llibres i més llibres que comprarem i potser regalare'm. Llibres que abandonaran els prestatges de les llibreries i vindran a casa nostra, per no ser llegits mai més. La intenció és el que compta. Roses de tots els colors per fer feliç a la núvia, companya, dona, mare, iaia, tieta o veïna. Roses senzilles, roses guarnides, roses massa cares. Ah! i pastissos, que ara el gremi de pastissers també ha ficat la cullerada i ens regala amb creacions d'encert divers per vestir els postres del dia d'avui i portar més sucre a la taula.
Decididament, reivindico que Sant Jordi sigui jornada festiva (excepte per als llibreters i venedors de roses, amb perdó) de cap a cap; qualsevol argument en contra em sembla sense substància, pervers. I festa també l'endemà per poder jugar ni que sigui un moment amb els llibres nous. Feliç diada a totes i tots.
I res. Bon Sant Jordi. Que tingueu tots molts llibres i moltes roses.
Ja estem a 23 d'abril i allò de : abril, aigües mil... com que no!
Si en Juan Luis Guerra deia:
"Ojalá que llueva café en el campo
que caiga un aguacero de yuca y té"
Jo dic: Tant de bo plogués! Però amb aigua em conformo.
A les roses de Sant Jordi suposo que no les haurà faltat aigua...
Felicitats a tots els Jordis i Jordines i, feliç dia a tothom.
Ja és Sant Jordi, dia de llibres i roses. Soc feliç, i més encara, quant fa una estona he visitat el bloc del "torresquerra" i he conegut a la independència en persona.
La mayoría de tradiciones son meramente consumista, está tambien pero está considero que tiene cierto encanto... Sant Jordi, rosas, libros, cultura, tradición...
Senyor Sant Jordi,
patró,
Cavaller sense por,
guardan's sempre
de el crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.
Salvador Espriu. "Pregària"
Visca Catalunya! Bé,tertulià, no sé què més dir. Passo a llegir-te sovint però no tinc temps d'escriure i no sé que posar.
Apa salut.
Publica un comentari a l'entrada