1.8.08


Enviat per a

5 comentaris:

Anònim ha dit...

SORT

divendres, 01 d’agost, 2008
Francesc Mercadé ha dit...

El primer que cal fer és felicitar al nou alcalde quan sigui proclamat. Enhorabona!

divendres, 01 d’agost, 2008
Anònim ha dit...

Francament, no crec que el futur estigui escrit, si més no amb aquella fatalitat amb que te'l presenten: “Si t'has de morir d'una pedrada t'hi moriràs d'una pedrada.”.
El que sí crec, i no vull ser el mesíes de ningú, es que el temps, la nostra història, les nostres històries, és semblant a un riu, cadascuna de les nostres accions ens empenyen en un sentit o en altre, mantenint-nos a la llera del riu o traient-nos fora, potser obrint un altre camí.
Milions de litres d'aigua fan que, amb el temps, s'obri una nova via, però sempre hi ha una primera gota que és la que acaba d'obrir l'escletxa. I el problema neix aquí, ens enlluernem per la proesa d'aquella gota, d'aquell que ha canviat alguna cosa, sense adonar-nos que sense totes les anteriors que van colpejar la paret i sense totes les que li han anat al darrera el riu seguiria pel mateix camí.
Crec que estem predestinats a obrir nous camins, no fatalment sinó potencialment. Podem formar part de l'ona que empeny els canvis o podem seguir el curs i deixar-nos portar. Però encara així ens podem trobar que el corrent ens empeny i ens aboca a ser dins l'onada, llavors quin sentit té lluitar per no formar-hi part?
Ser un mateix, dins l'onada, a favor de l'onada o en contra d'ella, lluitant contra corrent o empenyent endavant, lluitant per no sortir del corrent o per sortir-ne.
Aquesta lluita personal i intransferible és la predestinació, no podem prendre la decisió total, no som més que una gota però podem provocar-la, ara si hi han més que a l'hagin fet o més endavant quan algú aprofiti la nostra empenta i la de molts altres per acabar de fer-ho.
Per això crec que el nostre destí és prendre decisions, prendre-les de manera personal, conscients del que decidim malgrat en el moment en que decidim no suposi cap canvi.
I què passa quan no decidim? Que el corrent ens portarà on vulgui, que serem arrossegats, fins i tot expulsats i que no ens podrem queixar. Si hom no decideix no pot exigir. Deixar passar la vida, deixar arrossegar-se per el corrent sense decidir és la pitjor decisió que es pot prendre, és renunciar a encertar i a equivocar-se, és passar la responsabilitat als altres, és desentendre's, és no viure.
Molta sort.

dissabte, 02 d’agost, 2008
tafaner ha dit...

Enhorabona!

dissabte, 02 d’agost, 2008
rafael ha dit...

¡Tertulia!.. que os pasa?? Estais mudos. besitos

dimarts, 05 d’agost, 2008

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)