A partir d'avui el dia 9 d'Agost de 2008 i cada any, Catalunya celebrarà aquest dia, el dia nacional dels innocents. No cal penjar la llufa, ja la portem al damunt. "Si guanya ZP, guanya Catalunya!"
Jo crec que tots sabem, i en general acceptem, que les lleis estan per complir-les i que ens afecten a tots per igual. Sembla evident que qui té més responsabilitat ha de donar exemple en tots els camps i especialment en el compliment de les lleis. També sembla clar que qui més cura hauria de tenir en complir les lleis és qui se n’ocupa de proposar-les, de redactar-les, d’aprovar-les i, en última instància, de fer-les complir.
Els polítics en general estan especialment obligats a seguir les lleis i normatives i a més a donar exemple. És aquella famosa cita que diu alguna cosa com: "la dona del Cèsar a més de ser honrada ho ha de semblar i demostrar" . I dins els polítics, els que tenen responsabilitat de govern semblarien els més obligats a complir amb tot allò que diuen les normes i lleis del país.
Arribats a aquest punt, hem d’analitzar que vol dir això de complir la llei. Està clar que sí sobrepasses els límits de velocitat i t’enxampen, rebràs una forta sanció i fins i tot és possible que perdis el dret a conduir. Sí cremes una bandera o denigres un símbol, tal com els defineix la llei, pots estar ben segur que policies, jutges o fiscals emprendran totes les accions legals possibles per fer complir la norma i probablement rebràs una forta sanció, sempre d’acord amb la llei. Segur que trobaríem molts més exemples.
I jo em pregunto: Una llei aprovada pel Parlament de Catalunya, que ha passat pel Parlament espanyol, que també l’ha aprovat, i posteriorment sotmesa a referèndum i, malgrat la baixa participació, aprovada per una amplia majoria dels ciutadans que varen decidir participar en el procés, deu ser equiparable, com a mínim, a les lleis de trànsit o de protecció dels símbols nacionals espanyols? Quin motiu tant important permet al govern de l’estat no complir escrupolosament amb el que és llei ? Quina instància es posarà en marxa, de forma automàtica, per exigir al govern que compleixi una llei i els terminis que conté ?
En la societat es parla molt del desprestigi de la política i dels polítics, anàlisi que comparteixo en gran mesura, Crec que situacions com el que està passant amb el finançament de Catalunya, contribueixen a ampliar i consolidar aquest desprestigi. Probablement aquest és el motiu menor per exigir el compliment de l’Estatut i de dotar a Catalunya d’un sistema de finançament just amb les necessitats i l’esforç dels seus ciutadans, però m’ha semblat un argument més per demanar el que Catalunya necessita, que ens correspon per justícia i per llei, a més de ser una mostra eloqüent del que no pot passar en un país.
7 comentaris:
Aquest sentit de la democràcia és indecent. A més a més és involucionista. Si la llei no la compleix qui la promulga, perquè l'he de respectar jo. Per les pistoles?. No és això, companys, no és pas això pel que va morir tanta gent.
Després de dos anys d'Estatut nou i quasi encara per estrenar, l' incompliment del mateix serà el fet principal que fins avui ens ha aportat.
Per regle general, incomplir una Llei comporta alguna mena de càstic o penalització.
Això però no passarà amb l'Estatut, on el que ens volen fer veure alguns, és que precisament el seu compliment si que és un càstic i una penalització per d'altres.
Tot aixo em sembla molt be pero, jo crec que s'hauria d'anar mes enlla. La Generalitat hauria de comencar a denunciar tots aquets procediments dilatoris del Govern Central, posan-los en coneixement de Tribunals Internacionals.
Las lleis no es poden utilitzar de manera malintencionada per allargar i bloquexar el seu compliment.
El problema no son les persones, el problema son les ideas i sobre tot els politics que les tenen que posar en practica i francament amb el que tenim no m'extranya que anem com anem
Ara ja sabem que per part del Govern espanyol no hi haurà negociació possible. Simplement es tractarà de pressionar i amenaçar els catalans perquè acceptin les seves condicions, que no tenen per què ajustar-se a cap llei ni a cap principi. Ells tenen la força i el poder, i l’exerciran.
Efectivament, els mitjans estatals tracten el tema gairebè com si fos una rebequeria de la Generalitat demanar respecte per la llei, i complir els compromisos adquirits, i relativitzar el tema ja que nomes es tracta de Catalunya i aquests nomes serveixen per ser l'ase dels cops.
Vincular el nou finançament als nous pressupostos generals es una questió clau, i tots els partits s'han de comprometre a no votar-los si no hi ha acord, en especial evitar les temptacions del Sr. Duran, el polític mes valorat segons totes les enquestes, encara no entenc perquè ja que apart de aspirar a un ministeri espanyol pocs mèrits se li coneixen, també vigilar el desgavell d'Esquerra que segueix sense fer cas a les resolucions aprovades en el seu Congres i segueixen manant els de sempre sense cap tipus de pudor.
Finalment vigilar el PSC, i els seus 25 diputats, l'arma mes mortifera amb la qual hem de lluitar a Madrid, i per primer cop demostrar que primer es Catalunya i de pas el Sr. Corbacho i la Sra. Chacon preparar les seves cartes de dimissió per no participar en un govern enemic de les lleis aprovades, i del desenvolupament de Catalunya.
Ja veieu que la tasca no es fàcil, però s'ha de provar de fer-ho possible a pesar que sigui difícil d'imaginar amb la classe política que tenim.
Els límits del finançament són els límits de l'autonomisme. Sigui quin sigui l'acord final, amb consens o sense entre les forces majoritàries a Catalunya, votant o no els pressupostos generals de l'Estat, l'autonomisme s'ha acabat. Cap de les seves derivades actuals no serveix. Ara és el moment de reflexionar i de comrpendre que el camí que cal obrir passa tan sols per la separació de l'Estat, per constituir-ne un altre. Els qui s'encallen amb el finançament acabaran esdevenint col·laboracionistes d'una estructuctura estatal que dóna suport als qui, en el conflicte nacional al que estem abocats, dónen suport a la nació aliena. Cal negociar amb l'horitzó posat al lloc que cal. Altrament serem nosaltres mateixos els que acabem baixant el llistó.
Publica un comentari a l'entrada