patim patam, patum, no trepitgeu en Montillet.

Una vegada hi havia un país tan petit, tan petitet que en comptes d'Estatut, tenia Estatutet.

Un dia la mama Generalitat li va dir a Montillet, nen! has d'anar a comprar! que mama? fou la pregunta de l'espavilat nen. Ai! res, unes transferèncietes de res, ves a la botiga d'en Solbes, no et perdis ni t’entretinguis pel camí amb el llopet Mas, i torna aviat.
I en Montillet que se’n va cap la botiga d'en Solbes a buscar les trasnferèncietes:
Patim, patam, patum, homes i dones el cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Montillet.
I en Montillet que arriba a la botiga d'en Solbes:
- ep! ep! crida.
- Qui hi ha? contesta en Solbes que no el veu
- Soc jo, en Montillet que es ve a finançar
- Que? contesta l'avi Solbes
- Que vinc a buscar les transferències
- No et veig li diu en Solbes.
- I els vint-i-cinc diputadets que els veus?
- Ah! ara et veig, com ets tan petit. Que vols?
- M'ha dit la mama Generalitat que m'has de donar les transferències.
-Ui! digues-li a la teva mama que la costa està molt malament, que ja ens ho mirarem.
- La mama m'ha dit que no em deixes prendre el poc pel que em queda, no tens res més per dir-me o donar-me.
- Home! l'avi d’abans venia amb el cabasset i es conformava amb quatre pistrincs de no res, però es que vosaltres demaneu molt.
- Oh! molt! molt! cabòries, el que ens pertoca, ni gens menys.
- Mira Montillet, et dono uns quants traspassos de segona i te’n vas cap a casa que ja en parlaré amb Z, pensa que més val aixó que res, que la cosa està molt malament. Mira, no li ho diguis a ningú (observis el detall autonomista d'en Solbes emprant un pronom feble), però estem en crisi.
- En crisi? si en Z diu que no, que és una simple, relativa i cojuntural recessió temporal i empíricament ciscumstancial.....
- Mira Montillet, et sona la paraula transvasament.....?
- Qué? no t'entenc...
- Doncs aixó.
En resum que en Montillet se’n va de la botiga d'en Solbes amb uns quants traspassets de xavalla purriera, metre canta la seva cançó:
Patim, patam patum, homes i dones el cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Montillet.
En aquestes que com al Conseller Baltasar se li havia ocorregut demanar a la Moreneta, la "More" pels amics que fes ploure, va i cau un xàfec de nassos i en Montillet no té més remei que amagar-se sota una col. En aquestes un Bou d’en Z que es deia Pepe i pasturava per allí provinent de Galícia s'empassa la col i en Montillet, amb cabòries. barretina i el que en quedava de l’Estatutet.
Cap al tard, la mama Generalitat estava preocupada. Ai! que li haurà passat en Montillet, no l'havia d’haver deixar anat a comprar sol a can Solbes, que aquests no són de fiar. Castellet, ves a veure si el trobes, que s'està fent fosc i estic molt preocupada.
I en Castellet que surt camins enllà a la recerca d'en Montillet....
- Montillet... on ets?
I aquest que el sentia li contesta:
Sóc a la panxa del bou on no hi neva ni plou, i afanya't a trobar-me que ja són les nou.
Però en Castellet no el sentia, i insistia:
- Montillet! on ets?
i en Montillet que cridava cada vegada més.
- Collons! que sóc a la panxa del bou, on no hi neva n i plou...
Finalment el Conselleret Castellet el va sentir, però no sabia com treure’l de la panxa del bou i va avisar a "Speedy" Nadalet.
Quan aquest va arribar al cap de tres hores, en Montillet ja es donava per perdut.
- Que hem de fer Quimet? pregunta astorat en Castellet.
------ hauríem---------de fer---------beure --------molta aigua--------al bou.
- Perquè? preguntà en Castellet a Speedy Nadalet.
-------cony!---------perquè rebenti.
- Ah! exclamà en Castellet.
I així ho varen fer, varen inflar el bou de propostes nacionalistes espanyoles, renuncies a drets variades i finançaments de primera a renunciar, fins que el bou es va anar inflant, inflant, inflant, ...................... i aleshores, el bou va fer (com el País) un pet i va sortir en Montillet amb Estatutet, barretina i un minso i escadusser traspasset.
I heus ací un gat i heus ací un gos, i aquest conte com l'Estatut ja s'ha fos.