Fem-nos, si es vol, missatgets en sms desitjant-nos un bon any i felicitat. Fem-ho, que no costa gaire i la majoria creu que es tracta simplement d'un gest efímer. Però tinguem en compte les dades, i pensem-hi. Catalunya ha tancat l'any en la posició dotzena en creixement de PIB a Espanya, i ja som darrera de Múrcia.També hem destacat a l'informe PISA, com a paradigma d'una reforma educativa i d'un sistema fràgil, caduc, estúpid i falsament progressista. El Zapatero, el gran mal menor de Catalunya, ens ha promès i ens ha incomplert en gairebé tot -els Papers, els traspassos, els pressupostos-.
L'any 2008, malgrat tot, tindrem augments impositius a l'electricitat, el gas, el butà, el transport públic, superiors a l'IPC previst al juliol. I el govern català, que dissimula molt bé, augmentarà els peatges més d'un 4%, gairebé doblant l'augment que preveu l'Estat per a les seves vies de pagament.
Sigui com sigui, el 2008 no serà un any fàcil. Ni a Torredembarra, ni a Catalunya. I em preocupa, no tant això, sinó la percepció cada com més aguda que el país viu en la inòpia, la renúncia, la desafecció i l'escepticisme. Que perdem pistonada, i prestigi, i que caldrà una nova Renaixença política, d'aquí a uns anys, i en tot l'arc parlamentari català.
Bon any per a tots.
7 comentaris:
Querido tertulia....te olvidas del conejo, que aumentara un 10 %; Con razon decia el ministro Solbes, que comamos CONEJO...Que cabron...¡¡ con lo que me gusta a mi el conejo !!, que no puedo pasar sin el. besitos
El govern, a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha donat llum verda a la revisió de les tarifes dels peatges per a 2008 en les vies que són de titularitat de la Generalitat. Des de l’1 de gener aquesta revisió es tradueix en un increment d’un 4,16% de mitjana. Amb aquesta acció es demostra novament la demagògia del govern Tripartit, ja que quan PSC, ERC i IC-EUiA eren a l’oposició van iniciar campanyes mediàtiques carregant contra CiU per tenir peatges i no alliberar-los (cal recordar que quan el govern del president Pujol apujava els peatges ho feia molt per sota del IPC o fins i tot en congelava les puges), i ara que ja fa més de 4 anys que governen junts fan tot el contrari del que predicaven.
És molt fàcil prometre però després quan es governa s’ha d’intentar complir-ho, perquè sinó els ciutadans se senten enganyats. Ara però, ja no ens anuncien el promès alliberament, ara ja ens avisen que els increments per damunt del cost de la vida es produiran, com a mínim, fins el 2013, un any abans que en Carod ens convoqui a referèndum. I si algú els hi pregunta el perquè de tot plegat, responen a una: “la culpa és dels governs de CiU”. Això sempre funciona, i se’n diu demagògia.
Pràcticament tot s'ha apujat amb l'entrada del 2008: electricitat, gas, butà, telèfon, peatges, tren, metro, autobús, correus, taxes dels aeroports... O sigui, que any nou... preus més alts i pràcticament els mateixos sous. Quan viatges a d'altres països europeus que tenen la mateixa moneda t'adones que els preus cada cop són més similars però quan ho compares amb els sous, l'Estat espanyol no té una economia de "Champions League", tal com va anunciar Zapatero.
Aquest serà un peatge que passarà factura al govern socialista a tres mesos vista de les generals (El Mundo publica una enquesta amb empat tècnic entre el PSOE i el PP), amb l'afegit de les declaracions de tot un ministre que criticava que els ciutadans no han interioritzar l'euro amb l'exemple de les propines als restaurants. Diria que Solbes el que no ha interioritzat són els sous i si vol, i posats a fer comparacions, que analitzi què cobra un ciutadà de classe mitjana a Alemanya, Bèlgica, França i Holanda. Resutat: la mateixa moneda per a tots, gairebé els mateix preus i els sous incomparables.
Esperem que el 2008 ens porti millors index de qualitat humana, social, política i econòmica a la Torredembarra, desanimada i sotmesa actual.
Només ha durat un any. Tampoc han canviat tant les coses com plantejar canvis, de fet estem igual per no dir pitjor, nacionalment parlant. No serà, que a can ERC s'ensumen una ensopegada electoral pel març.?
Pel Conseller Puigcercós cal recollir......nous objectius i preveure la possibilitat de nous escenaris possibles per l'aplicació de l'Estatut.
No ens fa la impressió que el nou Estatut aporti grans canvis ni que s'acostin grans fites no previstes fins ara.
Tot plegat, semblen més ganes de marcar paquet de cares a les pròximes eleccions, que en tot cas, segons siguin els resultats si que poden donar més d'una diarrea a alguns.
ERC s'ha diluït dins el govern d'Entesa, això es molt evident, i per sortir-ne mantenint-se al govern ho tenen molt difícil ara. El PSOE ha aprofitat l'oportunitat que els Republicans els han donat i ara és el que fa i desfà, a Catalunya.
Els Catalans, ara podem ser més sobiranistes que mai, però també a Catalunya som més Espanyols que mai. ERC s'ha enfonsat i esta atrapada en el fang del pantà socialista, d'on tindrà dificultats per sortir-ne sense pagar un peatge massa car, que Catalunya no és pot permetre.
Un País, no es construeix actualitzant els objectius cada dotze mesos o segons convingui o indiquin, les tendències electorals. Un País es construeix tenint els horitzons clars i el camí definit. I s'hi un agafa un camí equivocat l'ha de deixar ràpidament abans no sigui massa tard per tornar enrera.
Ja tenim prou experiència acumulada en els darrers 25 anys, com per estar seguint sempre el mateix camí al costat del PSOE i del PP.
És hora de cercar un altre camí o ja no hi serem a temps.
" .... una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. "
LL.M. Xirinacs.
La política es l'art de moltes coses,però no es el que hauria de ser essencialment,l'art de gestionar els recursos a favor dels ciutadans.
Ja ser que mai ho ha estat,però abans es dissimulava,ara els partits dirigits per una colla de polítics de baix perfil,tant s'els hi dona,només cal mirà el panorama actual de com estan les coses:
El Govern Zapatero ha prioritzat descaradament l'interès electoral per sobre del interès general,sense amagar-se,i no una,una darrere l'altre:
Pagà sense negociar, i amb una rapidesa i agilitat digna d'una Administració eficient,el "deute històric" a Andalusia.
Aprovar un Estatut per Catalunya a la mida del que un espanyol progressista,es capaç d'acceptar,bé més que acceptar,tolerar.
Retornar una "quants" papers de Salamanca,perquè callin els catalans.La resta?,ni està ni se l'espera.
Reconèixer el dèficit fiscal català,però res de liquida'l.
Què més volem els catalans,si fins ara ningú ho ha reconegut?
Creació de la comissió bilateral,fer una declaració d'intencions,i ja està,no la vol ni veure fins després de les eleccions.
Arribada de l'AVE a Màlaga,Segòvia i Valladolid.I aprovar el pressupost sense negociar, del tram Sevilla-Cadis.
I m'aturo per què m'estic posant malalt.A que esperen els del PSC per deixar de ser els "palanganeros" del PSOE?,a mi no em fa ni fred ni calor que l'Ernest Maragall s'emprenyi per que en Zapatero a aturat qualsevol traspàs -encara que estigui aprovat i pactat- abans de les eleccions,amb una clara,vaja claríssima, mostra de menyspreu pels catalans,com si el PSC ignorés que qualsevol decisió que beneficiï Catalunya,els hi resta vots -al PSOE-a la resta d'Espanya.
I els partits catalans?,tres quarts del mateix.Els de CiU tibant de valent per quedar bé,ja que saben que qualsevol decisió important es impossible de negociar abans de les eleccions,i ells necessiten marcar "paquet",per presentar-se davant de la seva parròquia com els adalids del catalanisme,encara que després,pactin a tort i a dret,es clar,sempre pel bé de Catalunya.
Els d'ERC,ha estat una gran decepció, víctima d'una direcció amb mentalitat de nou ric,"si no puc ser President seré Vicepresident",i amb una claudicació en tota regla,dels seus principis polítics "treballar per una Catalunya independent".ERC necessita sàvia -i savis- nova per retornar la il.lusió a la seva parròquia,i recuperar la credibilitat perduda,(més que perduda,tirada).
Com esta el pati?.Marcan paquet¡¡
Com estem el poble?.Fins els...¡¡
"Amb el puny tancat no es pot fer una encaixada de mans"
Indira Gandhi
Pensament que dedico a tots aquells que creuen que tenir una opinió diferent és posar pals a les rodes.
Als que mai s'equivoquen. Als que sempre tenen la raó. Als que la por els fa dir que no tenen por. Als que pensen que manar és imposar. A ells també els desitjo BON ANY!
Publica un comentari a l'entrada