Al PP i al PSOE, els fa nosa CiU a la política espanyola perquè defensem els interessos de Catalunya, de la gent del País-22/01/2008.El president del Comitè de Govern d’Unió i cap de llista de CiU a les properes eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha assegurat aquest matí després de la reunió de l’executiva del partit que “continuem expressant fe en l’èxit. CiU pot tenir un bon resultat el proper 9 de març, tot i constatar que hi haurà moltíssimes dificultats i una en particular: la bipolarització entre el PP i el PSOE. I tots dos jugaran a aquesta bipolarització”.
Duran ha afirmat que “uns i altres tenen, també, molt interès en desdibuixar la personalitat de CiU. Ahir en una entrevista la cap de llista per Barcelona del PP, Dolors Nadal, deia “Duran ja ha pactat amb Rodríguez Zapatero”. En canvi els socialistes fan veure que nosaltres som més a prop del PP que d’ells, diuen que no s’hi val tenir una equidistància i fan aquesta crida de Felipe González als ‘amics de CiU’ perquè siguem conscients que no es pot tenir la mateixa opinió del PSOE que del PP”. Segons Duran, “aquest intent de maniqueisme d’uns i altres, d’estar amb mi o contra mi, els porta a mentir. Quan uns diuen que ja tenim un pacte fet amb el PSOE i els altres diuen que cada cop estem més pròxims a Rajoy és evident que una de les dues parts menteix.
Senzillament, serenament i amb molt de respecte menteixen les dues parts”.
El dirigent socialcristià ha subratllat que “el que els fa nosa al PSOE i al PP en aquest esquema de bipolarització és CiU. De fet, CiU els fa nosa en la política espanyola, no els agrada que estiguem allà defensant uns interessos específics que són els dels ciutadans de Catalunya” i ha afegit que “aquest maniqueisme d’uns són els bons, PSOE o PP, i els altres som els dolents i que hem d’estar amb els bons nosaltres no ho acceptem. CiU no accepta haver d’estar per força amb el PSOE contra el PP o haver d’estar per força amb el PP contra el PSOE. CiU està amb Catalunya amb els interessos de la gent del nostre país, i no pas per defensar els interessos, legítims però partidaris del PSOE o del PP. No estem ni amb uns ni amb els altres.
CiU és molt conscient que ni uns ni als altres defensaran Catalunya i que al país no li convé ni el vot al PP ni al PSOE”.
Duran i Lleida ha recordat que “El PP i el PSOE quan convé es posen d’acord. El PP i el PSOE han votat el mateix aquesta legislatura en allò que fa referència a l’aeroport del Prat. Per això, els amics de CiU volem recordar a Felipe González que el PSOE no defensa els interessos de Catalunya i no té cap mena d’inconvenient en coincidir amb el PP. També és cert que han votat moltes vegades conjuntament en contra de la publicació de les balances fiscals. O en la llei de dependència, una llei social que envaeix competències de la Generalitat com diu el Consell Consultiu, que han votat PP i PSOE conjuntament amb ERC i ICV. O en les seleccions esportives catalanes tampoc PP i PSOE han tingut cap inconvenient en coincidir contra Catalunya”.
Per això, Duran ha assegurat que “estic convençut que el dia 9 la ciutadania de Catalunya reaccionarà perquè després de tot el que s’ha fet des del PSOE (incompliment i envair competències amb l’Estatut, haver promès diferents vegades l’aeroport i estem com estàvem, transferència en Rodalies incomplerta, prometre diners després del desastre del Carmel i reduir de manera ridícula aquella promesa, l’AVE a Barcelona el 21 de desembre, .) i amb l’actitud de menyspreu del PP vers Catalunya, hem de reaccionar”.
Duran ha afirmat “el pitjor que ens podria passar és que el dia 9 a les urnes els catalans premiessin el PP i el PSOE. Voldria dir tant com que ens és igual el que ens facin i que a més els premiem a les urnes. Estic convençut que això no passarà. La gent sap que ni el PP ni el PSOE a l’hora de la veritat defensen el que cal defensar per al nostre país.
En això, sí que són iguals i es posen d’acord per anar en contra dels nostres interessos”.
11 comentaris:
Duran i Lleida, no vale para nada; Es un gran vividor de la politica; Un jesuita, mas peligros , que un mono con una pistola. Hace tiempo que se le ve el plumero y si algun interes defiende, es el suyo propio.
Querido tertulia...No nos vendas un burro verde. besitos
Sr.Fantasma,aquest escrit pretén anar més enllà del fet evident que som del mateix partit, o Federació, ell és el Secretari General de la meva Federació, compartim projecte polític, i òbviament votaré Convergència i Unió a les properes eleccions espanyoles.
No tenim el mateix horitzó polític, jo crec que l'única sortida a la relació Catalunya - Espanya és que cadascú tiri per la seva banda, ell diu que no creu que aquesta sigué la millor solució de moment, i que hem d'insistir a mirar d'entendre'ns.
Crec que ha fet declaracions desencertades més d'una vegada, quan en la defensa d'una moderació genèrica política, que és una de les seves qualitats positives i reconegudes, ha volgut contraposar això amb l'independentisme català, no adonant-se que amb declaracions així, crispa un ample percentatge dels seus propis votants,i a mi matix i dubtosament n'agafarà masses de nous.
Crec també que alguns dels seus plantejaments necessiten una posada al dia, doncs la regeneració d'Espanya i la reformulació d'aquesta des de dins, s'han demostrat com eines útils per al desenvolupament d'Espanya (que ja està bé i ja ho hem fet), però no per al reconeixement nacional català.
Dit tot això, exercici de sinceritat necessària perque el posicionament sigui creible.
Duran Lleida és un nacionalista català que creu en la Catalunya nació, i que com a tal, és molt el poder i reconeixement polític que li manca a Catalunya. Poder i reconeixement que venen emmarcats en l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya en Referèndum, i en l'aprovat el 30 de setembre al Parlament de Catalunya, l'Estatut real, al qual Duran va donar suport i el va assumir com a horitzó polític per Catalunya.
Aquestes eleccions no estem decidint encara la independència de Catalunya, sinó que ha de ser la legislatura precisament de l'aplicació de l'Estatut amb fermesa i serietat, cosa que ha de servir per superar aquest període d'ignominia que pateix Catalunya, amb uns serveis que no funcionen i una sensació de maltracte i espol•li per part de l'Estat com feia molts anys que no es veia.
Aquests plantejaments, Duran els porta a terme a través d'una brillant i convictiva oratòria, envoltat d'uns qualificatius que s'ha guanyat a pols, els de la serietat, els de la moderació en les formes, els de l'eficàcia, els de l'elegància política... adjectius que l'han portat a ser el polític millor valorat de Catalunya.
Tot ben guarnit amb una més que notable influència en tots els estaments polítics, econòmics i socials de Catalunya i de l'Estat, eina clau per a l'èxit de les nostres reivindicacions nacionals.
Per tot plegat, Duran, malgrat els matitzos exposats al principi, em mereix confiança.
A més, aquesta legislatura s'ha demostrat, més que mai, que l'única diferència entre PP i PSOE és una pell de xai en forma de "talante", un és un llop tal qual, i l'altre és un llop amb una pell de xai. No podem permetre que a Zapatero li surti gratuït tot el mal que ha fet a Catalunya. És l'hora de votar partits i polítics catalans, que l'única prioritat seva sigui defensar Catalunya a Madrid amb les mans completament lliures, cosa que hores d'ara, dels candidats que s'hi presenten només compleixen Duran Lleida i Convergència i Unió.
Una abraçada .
Per això, quan Duran afirma que CiU ha de servir per donar estabilitat al govern d'Espanya, jo hi afegeixo que únicament hem de donar estabilitat a una Espanya que ens respecti i que camini cap a l'Estat des del qual Catalunya podrà començar a ser. Si no, que s'ho facin!
CiU ha contribuït generosament a la governabilitat d'Espanya.
A diferencia d'altres votants i per suposat, a diferència d'altres votants nacionalistes que pensen que aquesta contribució mai no s'hauria hagut de produir, jo sóc dels que penso que era un posicionament polític ple de responsabilitat i que ,per suposat, beneficiava de retruc a Catalunya.
La consolidació d'un Estat democràtic després del cop d'Estat de Tejero havia de ser la prioritat dels primers anys vuitanta, i CiU hi va ser.
L'entrada al Mercat Comú o fer front als compromisos i tractats europeus que havien de portar Espanya a entrar a l'Europa de l'Euro va portar molt sovint el segell econòmic de CiU.
I això, que és innegable, és alhora absolutament oblidat per tothom i, és més, els primers a oblidar-ho sembla que són els propis espanyols.
És per això que cal dir amb veu ben alta i ben forta , sense ambigüitats i sense complexes, que aquesta contribució generosa a la consolidació d'un marc estable, s'ha acabat del tot i a partir d'aquí, la contribució de CiU a qualsevol govern espanyol s'ha de veure condicionada a acords tangibles que s'encaminin sense contemplacions a la consecució de fites que permetin arribar a l'Espanya plurinacional des de la qual Catalunya pugui desenvolupar-se com a Nació.
Després de la recent visita que Carod va fer a Escòcia, vaig al.lucinar quan , en tornar, el Vice-President afirmava com aquell qui descobreix la sopa d'all, que els escocesos tenen la gran sort que el Regne Unit no és com Espanya... Quin gran descobriment, no?
Què fem doncs els nacionalistes, sobiranistes, independentistes... barallant-nos internament entre nosaltres enlloc d'unir estratègies per fer que amb intel.ligència política, aquest Estat espanyol que no ens reconeix s'assembli una mica més a la Gran Bretanya que va descobrir l'altre dia el sr. Carod?
Res¡¡¡¡¡¡
No fem res¡¡¡¡¡¡
Donem el govern del nostre país als que no volen que res canvïi amb l'excusa de treballar per una suposada majoria social...
Fem polítiques de fireta i de baix recorregut. Vet aquí¡¡¡¡¡
Malgrat tot, i digueu-me il.lús,jo
confio en les noves generacions de CDC i UDC i la seva capacitat per incidir a Espanya.
Confio en que un dia CiU i ERC uniran esforços...
Confio en la política i en la democràcia per canviar un dia el mapa polític espanyol
Per això Lamento que CiU no faci un missatge més desacomplexat i valent davant de l'Espanya uninacional que proclamen els altres
Lamento que ERC no s'adoni del seu greu error i rectifiqui estratègies
Lamento que tants electors afirmin que votaran PSC-PSOE per no votar PP i que siguin aquests primers els qui guanyin les eleccions a Catalunya quan l'únic que han fet és prendre'ns el pèl
Els espanyols deuen viure molt tranquils...
Anims tertulià¡¡¡¡¡¡¡¡¡.:-)
Mentre el tripartit es conjura per a continuar governant pels segles dels segles, passi el que passi, peti qui peti...El govern "amic" d'Espanya va fent sonar la seva música a cor què vols, contemplant amb plaer com el govern d'aquí balla al ritme de la seva música...
No recordeu expressions com:
-A Madrid que els bombin!
-S'ha acabat anar de genolls a Madrid
-Nosaltres serem els garants de l'aplicació estricta de l'Estatut...
Com han canviat alguns!
I el més sorprenent és que les enquestes donen guanyador a Catalunya d'aquest PSOE de Zapatero que tants beneficis havia de portar al nostre país!
Viure-ho per veure-ho
No sé si els militants d'ERC que van votar a favor d'un replantejament del pacte d'Entesa (un 43%) es donaran per satisfets després del "replantejament" que els caps pensants de l'actual direcció d'ERC han plantejat al sí del govern.
Si us he de dir la veritat, a mi el que em va preocupar més d'aquella Conferència nacional d'ERC no va ser aquest 43% sinó el 57% que no veien la necessitat de replantejar res...
Però no em vull ficar a casa dels altres perquè a última hora som tots i cada ú de nosaltres els que posem els nostres governants i els que els premiem o els castiguem en funció de les seves polítiques o dels seus resultats.
Per això em resulta tan sorprenent tot plegat. Per això em resulta increïble que després del seguit de despropòsits del govern de Zapatero vers Catalunya, encara sigui el PSC-PSOE el qui guanyi clarament les properes eleccions generals a Catalunya.
La “Catalunya optimista” es va reunir diumenge passat al Pavelló de la Vall d’Hebró. Van aconseguir pràcticament el ple: 7000 persones. I, a banda de Montilles, Chacons, Icetes, de Madres i companyia, hi hagué un convidat estrella, un convidat espanyol, naturalment. Felipe González.
El mateix Felipe González de la Loapa, el que volgué empresonar al Pujol. El mateix. No s’han mogut d’allà on eren, d’on sempre han estat. Jo no sóc de Convergència, però no li desitjo cap mal. Convergència hauria d’anar alerta perquè González digué que nota CDC molt mercantilista i que li sap greu perquè els considera amics seus. Compte amb això.
Compte perquè si Espanya, i González és tan Espanya com Aznar, et diu que et considera amic seu més val que et posis a tremolar: o és que et volen demanar alguna cosa o és que et volen perdonar la vida. La sornegueria de González, aquest aire d’estar de tornada de tot, de parlar ex-càtedra, aquest mig somriure que es fot de tot a la recerca de l’aplaudiment fàcil. El PSC-PSOE, això que en diuen “la Catalunya optimista” si la del ``perfum´´, és tan espanyol com el PP. Distints mètodes, potser.
Però igualment enemics de la llibertat de Catalunya. I faran veure, ja ho fan ara de fet, que l’enemic és el PP, el qual Iceta qualifica de “tsunami” integrista. Mentre Montilla, el president de Catalunya, afirma que la societat espanyola necessita polítics com Gallardón. És ben clar, doncs, que aquestes del 9 de març no són les nostres eleccions.
I no sé si estaria bé quedar-nos a casa i que a les urnes només hi apareguessin paperetes de socialistes i populars, paperetes espanyoles.
Crec que tots plegats sou d’un il·lús que fa feredat.
No anar a votar no serveix de res, un es pot sentir bé anímicament, ho reconec, però a l’hora de la veritat tant el vot en blanc, com el nul, com quedar-se a casa són una opció erma, legítima, però inútil.
Tafaner, sóc independentista i militant d’ERC, no he votat mai CiU i no ho penso fer per principi, perquè són uns venuts i ja han governat massa i prou, però ara mateix la deriva que porta el “meu” partit és penosa. Dir que els votants d’ERC no voten perquè Espanya els és aliena, crec que és no voler veure la realitat, molts no ho fan senzillament perquè estan decebuts de com van les coses, com jo mateix que malgrat no he perdut l’esperança dubto, per primera vegada, si votar ERC és el millor que puc fer pel país.
I la qüestió és i llavors què? Doncs, la veritat sabent que no anar a votar és donar ales a l’enemic, potser no tindré altre remei, i creu-me Tafaner que no ho faré per gust.
L'objectiu és buscar algun pretext per a no votar CIU.Rafa, dius que CIU són uns venuts i tens part de raó, però l'esquizofrènia actual no és culpa de CIU.
Aquest partit dels teus amors està fent, en aquesta auca de país que tenim , un paper encara més lamentable que el del venut, fa el trist paper de "tonto del pueblo".
Vergonya és el que sento com a ciutadà català després de veure la pena que fan els partits «catalanistes».
Si fos en un altre moment de la meva vida, segurament també em farien ràbia, però no vergonya. Però després de totes les que ens han fet ja no puc sentir ràbia, si no indignació. Indignació per la buidor de tots els missatges de tots els partits polítics per unes dinàmiques absurdes i que en cap cas i menys en cap dels partits, porten a una millora del país.
El país no millorarà, però segurament l’economia dels partits polítics «decisius» sí.
Em moro d’impotència quan veig la candidatura unitària a les illes i m’indigno cada cop que veig als senyors Mas, Puigcercós, Manuela «de la madre, l’Iceta, en Duran i Lleida, en Carod-Rovira i tota la llarga corrua de gent, molts amb cara de mafiós, d’estar tips de remenar institucions que al llarg dels anys s’han anat fent més i més i més opaques, buides d’il·lusió (no parlem dels projectes que no hi ha) i plenes de gent cobrant un munt de calers per unes feines dubtoses.
Em molesten aquests polítics per que tinc la sensació que són polítics d’una altra generació i que representen les aspiracions i els interessos que van tenir en una altra època.
Els que van arribar amb la immigració, d’aquells menestrals i burgesos que volien mantenir tots els privilegis guanyats a base de «sí, su señoría el generalísimo» o, senzillament aquella gent que volíen que el seu país anés lluny, tant lluny com els ho permetés el somni (de representants d’aquests n’hi havia pocs)
Tota aquesta gent representen un moment històric que, agradi o no, ja ha passat. Demano una nova classe dirigent, amb nous conceptes, un nou llenguatge, que engresqui. Uns dirigents clars i sincers. Si no es fa un traspàs o si hi ha algun problema, gent amb els pebrots per dir:
- El més raonable era no acceptar-ho i no ho hem acceptat pels següents motius: i ennumerar-los. Tan sols demano sinceritat i transparència!
Uns dirigents conseqüents i amb visió de país. Segurament si ciu, erc i iu(ic) anéssin junts a Madrid, amb un programa ben clar i definit, que eviti personalismes i traicions, els catalans, tota aquella gent que es sent catalana a catalunya, els votaríem per que sabem que són els únics que HAN DE posar el país per davant del partit.
-Els reclamo la llei electoral, la distribució territorial i que tota l’administració respiri modernitat!
Si faig un vot en blanc dubto que serveixi per a res. Aquells que diuen que això s’ha d’esmenar són els que no hi fan res.
A part, no entenc la diferència entre un vot blanc i un de nul.
No crec en el vot útil «pp-psoe» ja que cap de les dues opcions defensarà els interessos del meu país i ni que les formes variïn, el fons continua fent tuf dictatorial i sembla escrit per gent tant casposa que no permetien cantar en català.
No sé què faré en aquestes eleccions, però la cosa està més malament que a les locals on no sabia quina era la menys pitjor entre totes les candidatures.
Mestre! jubilat amb B.
A part,tens tota la rao.
QUE ELS BOMBIN A TOTS PLEGATS.
L'abstenció, el vot en blanc o l'insumissió amb aquest cas no du enlloc.
El segon millor que podem fer és l'abstenció, el vot en blanc o l'insumissió, doncs només valdrà per reforçar el bipartidisme PP-PSOE arreu de l'Estat en primer lloc i és la pitjor publicitat que ens podem fer davant la societat mediatitzada.
Allò que si podem fer és manifestar-nos i votar a un partit independentiste o nacionaliste ERC o CDC cou als partits espanyolistes com el PP i el PSOE encara que no estigam d'acord amb l'actual direcció cojuntural en les decissions a l'esfera política.
Mentre no hi haga altres opcions o direccions més solides no hi ha altra alternativa que no siga semblant a la precipitació al suïcidi.
Esta gente de Esquerra no dejan de sorprenderme. Sale el Sr. Ridao y con cara de no haber roto nunca un plato, se queja de lo malos que son los del PSOE. En cierta manera tiene razón porque, dándoles como les dan apoyo en los parlamentos de Madrid y Catalunya, los de ERC son menospreciados una vez y otra también por el Partido Socialista.
A lo que iba: lo que me sorprende es que si son tan malos los socialistas aquí y allá, sigan manteniéndolos en el gobierno de La Generalitat de Catalunya ni un dia más. Este comportamiento sumiso, les va a pasar factura porque la dignidad de sus militantes y votantes no va a premiar esta actitud de masoquistas redomados. No les va a salvar ni las gracias de su jefe de filas, Sr. Carod, principal artífice del descalabro que se les avecina. Lo malo que detrás de esta actitud la que pierde, a cada día que pasa, es Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada