El president-candidat Zapatero ha anunciat que retornarà 400 euros a l'any a tots els ciutadans que fem la declaració de renta, treballadors i pensionistes. Populisme del barat.
Del més barat que he vist mai. I gens socilademòcrata. El que ha de fer és rebaixar l'IRPF, i l'IVA de la llum i del telèfon.
Té marge perquè la seguretat social té un superhàbit de 23.000 milions d'euros. Permetrà que els ciutadans tinguin més liquidesa a les butxaques. Sense haver de rebre un "taló" de l'Estat recaptador.
A més, les ajudes han de ser proporcionals a les rentes, oi? Això és el que sempre ha propugnat la socilademocràcia.
Per què ha de rebre 400 euros de l'Estat el senyor Emílio Botín?
Que Zapatero d'economia no n'ha sabut mai, ja ho sabíem. No es va preparar gens ni en els seus 14 anys de diputat de tropa del grup socialista.
Però que els que en saben del seu entorn li deixarien prometre aquestes bajanades no era imaginable.
4 comentaris:
Porto una estona pensant que faria amb 400 € si al mes de juny vinent els tingués. Podria pagar la guarderia durant els dos anys que hi serà el meu fill?, podré pagar els llibres de text de tota la seva vida escolar?, podré pagar la plaça de residència geriàtrica del meu pare?, ... podré pagar totes aquelles coses que, per manca d'impostos, no em pot garantir ningú?.
He decidit que enlloc de donar-me 400 €, vull pagar més impostos. Vull arribar a veure l'Estat del Benestar. Vull que els meus impostos serveixin per això. No vull que em donin 400 € i no poder comptar amb tot allò que hem estat reivindicant durant tants i tants anys.
Me temo que el PSOE no tiene en la cabeza una idea de por dónde enfocar los grandes movimientos del Estado de bienestar.
En esa tesitura, cuando vienen las antesalas electorales la vieja técnica de echarle maiz a las aves de corral (“pitas, pitas, gallinitas” ) se pone a la orden del día en un intento de frenar la terrible ofensiva de las derechas, ya sean estas casposas, ya se echen brillantina. Esta técnica comporta una desnaturalización de las políticas welfaristas, de un lado, y, de otro, conduce a una sociedad amorfa.
Zapatero dispara con la pólvora del rey, como se decía antiguamente. Y, naturalmente, sus contrincantes –para no perder comba en esa barahúnda dadivosa-- prometerán ene más un gallinero al que se le acostumbra a ser un sujeto paciente.
Si se sigue por esa vía no será de extrañar que alguien prometa la gratituidad de la viagra a quienes por cuestiones de edad o poco agraciados por la diosa Fortuna no estamos ya en las mejores condiciones para repetir viejas hazañas de tiempos antiguos.
Al president del “talante”, al “bamby” de la socialdemocràcia espanyola. En un temps on la desafecció de la ciutadania és una de les característiques més visibles de la relació entre aquesta i els seus i les seves representants, van els socialistes i no només no fan pedagogia del que cal per fer per fer polítiques adreçades als més desafavorits que és fer política fiscal progressiva (= que pagui més qui més te) sinó que compren el vot de la gent directament, 1 vot = 400€, quin escàndol !, quina decepció !.
Veig que la pre-pre-campanya es comença a posar emocionant.
En Zapatero ja compra els vots i a un preu que no està gens malament. Ningú fa un lleig a 400 euros per la cara encara que els 400 euros en qüestió siguin teus perquè els has pagat a l'Estat.
Si fan aquestes promeses abans de començar la campanya, que ens regalaran quan comenci?.
Vull pensar que Rajoy respondrà fent una oferta superior. Jo proposo que ens prometi que, si guanya les eleccions, ens muntarà un pisat de 30 metres quadrats amb mobles i electrodomèstics inclosos. Per prometre que no quedi.
Publica un comentari a l'entrada