Si els resultats de les eleccions generals a Catalunya s’ajusten als sondeigs que ha publicat el diari “El Períodico” vol dir que estem assistint al preludi de la mort del catalanisme.Si la ciutadania continua confiant en un govern socialista que no ha demostrat res de bo i que només ha destapat el frau d’una entesa de govern que no s’entén, és que la malaltia ja és terminal.Veure com puja un partit ranci i anticatalanista com el PP al nostre país és símptoma de tenir un govern feble i inservible a la generalitat, producte de la pèssima estratègia d’ERC que va preferir donar la presidència de la generalitat a un partit espanyolista que a un nacionalista català.
Gràcies al Sr. Rovira i els seus pactes de pa sucat amb oli, ara ens veiem en una situació desesperada on el país pot quedar totalment desemparat i orfe de pares. Com se sol dir a pagès: carro que es trenca en camí pla, temps feia que s’havia d’adobar.
Anem posant-nos el vestit negre per assistir al funeral d’aquesta nació mil·lenària que es diu Catalunya que haurà mort de múltiples maltractaments i traïcions polítiques durant tota la seva existència.
13 comentaris:
Crec que realment l'afina molt. No en els resultats finals que crec que seran diferents, sinó en les tendències que és el que veritablement se li ha de demanar a una enquesta.
Tendències que marca l'enquesta i en les que coincideixo plenament:
- La participació.
L'enquesta pronostica una participació baixísima (al voltant del 60%). Estic convençut que la participació serà superior (al voltant del 70%) però l'abstenció serà més alta que la del 2004, i per sobre de la mitjana de les eleccions generals. Aquest fet és molt negatiu pel PSOE. Si la participació a Catalunya no arriba al 70%, el PSOE tindrà moltes dificultats d'aconseguir la victòria.
- Lleu descens del PSC.
- CIU es manté i pot sumar algun diputat més
- El PP puja. L'electorat del PP està molt mobilitzat.
- ERC té una baixada considerable.
- ICV es manté igual
- L'enquesta mostra un 5% de votants a altres partits. Poden ser els vots a Rosa Díez?
Aquestes són les tendències que marquen el terreny de joc. Crec, sincerament, que seran més accentuades les pujades i baixades, però dins les tendències que marca l'enquesta. No crec que els partits que l'enquesta de GESOP marca que pugen, baixin.
L'any 2004 molta gent independentista va prendre la determinació de votar ERC, per tal de posar punt i final al deliri espanyolista del PP. Aleshores, el vot a ERC fou àmpliament secundat per gran part de la militància de l'esquerra independentista, que mancada d'una plataforma electoral pròpia, i com a mal menor, va optar per votar amb una pinça al nas.
Igual que havia fet CiU, ERC va donar suport al PSOE, en l'enèsim intent català de reformar l'Estat espanyol. El balanç del govern Zapatero posa de manifest l'error de càlcul de la cúpula d'ERC, que a la Comunitat Autònoma de Catalunya, encara continua legitimant el pacte amb els homòlegs de Zapatero.
Malgrat que tots els indicadors apunten que el poble català n'està FART i CANSAT, la classe política segueix insistint en fórmules caducades, que no es corresponen amb l'actual conjuntura de repressió i espanyolisme desbocat.
Els diputats dels Països Catalans al Congrés dels Diputats espanyol sempre seran minoria. Per tant (i tenint en compte els antecedents), la presència de diputats independentistes només hauria de servir d'altaveu, per tal que a Espanya se n'assabentin que marxem. Això ERC no ho ha fet. Per exemple, la preocupació d'ERC ha estat poder parlar en català a Madrid, cosa que encaixa de ple amb el plantejament reformista espanyol, que com ja hem dit, ha resultat un fracàs estrepitós. Espanya no es pot reformar, l'únic que podem desitjar és separar-nos-en quan més aviat millor.
Per tot plegat, i apel·lant a les manifestacions plebiscitàries de dignitat nacional que s'han realitzat en els darrers dos anys (18 de febrer de 2006 i 1 de desembre de 2007), considero que qualsevol opció és bona si serveix per castigar electoralment a la classe política catalana responsable de les reformes estatutàries.
La CUP, en la qual molta gent ha dipositat moltes esperances, encara no té l'abast ni la capacitat organitzativa per assumir reptes electorals més enllà dels estrictament municipals (l'única excepció van ser les europees de 2004, on l'objectiu no era tant el resultat -irrisori- sinó la difusió del rebuig a la Constitució europea). Ara bé, això significa que hàgim de fer la viu-viu? Doncs no, perquè, justament, al Congrés de Diputats espanyol es decideix el més important, allò que més repercuteix en les nostres vides. A Madrid tallen el bacallà i el problema està en què els catalans només poden ensumar les engrunes i que els nostres parlaments autonòmics són simples sucursals sense sobirania.
Penso, per tant, que la CUP ha de marcar una orientació de vot, pensant en la pròpia militància, però també en el conjunt de la societat catalana. En aquest sentit, entenc que només hi ha tres opcions: abstenció (sense cap repercussió), vot nul (no computa en el recompte total) i vot en blanc (que computa).
És la millor manera de desautoritzar la classe política catalana (“cap opció em representa”) i posar el discurs independentista a l'abast de molta gent que, altrament, no votarien nul ni s'abstindrien.
Els vots blancs es computen dins de l'escrutini i, per tant, es poden visualitzar i faciliten una lectura política.
Els blancs fan pujar el percentatge de vots emesos i dificultarien l'obtenció d'escons als partits “petits” (Cidadanos, ICV, ERC...).
Pel que fa a CiU, les enquestes són contradictòries.
Segurament el secret estarà en la capacitat de mobilització del seu electorat i en l'abstenció de l'electorat del PSOE.
Però sembla clar que qualsevol resultat que no significqui una certa recuperació s'hauria de considerar un fracàs, i potser ja d'una vegada questionar Duran com a candidat.
El gran perill durant aquest temps és no cagar-la com l’altre dia Rajoy amb Gallardón quina forma de buscar-se problemes! o dormir-se agafant figues al pensar que tot esta guanyat, perquè l’enquesta que encertarà de ple serà la del dia 9M, després d’això i de saber que tots han guanyat, els queden 4 anys per a la reflexió.
Algunes consideracions que em semblen oportunes:
1) “la política o la fas o té la fan”. Volem que ens la facin?
2) El vot en blanc compta com a vot o sigui que encara acaba potenciant més els dos grans partits espanyols i encareix els escons dels petits. Pretenem potenciar el vot PP-PSOE i dificultar el vot CIU i el vot ERC? Si és així, endavant.
3) Els candidats no ens agraden. Si és així potser millor en Barak Obama, però no ens deixen Molts dels que no varen votar a les darreres eleccions nacionals a CIU, per la suposada prepotència d’Artur Mas, varen aconseguir una desgràcia com és fer Montilla President. Volem seguir el mateix camí? Penseu que sempre tenim l’opció de votar amb l’agulla d’estendre al nas, o el mocador a la boca.
Per acabar, val la pena pensar la gràcia que faria veure com la suma d’ERC i de CIU passa del 18 diputats actuals, per exemple a 14, fet que no es pot pas menysprear.
Penseu en allò que diuen els anglesos, que en això de la democràcia són els més vells, “que a vegades s’ha de votar en contra”, i en aquest cas votar en contra el PSOE i contra el PP, és votar, i concretament votar CIU o ERC.
Partit ranci i anticatalanista, sempre igual, crec que es un discurs caduc i no real.
Quan va gobernar el PP la CCAA de Catalunya no es pot queixar, el que passa que queda molt de guay i a vegades progre aquestos adjectius. Perque ranci també es CIU per exemple.
Salutacions.
La Llei de D'Hondt i els efectes del vot en blanc, nul o abstenció no tenen cap relació.
Tanmateix, per raons totalment diverses, un vot en blanc no és equivalent a un vot nul o a una abstenció. En el sistema electoral espanyol hi ha una mesura antifragmentació, que és la clàusula del 3% - que no té res a veure amb la Llei de D'Hondt -: no es tenen en compte els vots als partit que no obtinguin aquest percentatge (5% en les eleccions autonòmiques del País Valencià, una manera de barrar el pas al feble nacionalisme valencià).
Ara: un vot en blanc és un vot vàlid, i per tant compta a l'hora de determinar el mínim esmentat. Exemple pràctic: amb una mica més de vot en blanc els Ciutadans no haurien entrat al Parlament.
Molta gent fa el raonament següent: si jo - votant de CiU des de temps immemorial - decideixo que ja en tinc prou i voto en blanc, nul o m'abstinc, és evident que afavoreixo el PSOE, el PP i Esquerra. Però, és clar, si s'absté un votant immemorial del PSOE, els afavorits són CiU, PP i Esquerra.
Per tant el vot en blanc, nul o l'abstenció són neutres. Una altra cosa és, davant uns resultats electorals amb més blancs, nuls o abstencions que de costum preguntar-se d'on procedixen.
Cal tenir present que el vot a partits catalans mai no ha estat majoritari a Catalunya, però el PSOE pateix tradicionalment una abstenció diferencial que fa que en les autonòmiques tingui pèrdues per abstenció i en les generals un plus per vot útil.
Finalment, i tornant a la Llei de d'Hondt, és un mètode per repartir escons d'una manera matemàticament perfecta (a no ser que comencéssim a tallar braços i cames de diputats). Insistim-hi: la Llei de D'Hondt és estrictament proporcional.
Decía un amigo que algunos políticos son capaces de generar un problema para luego proponer la solución del mismo.El Partido Popular plantea como objetivo de campaña garantizar la educación en castellano.
¿Qué no esta garantizada hoy?
¿Existen ciudadanas y ciudadanos en Catalunya, País Vasco, Extremadura o Murcia que no hablen en castellano?
¿Dónde esta el debate?
¿Existe un problema?
Evidentemente no. Estos primates de la política, con todo el respeto para los primates, no me gustaría que me acusaran de despreciar a los animales, son capaces de mentir, ya lo sabemos y especialmente Acebes y Zaplana, para intentar engañar a las ciudadanas y ciudadanos, pensando que son criaturas sin raciocinio.
El desprecio que demuestran por la verdad les descalifica de manera clara para gobernar un país, para representar a nadie y verdaderamente para ser considerados seres humanos inteligentes, la evolución a fracasado en algunos entornos.
Estoy convencido que el conjunto de la población se compone principalmente por personas preocupadas por sus problemas, que luchan y trabajan para mantener a su familia, educar a sus hijos y poder dotar a las personas que les rodean de educación, asistencia medica y todo lo necesario para sentirse felices y seguros. Con nuestros problemas, evidentemente, pero con una clara aspiración de mejorar.
¿Por qué razón los responsables del PP se obstinan en empeorar este país?
¿Por qué razón se lanzan a la charca como los gorrinos, para revolcarse en sus propias heces?
Mal llamados periodistas, que utilizan los púlpitos de emisoras de radio teóricamente cristianas.
Yo soy cristiano y si algo tengo claro es que ellos no lo son. No respetan al prójimo, mienten, amenazan, en resumen no respetan absolutamente nada.
Este planteamiento del todo vale no es lícito, somos una sociedad informada y posiblemente algunos quieren que seamos una sociedad mal informada, engañada y reprimida. Posiblemente quieren transmitirnos sus propias frustraciones.
Quedan pocas semanas para las Elecciones Generales, un resultado claro les demostrará que su intento de crispar, enfrentar y engañas no sirve para apoderarse de la voluntad de nuestro país.
Movilicémonos para que el resultado sea claro y consigamos que estos parásitos de la sociedad se fagociten entre ellos, ya lo están haciendo, pero después de las elecciones asistiremos a un espectáculo de canibalismo político que dejará sin audiencia a los mal llamados programas del corazón.
Reíros de las peleas mediáticas de famosos de medio pelo, lo del PP será un verdadero “tomate” y algunos de ellos pensarán en “donde estas corazón” recordando a Gallardón y otros no serán “hormigas blancas” más bien cucarachas negras y el “diario de patricia” desaparecerá tras el diario de algún patricio engordado tras las privatizaciones del PP. Con todo el respeto,Sr.Oviedo y de buen rollo¡hay muchas diferencias entre CIU y el PP.
Y quien no las quiera ver,alla el.
quan es diu allò de divideix hi guanyaràs és una imatge de la realitat del nostre país.
ERC té la culpa de tenir un govern espanyol a Catalunya i no s'adona que el perjudica amb ell i al país.
La política d'esquerres o de centre no són prioritaries, només el pais u es.
Oviedo, jo prefereixo que el PP no formeu part de la política catalana, aqui no hi fau res.
Ja en tenim prou amb els Ciutadans,com per tenir que aguantar als dexeples d'en Bals Piñar.
S'apropa un moment difícil i crucial, tant per Espanya i Catalunya com per CiU.
Perquè, quin ha de ser el paper de Catalunya a Madrid? què ha de fer Convergència i Unió?. CiU s'ha caracteritzat en la seva existència pel seu interès principal en Catalunya i els catalans, raó que no l'ha fet enrere a l'hora de pactar amb la UCD de Suàrez, el PSOE de González i el PP d'Aznar.
Però ara arriba un moment molt delicat, després dels darrers esdeveniments a Catalunya; el paper dels partits catalans ha de ser molt estudiat i meditat, ja que Catalunya no passa pels seus millors moments, en Zapatero ha enganyat a Catalunya i tres partits perdedors s'han fet amb el Govern del País.
Catalunya necessita un Govern responsable i preocupat per la seva gent, i qualsevol maniobra política pot ser perillosa a l'hora de retornar al país el seu orgull i la seva dignitat, així com el retorn d'una gestió eficaç i esperançadora per a tots nosaltres.
Convergència ha de tenir el paper de la responsabilitat que no ha tingut Esquerra, Convergència no pot fer president en Zapatero, Convergència no pot donar suport al Rajoy .
Un pacte o suport al PSOE no seria entès pels electors i militants de la majoria de CDC, i un pacte amb el PP de l'Acebes i en Zaplana no seria entès pels ciutadans i part dels electors de la federació.
Convergència ha d'assumir el paper de representació dels catalans, i ha de defensar fins el final els nostres interessos, en Zapatero sabem que no ho farà i el Rajoy si no rectifica en el seu odi cap a la nostra Nació, amb un actual partit ranci i anticatalanista CiU no podrà justificar el seu suport.
Esperem que Convergència i Unió i en Duran no ens defraudin i apostin per allò que realment faci situar Catalunya de nou en la primera fila d'Europa.
Estos de ERC, lo dejan todo, para el 2014,los que mandan ahora, ya saben que no estaran; Mientras tanto...Castilla es ancha. besitos
Els governs d’aquí i de Madrid, ni que coincideixin en aspectes ideològics, mai no podran ser massa “amics”, perquè serveixen lògiques i interessos diferents. El PSC ho sap prou bé, però al seu interior conviuen els espanyolistes no molt agressius, els federals ingenus i els catalanistes resignats. El pols relatiu de Montilla amb ZP pot fer feliços els qui, com Esquerra Republicana, cerquen arguments per a demostrar la viabilitat del tripartit, però també caldrà explorar (mai no serà tard) la viabilitat de l’altre pacte de govern.
I és que haver posat l’any 2014 com a referent simbòlic no és anecdòtic, sinó que té el seu valor. Però aleshores ja no es tractarà de trobar governs amics, sinó d’intentar saltar la paret. I això implica risc. Carod-Rovira, tot cercant la complicitat social, sap que l’objectiu no serà possible sense el concurs de CiU –amb o sense Unió- i d’una part significativa del PSC. Per tant, Montilla i els seus també hauran de decidir –si pot ser, abans del 2014- què volen ser quan siguin grans.
De moment, sembla que ho tenen clar...
Publica un comentari a l'entrada