Montilla, el feble

El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha convidat el seu delegat a les Terres l'Ebre, Lluís Salvadó (ERC), a anar-se'n si continua criticant el transvasament d'aigua del riu Ebre a Barcelona que ha aprovat el govern català.
Amb aquest gest Montilla evidencia, un cop més, que presideix un executiu que s'aguanta amb pinces.
Un executiu que s'esforça mostrar unió de cara a la galeria i brinda amb cava la diada de Sant Jordi, però que està profundament desunit.
La imbecil·litat que transmet la contradicció entre el que es diu que es pensa i el que es fa, en relació al transvasament encobert del Ebre cap a Barcelona és de tal magnitud, que cada vegada que un dirigent polític de les dues formacions tripartitàries, ERC o ICV obre la boca o pren una decisió referent al tema, la meva perplexitat augmenta en la mateixa proporció que el ridícul que acaben exercint. És evident que l'actitud de Montilla és feble, molt feble. Li manca autoritat, l'autoritat que ha de tenir qualsevol president. Si el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, el seu delegat, no està d'acord amb la política del seu govern el que ha de fer és dimitir. I si no ho fa, com és el cas, el que ha de fer el president és cessar-lo de forma fulminant. Què és això de dir-li -aprofitant els micròfons d'una televisió- que té les portes obertes per marxar si no està d'acord amb les decisions del govern i de recordar-li, de passada, que els càrrecs públics són voluntaris? El que ha de dir-li és que si no combrega amb el govern que l'ha nomenat demà no cal que torni al despatx. I punt.
Però fer això suposa emprenyar a un dels seus socis de govern. I és clar...
I encare ens fan creure que estan interessats en conèixer les causes de la desafecció política de la gent, potser caldria només entendre-la en fets com que el que guanya unes eleccions no governa i qui ho fa, vol ser govern i oposició al mateix temps, “En misa y repicando“, com diu el refrany.
Declaracions d’intencions tant surrealistes com un diàleg de “Tip i Coll” impulsen al conseller Saura, mentre s’ocupa en el desprestigi sistemàtic dels Mossos d’Esquadra, en proposar el desmantellament de la canonada que s’ha de construir per el mini-transvasament i que ens costarà a tots plegats 180 Milions d’€, com si res.
O el suport públic per part del delegat del govern a Tarragona i de la cúpula nacional d’Esquerra, a les mobilitzacions anti-transvasament, en contra la decisió presa pel govern del que ells en formen part.
Si des de les files ecosocialistes ebrenques ja s'ha demanat la dimissió del conseller Baltasar, ara li toca el torn de les crítiques als republicans. El president de la federació de les Terres de l'Ebre d'Esquerra, Gervasi Aspa, ha mostrat públicament el seu desacord amb la posició oficial del seu partit de donar suport al transvasament i ha indicat que seria "lògic" que els diputats republicans s'oposessin al decret llei que permetrà la prolongació del mini transvasament fins a Barcelona que avui que ve se sotmetrà a votació al Congrés dels Diputats de Madrid.
La cúpula d'ERC, per la seva part, va emetre un comunicat ahir assegurant que "entén les crítiques d'Aspa però no les comparteix".
Avui en el Congrés es viurà la tercera part de l’esquizofrènia en la que s’han instaurat les seves formes de fer, i mentre Esquerra, com en el procés de l’Estatut, diu primer que sí, després que no i ara no sé, s’abstén a Espanya en una votació en la que a Catalunya n’és la protagonista, ICV de qui forma part el conseller que ha propossat l’obra , medita si ho farà en contra.
Des de la perplexitat del qui s’ho mira des de fora es fa difícil entendre aquesta situació. No seria més honest abandonar el govern i tenir les mans lliures per a ser conseqüent amb el que es pensa? (si és que realment es té clar el que es pensa, suposant que es pensi, clar).
Tots plegats vivien millor darrere la pancarta. Governar és altra cosa.