Sembla que ja hi ha nou president del Congrés dels diputats. El seu nom és Bono , José Bono.
L'ex-ministre de Defensa espanyol, José Bono, ha necessitat una segona tanda per ser nomenat avui president del Congrés dels diputats espanyol.
Ha sumat la majoria simple (cent setanta) dels tres-cents quaranta-nou vots emesos. CiU i ERC han votat en blanc, i els vint-i-cinc diputats del PSC, en favor. i és que l'esdeveniment s'ho mereix, es tracta de tenir al dia els fets dels 25 diputats optimistes, no oblidem les paraules de la senyora Chacón " si és necessari pels interessos de Catalunya no dubtarem a trencar la disciplina de partit".
Avui ja s'han estrenat votant afirmativament pel campió de les espanyes, el socialista José Bono com a president del Congrés.
És un espanyol que cau simpàtic malgrat les bestieses que arriba a dir. La darera ocurrència ha estat l’amenaça d’etzibar-nos un cop de llistí de Telefònica perquè comprovem que això de l’Ejpanya unida va de debò
.A aquest noi no se li pot negar que diu el que pensa, la qual cosa és d’agrair, tot i que una mica de finezza no va malament de tant en tant.Ell ja ha deixat clar d’antuvi quines seran les regles en un Congrés dels Diputats presidit per ell : “rejpetaré lo que marque el reglamento”. És a dir que res de parlar català. Res de folclorismes¡¡¡ Això mateix ho podria haver dit l'Ibarra, el Guerra, o qualsevol representant del socialisme centralista.
Però no ens havien dit que era el Psoe un partit federalista? O és que ara és l’hora del PPSOE ?
I nosaltres què fem? La família be, gràcies. Un nou “trágala”?
No, sisplau.¡¡ Fem-nos respectar una mica, encara que sigui. Ja és prou dur viure en un país governat per socialistes a tot arreu. Segur que vindran temps millors. Entenc que és important ser a la mesa del congrés.I se que estem parlant de política : tants escons tens, tan vals. Per això se que sabrem treure suc als 10 diputats de CiU. I en Jordi Jané és Vice-President Quart. I en Bono no ha tingut els nostres vots.
No podem estar cofois però podem fer un bon paper amb les armes que tenim
Que el Bono serà presidente de la cámara és un fet. Que no ens agrada gens, també. Però podem estar 4 anys queixant-nos o espavilar-nos i aprofitar les ocasions al màxim.
És el primer cop que CiU no ha votat en favor d'un president del congrés. Per a elegir el president del congrés els diputats escriuen el nom d'un diputat en una papereta. Si cap no obté la majoria absoluta, com ha estat el cas, tornen a votar els dos amb més vots i surt elegit el que obté majoria simple.
S'especulava que el PP valorava si hi votava en favor, perquè el considera ideològicament a prop i pot fer bona la intenció de Mariano Rajoy d'adoptar un tarannà més obert i dialogant.Aquesta és una de les raons per què Rajoy va designar ahir Soraya Sáez de Santamaría portaveu del PP al congrés espanyol, en lloc d'Eduardo Zaplana.
Constitució del senat
CiU compta de formar grup parlamentari amb tres senadors del PSOE. Esquerra va oferir-li ahir tres dels seus senadors perquè no hagués de dependre del PSOE, però Duran i Lleida, tot i agrair el gest, va respondre que l'oferta arribava tard, perquè ja tenia l'acord pactat amb el PSOE.
De totes maneres, he tingut la sensació que el catalanisme ha gastat massa munició parlant d'en Bono. Per exemple, en el Consell Nacional de CDC de dissabte passat.
Som un País massa sentimental, en el que l'estètica ens continua perdent.La legislatura ha començat. Estic segur que serà interessant i que tindrem oportunitats importants per a defensar el programa amb el que ens vam presentar a les eleccions.
Es tracta d'això,no?
11 comentaris:
Deien que si tu no hi anaves ells tornaven. Tu hi vas anar i et vas voler assegurar que ells no tornessin, però pocs dies després PP Zaragoza deia en nom teu que havies votat perquè ens entenguéssim amb Espanya. Després, Joan Tàpia deia que havies premiat la política progressista i federalista del PSOE.
Ja ho veus: tu els votes amb tota la bona fe del món i ells et manipulen. Avui, però, ja tenim alguna cosa més que interpretacions; tenim un fet: l'elecció de José Bono per presidir el Congrés.
La seva elecció només ha estat possible en segona volta, i això és simptomàtic de la crisi d'estat que es viurà aquesta legislatura, però en qualsevol cas ha estat elegit per 170 vots a favor. Entre aquests, els corresponents als 25 escons del PSC, obtinguts gràcies a un milió sis-cents setanta-dos mil set-cents setanta-set vots catalans. A alguns ja els deu semblar bé. Alguns van votar directament PSOE i van prendre el PSC com un succedani sense cap mena de protagonisme, però altres preferiríeu que el vostre vot no hagués servit per fer Bono president.
Comptat i debatut, ja s'ha vist on van a parar i per què serveixen els vots al PSC.
Ja se'n pot queixar la Tura i qui vulgui. La Catalunya optimista ha fet Bono president.
El que compta no és allò que diuen que faran amb el nostre vot, sinó allò que acaben fent.
és vergonyos!!
Al Congrés, per a elecció del President d'aquest Ens, els diputats tenien 3 paperetes: una amb el nom de Bono, una altra amb el de la candidata del PP, i un altra per a votar en blanc. Doncs bé, Esquerra i Convergència han fet el mateix, o sigui, votar en blanc, ja que no hi ha la possibilitat de votar en contra.
Si els dos partits han fet el mateix, per què des de determinants sectors i sectors mediàtics neguen aquesta evidència? Sí, hem votat que no a Bono, no a un president del Congrés anticatalanista, que sempre ha aprofitat l'ocasió per a desqualificar-nos, mentre la seva comunitat autònoma treia profit de la solidaritat i de l'esforç dels catalans.
El senyor Bono ja és president.Ole¡,Ole¡ Ningú en dubtava i gairebé tothom preveia que no ho seria en primera votació. Per què? El senyor Bono no és un polític qualsevol, ni se'l pot encasellar en cap corrent concret. El senyor Bono... no deixa indiferent a ningú, i els que no pensem com ell no el podem ignorar perquè li agrada fer sang, utilitzar la seva dialèctica per ridiculitzar l'altre encara que sigui quedant com un esperpèntic.
Desconec com ha estat ni què ha pogut dir en la cerimònia , perquè no l'he seguit ni he vist el telenotícies, però durant quatre anys gaudirem dels seus acudits i dels imitadors que sortiran per tot arreu. No oblidem, però, que sota les rialles que provocarà hi ha unes idees molt fixes que no poden agradar ni a independentistes ni a federalistes. El senyor Bono és de l'Espanya tradicional, centralista i provinciana, a qui l'estat de les autonomies ni fu ni fa, i que hi ha jugat perquè tocava, sense immutar-se, perquè mai hi ha cregut. Pobre d'aquell que s'atreveixi a insinuar cap tipus de diferència identitària, perquè el bombardejarà amb insults mal dissimulats.
Tenim quatre anys per anar-ho veient.
Se consumó, nos volvieron a tomar el pelo. Sin comentarios.
¡¡¡¡BONOJUBILACION¡¡....¡¡BONO DIMISION!!!!!.
La portaveu d'Esquerra, Marina Llansana, ha explicat en roda de premsa que ERC ofereix de forma desinteressada el seu suport a CiU perquè no hagi de dependre dels diputats del PSOE al Senat. A tot això Llansana ha afegit que aquesta oferta és un "acte de coherència" del partit formulada després de la demanda d'unitat catalanista a Madrid que va realitzar ERC durant la campanya electoral.Ens podem creure o no la voluntat d’ERC de adreçar el seu rumb polític cap a un govern amb CiU a Catalunya, però una cosa està clara; és un primer pas que jo no obviaria.
Hem d'aconseguir fer les paus pel bé del país, això si sense el lliri a la mà que després surten butllofes als dits.
Crec que ERC ha fet bé de fer aquest oferiment, algú havia de ser qui llencés la primera pedra, i han sigut ells. Fins aquí perfecte, però el pas següent és el de trencar el tripartit i convocar eleccions a la generalitat de Catalunya.
Això seria una pipa de la pau perfecte per començar a treballar plegats el futur cap a un estat sobirà de la nostra nació. A veure si hi haurà continuïtat a aquest gest republicà, estarem expectants.
quanta raó tens company. quina desgràcia....quina penitència pertànyer a una minoria no optimista i catalanista...
Se me’n fot José Bono i la mare que el va dur al món. Folklòric i estrafet. Espanyolíssim i flagell del nacionalisme democràtic... tot això ja ho sabem. Però com pot ser que aquest sigui el debat del moment? El debat del moment és com enfocar la sessió d’investidura, el programa de xoc davant la situació de crisi econòmica. L’orientació del compliment del desplegament de l’Estatut. Les infraestructures, el problema de l’aigua i la dependència energètica, la dignificació de les pensions i la dotació econòmica de l’enganyifa de la llei de dependència. Això és el que compte. José Bono? És un senyor que, tot plegat, pretén donar la paraula, fer algun espectacle institucional barroc i decidir la “panera” de Nadal per a diputats i funcionaris del Congreso. Res més. Vaja, que hi ha molta roba i molt poc sabó i que Bono i el seu llistí telefònic només és com aquest cantant esperpèntic que vol anar a Eurovisión i el nom del qual no sé ni m’interessa.
salut.
El PSOE també pot fer exhibicions de musculatura de poder, com és el cas amb José Bono. Que sigui el president del Congrés demostra com s'articula el poder i com es pot ostentar per resoldre equilibris i rols entre diferents lideratges.
Vivim la politica de la por.
PP i PSOE la mateixa estafa són!!!
(i CyU)
Qui a fet Bono President del Congrés?Aquests últims dies m’ha semblat escoltar com un clam que la gran majoria dels catalans no ens feia cap gràcia que José Bono fos President del Congrés dels diputats però les dades i els fets desmenteixen aquesta remor.
En la votació d’ahir José Bono va ser escollit President del Congrés en segona volta amb un total de 167 vots a favor, dos menys dels esperats.
No entraré en els possibles perquès d’aquest vots en contra, però si voldria fer una petita reflexió. Quin suport hagués tingut en Bono si tots els diputats catalans no l’haguessin votat?
Molt simple, 144. I ara no ostentaria aquest càrrec.
Dels 47 diputats que li corresponen a Catalunya, 25 sense cap condicionament li han donat suport.Aquests 25 diputats són del partit socialista i representen més d’un milió i mig de catalans que els van votar.
I jo em pregunto, tots aquests volien i volen a Bono com a President del Congrés?
Si és que sí. Perfecte. (encara que poso en dubte que tants catalans estiguin d’acord amb les tesis del Sr. Bono)
Si és que no. Només voldria dir a aquells que van votar al partit socialista que quan es vota una opció política es vota tot el paquet, ara no et queixis!
Per acabar no voldria deixar de contestar la pregunta del titular que és la següent: els diputats socialistes catalans han fet al Sr. Bono el tercer màxim càrrec de l’estat. Llavors, aquests 25 diputats que han donat el seu vot incondicional a aquest senyor defensaran sense límits els interessos de Catalunya?
(per desgraçia ara per ara no se salve ningú).
Salut.
Està vist que uns cobren per fer humor, altres per governar-nos (amb humors varis en funció de l’ocasió i la tendència) i els de més enllà (mesa del Congrés) per dirigir i ordenar debats que a vegades semblen més una olla de grills que altra cosa. Jjjja, jjjja, jjjja i algun ejjjnif de puta pena¡.
Publica un comentari a l'entrada