Escrit de CiU a la revista municipal som-hi:FEBRER

SAVIS ATREVITS.
Torno a dedicar al meu preciós temps, tal i com diu el Sr. Grangel –en el seu bloc–, a respondre conceptes que no té gens clars i que, si no perjudiqués a ningú, no passarien de ser una opinió més.

Però a una persona que porta una regidoria tan important com Governació se li han d’aclarir conceptes.
El dia 13 de febrer, en un escrit que em dedica en el seu bloc, que titula “Ignorància atrevida” –del que li he de dir, que atrevit ho sóc una mica, i que respecte a l’altre qualificatiu el temps ho aclarirà–, on contesta a un escrit meu on em queixo de la persecució personal a què em sotmeten, vostè em contesta “acaso por el hecho de ser cabeza de lista le exime del cumplimiento de la normativa”. Sr. Grangel, evidentment que no, però jo voldria que vostè s’apliqués la mateixa vara de mesurar. Sembla ser, però que el seu partit, i vostè mateix, té altres prerrogatives de la resta de ciutadans.
La llista de greuges és llarga i avorrida. No obstant, per exemplificar, parlaré sobre el tema de la plaça d’inspector de policia, que vostè ha tret a concurs amb unes bases que no afavoreixen el principi d’igualtat, perquè dóna més punts a l’actual cap de policia, fet que cap altra persona que es presenti pot igualar.
Això, en el meu País, es diu tracte de favor. És a dir, afavorir que surti la persona que vostès els interessa. Però, Sr. Grangel, amb aquest tracte de favor, no està ajudant gens a la persona que vostè voldria que guanyés el concurs, perquè això li està creant molts recels entre companys de professió, i si finalment surt guanyador el Sr. Maestro –perquè s’ho mereix– sempre diran que l’han ajudat, cosa que crec que a ell no li agradarà gens.
Per tant, tal i com li vaig demanar en la instància que va entrar el grup de CIU, torni a refer les bases, perquè les bases especifiques actuals de la convocatòria de proves per a la selecció d’una plaça d’inspector de la Policia Local de Torredembarra són nul·les de ple dret en lesionar el dret constitucional a la igualtat.
Li demano, aquest cop públicament, que faci unes noves bases fonamentades en el principi d’igualtat. Ah, i no facin com sempre que agafant-se en qualsevol element no essencial de l’escrit el desestimen, obligant-nos a haver d’anar al contenciós.
Aquesta manera de fer és la solució fàcil i, ha esdevingut al nostre Ajuntament, una practica habitual. No obstant, a la llarga serà molt perjudicial pel propi Ajuntament, per les conseqüències econòmiques que en poden derivar. I és que es desestimen un percentatge molt elevat de les al·legacions presentades pels ciutadans, encara que tinguem raó, per obligar-nos a fer un dispendi a l’hora de fer prevaldre els nostres drets. Si es vol seguir amb les justes demandes, t’obliguen a haver d’anar al contenciós-administratiu. Això si ho pots pagar, si no “ho sentim molt”. Un altre exemple de forma de discriminació ben entesa; entre els ciutadans que poden pagar i anar a la justícia i els que no. Si no hi vas, l’Ajuntament ja s’ha sortit amb la seva, tingui raó o no.
També aprofito per dir-li que la seva obligació és vetllar per la imparcialitat de les accions que pren l’ens i la meva és vigilar perquè les coses de l’Ajuntament es facin bé.

Hi ha, però, una gran diferència. Jo els contenciosos els haig de pagar de la meva butxaca, i a vostè els hi paga l’Ajuntament, o sigui el poble. És molt fàcil desestimar-ho tot, fer grans retòriques i donar qualificatius a la gent que no pensa com vostè. Jo proposo, a veure si és tan atrevit i mordaç, que de tots els contenciosos que perdi l’Ajuntament es reparteixi el pagament dels costos i indemnitzacions entre tots els regidors que han donat suport. Llavors, els hi diré “Savis Atrevits”, i serà un exemple de què, realment, defensen el que creuen.
Daniel Masagué Pere
Portaveu del grup de Convergència i Unió.

SI TU NO VAS, ELLS ES QUEDEN.

CARTELLERA DELS MULTICINES

SALA 1: AHORA O NUNCA: Historia de un hombre en estado crítico que decide jugarse su porvenir al todo o nada. Intérprete: Mariano Rajoy.
SALA 2: PINOCHO. Basada en hechos reales. La historia de un portavoz que a base de mentir le bajan los votos: Protagonista: Ángel Acebes.
SALA 3: TIBURÓN. Película de suspense rodada en una tierra mítica en la que el protagonista devora todo aquello que se pone en su camino. Interpretada por E. Zaplana.
SALA 4: LA SOLEDAD. Historia de un hombre que se ve apartado de su entorno sin explicación alguna y entra en una depresión. Interpretada por Alberto Ruiz Gallardón.
SALA 5: LA EXTRAÑA PAREJA. Turbulentas relaciones entre una pareja de desecho que no tiene remedio. Interpretada por Esperanza Aguirre y Alberto Ruiz Gallardón.

D´ACORD

Suspensió cautelar de les obres.

Salvem els Muntanyans demanarà al TSJC la suspensió cautelar de les obres
Un informe encarregat pel jutge conclou que Muntanyans II posa en risc un espai d'interès natural
AZAHARA PALOMARES. Torredembarra
L'espai d'interès natural (EIN) Platja de Torredembarra i Creixell perilla si s'edifica el pla parcial Muntanyans II. Aquesta és una de les conclusions de l'informe fet per un pèrit independent per encàrrec del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que actualment tramita dos contenciosos administratius presentats per la Plataforma Salvem els Muntanyans contra l'aprovació del projecte. El col·lectiu va anunciar ahir que sol·licitaran al jutge que decreti la suspensió cautelar de les obres, iniciades el mes de juny passat a Torredembarra. La plataforma, però, va fer una crida perquè intervinguin les administracions competents.
«Cal que algú aturi aquest despropòsit.» Amb aquestes paraules es va referir als resultats de l'informe independent el portaveu de la plataforma contrària al projecte urbanístic, Jordi Vázquez. El col·lectiu es posarà en contacte en els propers dies amb el seu advocat per tal de fer una petició formal d'aturada cautelar de les obres, i es van mostrar confiats en l'èxit del procés judicial iniciat per deixar sense efecte el vistiplau de la Generalitat al pla. «Nosaltres i la promotora sabem que aturarem Muntanyans II», va sentenciar.
Les demandes de Salvem els Muntanyans tenen ara el suport d'aquest nou estudi geològic i hidrològic, que certifica el «risc d'inundació» dels terrenys (on es preveuen 550 habitatges a tocar de l'EIN), a més de la seva condició, en part, de zona humida, i el risc de «danys a les persones» a la urbanització en cas de pluges fortes. El document fa també una crida d'atenció als efectes que la construcció de Muntanyans II tindrà sobre l'espai protegit de Platja de Torredembarra i Creixell (separat del pla per la via del tren). Així, considera que la urbanització retalla la coneguda com a «zona de transició» de l'àrea protegida, clau per l'alimentació dels estanys en casos de precipitacions.
En conclusió, alerta que «es posarà en perill el seu futur» i que, fins i tot, es podrien produir variacions en la salinitat de la llacuna dels Salats, a més de provocar «una recessió i degradació de la zona humida».
L'informe s'ha elaborat a petició de la mateixa plataforma, tot i l'oposició del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, que va presentar un recurs a la decisió del jutge.

CARA A CARA

JO VOTARÉ CiU

He estat molt crític i ho continuaré estant fins que calgui amb el Sr. Duran Lleida. Quan faci alguna declaració que no comparteixi li faré saber, però això no vol dir que en unes eleccions generals en les que l’estat que ens té apressats busca espai per governar no sigui una bona opció votar al Sr. Duran i Lleida.
En Duran és un bon polític, el que passa és que a vegades la seva por a que els votants no sobiranistes de CiU se sentin molestos el fa semblar més proper a una convivència interessada amb espanya que no ser una aposta sobiranista de futur.
Hem de diferenciar les coses, no és el mateix treballar a Madrid que a casa, és molt més productiu per Catalunya tenir a Madrid un polític com el Sr. Duran i després a casa un polític com el Sr. Mas que no a l’inrevés.
Jo sóc un representant de la línia sobiranista dura que aspira a un estat lliure democràtic i europeu i la continuaré defensant, ara bé, en aquestes eleccions jo votaré en Duran perquè per mi, és l’única opció útil pel meu país en aquesta classe d’eleccions.

Ni dreta ni esquerra.Hi ha partits que intenten escorar els altres partits a un extrem o a l'altre, a la dreta o a l'esquerra per allunyar-los així del tarannà moderat, constructiu i dialogant de la majoria de la població catalana.
Titllar CiU com a partit de dretes és la tàctica més utilitzada pel PSC,ERC i ICV en la seva estratègia, però tots els estudis político-sociològics coincideixen en afirmar que CiU és una força de centre, punt de trobada entre la cultura catòlica democràtica, la liberal i la socialdemocràtica, i que com a partit de centre el percep gran part de la població.
CIU ha estat l’exemple probablement més assolit, de creació d’una força de centre amb capacitat de ser majoritària i de governar coherentment durant un llarg període.
I això, gràcies a superar el sistemàtic enfrontament dreta-esquerra i de consolidar una força autènticament de centre, cohesionada per la voluntat de construir i de vertebrar.
CiU va creure i creu que Catalunya i Europa estan situades en el centre, és a dir, en el reformisme polític, econòmic i social, i en definitiva en la política que a través de cinc dècades ha creat el model social i econòmic europeu.
Hi ha molta gent en aquest País que volen apostar per un govern que respeti de veritat de tots els Pobles de espanya com CiU,fins arrivar a tenir dret a decidir el seu desti. Ara cal treballar a fons fins el dia 9 per explicar a la gent les nostres opcions, per convèncer que això és possible i que per tant la gent voti lliurament a qui cregui millor.

VUTEU CiU.
Què hi ha més útil i pràctic que això?

VOT PRÀCTIC

Aquest escrit, sigui dit per endavant, és una crida sincera al vot pràctic, al vot més útil per a Catalunya i per a les catalanes i catalans.
Dies i més dies d’espera per ser atesos en els centres de salut, pèrdua progressiva de competitivitat i lideratge de les nostres empreses respecte les de la resta de l’Estat, caos ferroviari que en un moment o altre ens acaba afectant a tots, això si no t’afecta cada dia, la impotència de veure com les inversions passen de llarg de casa nostra, etc.
Durant les dècades dels 80 i 90, en referència a Catalunya, i provinent de la resta de l’Estat, es va posar de moda allò tan enyorat de la locomotora catalana, una molt gràfica referència al vigor i salut de l’economia catalana d’aquells temps, durant els quals Espanya sencera es beneficiava de l’empenta catalana, fruit del caràcter decidit i emprenedor dels catalans i d’ unes infraestructures i inversions com a mínim suficients. Catalunya es va erigir en referent polític, social i econòmic, no tan sols de la resta de l’Estat, sinó també d’Europa i del món.
Gairebé la totalitat d’ambdues exitoses dècades hi va haver un denominador comú: per una banda, un partit decidida i indiscutiblement català i catalanista, convergència i unió, es trobava al capdavant del govern de la Generalitat i, per l’altra, aquest mateix partit era decisiu a Madrid perquè esdevenia repetidament allò que se’n diu la clau de governabilitat.
Tot i que personalment em decanto pels del puny i la rosa, crec que poc importa qui de tots dos partits majoritaris guanyi les eleccions, ja que amb tots dos hem estat ben i mal tractats (depenent de l’abast de les respectives majories).
Perquè Catalunya torni a ser el que era necessitem un partit que defensi els nostres interessos amb fermesa, valentia, plena autonomia i sense complexos. Al PSC, més enllà de la retòrica, es deuen a Madrid, i el que pensi que no, s’hauria de formular la següent pregunta: com és que ni tan sols tenen grup Parlamentari propi?, si no poden votar lliurement al Parlament com pretenen defensar els interessos de Catalunya per damunt de les inèrcies centralistes dels seus companys de colla. ERC és un partit independentista, una aspiració legítima, que entenc, respecto i que, amb matisos, fins i tot puc arribar a compartir, però com que, per desgràcia, l’anticatalanisme encara és un valor rentable a la resta d’Espanya, cap dels dos grans partits s’aproparia a aquesta formació per plantejar algun tipus d’acord mínimament sòlid, i ICV no té la dimensió suficient per esdevenir clau.
Tot i ser la comunitat autònoma més solidària ens critiquen per poc solidaris, doncs siguem-ho de debò. Tant si ets nacionalista com si no, pragmàtic o idealista, ateu o creient, de dretes o d’esquerres, votem tots a una per l’opció més útil, fem que Convergència i Unió sigui decisiva per Catalunya. A més, totes les persones no nacionalistes i centralistes que viviu a Catalunya i llegiu aquest BLOC, també voldria dir-vos, que voler que Catalunya torni a ser el referent que era (la locomotora catalana), no és un objectiu egoista, tot el contrari, és quelcom positiu també per a la resta de l’Estat, ja que quan Catalunya “tira del carro” tota Espanya en surt beneficiada.
Pensem que quan la locomotora d’un tren està ben calibrada, ben gestionada , equipada i arriba puntual al les estacions (sí, sí, “puntual”, és possible i no ho dic de broma), això beneficia a tots els passatgers, a tots els vagons, no només a la locomotora…
Crec fermament, que a les properes eleccions generals del 9 de març entre tots podem començar a tornar Catalunya al lloc que es mereix!

Les coses clares

Ahir l’Artur Mas va estar senzillament espectacular. La seva intervenció en la sessió de control del Parlament reflecteix la seva alçada política. La resposta etzibada a Joan Ridao d’ERC no pot ser més contundent. El Sr. Ridao va dient que a CiU som “mal catalanistes”. És evident que el cinisme no coneix límits. És per recordar-los, als senyors i senyores d’ERC, que els qui han venut Catalunya a Madrid han estat ells amb els seus subterfugis i pactes a l’ombra. D’allò que tantes vegades se’ns ha acusat injustament a nosaltres, avui ho podem dir de vostès, senyors i senyores d’ERC: “Deixin de jugar a la puta i la ramoneta d’una vegada”.

Bé, començo el matí (són les 8.30 h) de manera guerrera però és que…

Balanç de gestió

Per fer un balanç es poden fer servir diferents camps, i la metodologia és múltiple i igualment vàlida. Els meus camps d'anàlisi són:

Genèric, Catalunya, economia, social, exteriors, infrastructures, educació i habitatge:
Genèric: A Zapatero i el seu Govern se'ls ha notat que no estàven preparats per governar.

De "talante" n'hi ha sobrat, certament rebaixant la tensió i canviant l'estil del darrer Govern del PP. Ara bé, més enllà d'aquest "talante", el balanç de gestió és francament pobre.

Quan ells mateixos s'aferren a la Llei d'igualtat i al dret al matrimoni dels homosexuals com a gairebé úniques banderes de la legislatura, amb tots els respectes per la importància d'aquestes lleis, és que la gestió és francament pobra.
Catalunya: Sobren les paraules. És la història d'una cadena d'incompliments. Zero patatero, zero absolut, és el balanç de Zapatero amb Catalunya. Per citar els 10 incompliments més flagrants: No respecte a l'Estatut sorgit del Parlament de Catalunya; descens de la inversió del 18'6% al 14'9%; incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut que garantia una inversió a Catalunya igual que la seva aportació al PIB de l'estat; retràs escandalós i plagat d'incidents en l'arribada del TGV a Barcelona; no cessió del Castell de Montjuïc; rodalies no va ser traspassada l'1 de gener del 2008; l'Aeroport del Prat no té nou sistema de gestió amb participació de la Generalitat; les balances fiscals no han estat publicades; els papers de Salamanca no han arribat i el català no és oficial a Europa.
Economia: No és el meu terreny, salta a la vista però la manca de rumb i els problemes que està comportant a l'economia de l'Estat en general.
Polítiques socials: La gran bandera del PSOE, marcada per la Llei de dependència, que havia de ser el quart pilar de l'Estat del benestar. L'únic avenç que hi ha són alguns xecs electoralistes i la Llei de dependència que s'ha aprovat però no es compleix.

Un absolut fracàs que demostra que la teòrica esquerra espanyola viu encara del discurs dels anys 60 del segle passat i en la incapacitat més absoluta per passar de les paraules als fets.
Exteriors: Es va fer tornar les tropes espanyoles de l'Irak i es treu espanya de la ridicula alineació internacional amb els Estats Units. Fins aquí tot bé, però es que no hi ha hagut res més. Sortim del camí on el PP havia posat l'Estat espanyol, però ara què?.

espanya no pinta res a la Unió Europea, ha estat ignorada ostentòriament, i l'única iniciativa del Govern, l'aliança de civilitzacions, és una simple burla, una cortina de fum per sortir del pas i que ni tan sols s'han preocupat de fer veure que darrera el fum hi havia alguna cosa.
Infrastructures: Amb una de les Ministres més nefastes que es recorden, el fracàs és absolut. Cap gran obra ni transformació més enllà del TGV amb els desastres que ha comportat. TGV, per cert, que porta de Madrid a tot arreu i res més, ni corredor del mediterrani, ni connexió mediterrani - nord de l'estat, ni connexió amb la frontera, com a les millors èpoques del franquisme.
Educació: No és només culpa del PSOE, però l'ensenyament a espanya, i també a Catalunya, segueix a la cua d'Europa. El PSOE no ha sabut sortir d'aquesta dinàmica. La culpa és de les rèmores ideològiques dels anys 60 i del constant canvi de llei d'educació.
Habitatge: No hi ha rumb per al problema de l'habitatge. Xecs electorals, o sigui deixar caure bitllets des del cel a la massa necessitada (com a l'edat mitja) és l'única mesura, a banda de promeses d'habitatge protegit que mai se sap si es fa o no.

Falta de ruta per superar una economia massa depenent de la construcció, cosa que és l'orígen de tots els mals en el món de l'habitatge i l'economia espanyola en general.

“aquí paz i después gloria”.

Encara que a molts els molesti, la recentment assolida independència de la República de Kosovo és l’inici del full de ruta d’unes quantes nacions sense estat les quals anhel·len des de fa molts anys la seva independència.Nacions com Catalunya, Euskalerria, Escòcia, etc. ja tenen un mirall on veure reflectides les seves aspiracions i un punt de referència des del qual iniciar un camí sense tornada a través del qual i de forma pacífica i democràtica assolir la seva plena independència.

Això que per a molts de nosaltres sembla tan clar no ho és, però, per als governants dels estats que ens oprimeixen i que només volen sentir el discurs de la unitat nacional forçant-nos als demés a encabir-nos en un vestit que no ens ve gens ni mica a la mida i amb el qual no estem a gust.

En el cas concret de Catalunya i Euskalerria, al govern espanyol li ha faltat temps per dir que no reconeix la declaració d’independència de Kosovo per què no s’ajusta al dret internacional i per la seva unilateralitat (¿?).Aquesta negació de la realitat per part del govern espanyol està basada en dos motius fonamentals.

El primer motiu és el de no donar-nos arguments ni esperances als catalans i als bascos i, el segon motiu és el que fa referència a la proximitat de les eleccions generals i un pronunciament favorable a la independència de Kosovo donaria via lliure al PP per a instaurar el discurs de la por al trencament de l’estat espanyol i això no convé al PSOE.El que em sembla estrany és que amb aquesta actitud estan donant la raó a un govern com el serbi el qual, encara que més dissimuladament, segueix tenint els mateixos ideals totalitaris i xenòfobs que els de l’època de Milosevic i que a més avui a atacat el territori kosovar.

Penso que aquesta actitud no serà beneficiosa per a cap partit des del punt de vista del màrqueting electoral.

La meva pregunta és: “Si Kosovo s’hagués declarat independent una vegada passades les eleccions del 9-M, el govern de ZP hauria actuat de la mateixa forma?” Sincerament crec que no.

En el cas que ZP guanyés les eleccions seguiria fent ostentació del seu famós “talante” i donaria el vist i plau a la independència de Kosovo i, com diuen els espanyols, “aquí paz i después gloria”.

Els 10 incompliments flagrants de ZP

Convergència i Unió denuncia els 10 incompliments flagrants de José Luís Rodríguez Zapatero17/02/2008
Josep Sànchez Llibre ha estat l’encarregat de relacionar els 10 incompliments flagrants de José Luís Rodríguez Zapatero. Abans però, el candidat de CiU ha deixat ben clar que “normalment a Catalunya la paraula té un significat molt important igual que l’encaixada de mans”.
Per Sánchez Llibre “a Catalunya, la paraula és llei” i ha emprat la dita “la paraula del català tant és avui com demà” per deixar ben clar que Rodríguez Zapatero “incompleix la paraula per tant no mereix la confiança dels catalans”. Sánchez Llibre ha recordat que “la constant de Rodríguez Zapatero és dir que si d’entrada per després dir que no. No té paraula i per tant no mereix la confiança dels catalans”.
Per la seva part, el president de la federació, Artur Mas, ha destacat “el nerviosisme i l’atac de nervis” que sembla que tingui el President de la Generalitat. “Sí Rodríguez Zapatero ja els ha dit que no pactarà amb CiU. Sí que se’l creu poc que ha d’anar a Madrid a avisar-lo!”. “Que no ens creguem nosaltres les promeses de ZP” és normal després de l’experiència “que tenim” però és preocupant que tampoc “se’ls cregui José Montilla”.
Mas ha deixat ben clar que “l’únic que demana Convergència i Unió és que es respecti la llista més votada perquè això és qualitat democràtica. I aquesta defensa la farem perquè és una manera de retornar la confiança als ciutadans”. Mas ha volgut deixar molt clar que “tant dolents són els atacs del PP cap a Catalunya com els incompliments, els enganys i les mentides de Rodríguez Zapatero”.
Els deu incompliments de Zapatero, són:
1- Aprovació de l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya
Al Miting final de campanya del PSC-PSOE a les eleccions espanyoles del 2004, Jose Luís Rodriguez Zapatero pronuncia la ja famosa frase: “Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya”. Promesa flagrantment incomplerta després.
2- Cumpliment de l’Estatut
Zapatero s’ha fartat de vendre la seva teòrica visió plural d’Espanya que tenia les reformes de diferents Estatuts com a màxim exemple. A l’hora de la veritat però, ni va recolzar l’Estatut sorgit del Parlament, ni tampoc l’acordat amb Artur Mas i refrendat a les urnes. Ja li està bé que estigui al Tribunal Constitucional i qui dia passa any empeny.
3- Inversió a Catalunya: Disposició Addicional tercera de l’Estatut
La disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya recull que durant 7 anys Catalunya ha de rebre en inversió de l’Estat l’equivalent al pes del PIB català a Espanya, o sigui el 18’8%. L’any 2007 això ja no s’ha complert. Un acord electoralista de darrera hora ha fet arribar una part d’aquesta inversió però encara queden pendents 700 milions d’euros.
4- El descens de la inversió a Catalunya
Mentre Zapatero sempre ha promès més i més inversió per a Catalunya, i Chacón va dient que la inversió que està fent Zapatero a Catalunya és la més gran mai vista, la realitat de les xifres diu que la inversió de l’Estat a Catalunya, des de que governa Zapatero, ha passat del 18’6% al 14’9%, i bona part d’aquesta inversió concentrada al TAV.
5- Arribada del TAV a Barcelona
A bombo i plateret es va vendre l’arribada del TAV a Barcelona el 21 de desembre (data que ja suposava un important retràs sobre el previst). El resultat és del tot sabut. El forçament de l’obra per respondre a aquests interessos electorals, provoca el caos de rodalies més gran mai vist a Catalunya, amb interrupció del servei d’algunes línies durant setmanes, i evidentment un nou retard en l’arribada del TAV.
6.-Traspàs de Rodalies
L’imprudent Zapatero anuncia també a bombo i plateret el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l’1 de gener del 2008 i res, de res, de res, de res.
7.-Retorn dels Papers de Salamanca
Després d’un teòric acord per retornar-los, l’únic que ha arribat a Catalunya és una petita primera entrega. Seguim a l’espera davant la denúncia de la societat civil catalana i el desesperant i vergonyós silenci del Govern espanyol.
8.-Castell de Montjuïc
En un altra promesa de miting final, Zapatero promet el retorn del Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. Més tard hi posa unes condicions inassumibles. Avui dia el més calent encara és a l’aigüera.
9.-Gestió de l’Aeroport del Prat
Zapatero anuncia que abans de la tardor del 2007 faria una proposta per a la gestió de l’Aeroport del Prat que inclouria la participació de la Generalitat. Encara estem esperant.
10.-Publicació de les balances fiscals
El mes de juny del 2006 Zapatero promet que publicarà les balances fiscals. També seguim esperant.

EL MIRALL

El Sr. Joan Ridao ha dit textualment que "sent vergonya com a catalanista quan algú que es fa dir nacionalista, en referència al president de CiU Artur Mas, supediti el govern de Catalunya a una decisió de Madrid".
Però quines penques que té el Sr. Ridao! que potser no ha estat ERC qui ha fet president de la Generalitat a un ex ministre espanyol del PSOE? no ha estat ERC qui ha fet president a un home que va cridar “viva España” quan va guanyar les eleccions el Sr. Maragall?
No és ERC qui tantes vegades s’ha sentit enganyada pels seus socis del PSC o el que és el mateix el PSOE català?Calladet està millor Sr. Ridao, de veritat, millor guardar silenci quan s´és pecador que obrir la boca i continuar pecant.ERC ha de canviar la seva cúpula actual per dirigents competents i netejar-la d'individus com el Sr. Ridao o el Sr. Carot, del contrari aquest país navega al naufragi total.
En vers d’intentar fer un govern sobiranista de futur, es dediquen a buscar-li les pessigolles a CiU i fer de llepacrestes del partit socialista.
El Sr. Ridao ja no aixeca la camisa a ningú perquè en el mirall on es mira només es pot veure un fariseu que diu mentides i traeix al país .

HAN ARRIBAT LES REBAIXES!!

És una llàstima que no estiguem sempre en període electoral perquè, així que arriba, surten per tot arreu subvencions, rebaixes fiscals, ajuts per a la compra o lloguer d’un pis, desgravacions, xecs de natalitat, finançament de les places de guarderia, augment de les pensions, inversions, etc., etc.
Entre el PP i el ZP fan carreres per millorar les ofertes: “nosotros rebajaremos los impuestos” diu en Rajoy; “bajar impuestos es de izquierdas” replica en Z.P. amb les celles apuntant al cel. Les eleccions semblen les olimpíades de les rebaixes. I un es pregunta, per què no ho rebaixàveu abans? Que no us en havíeu adonat fins ara? Moltes promeses al final de la legislatura, quatre anys per a complir-les… i poca memòria. I malauradament, als ciutadans, cada mes ens sobra menys diners.
Un arriba a comprendre el motiu pel qual les grans superfícies posen rètols que diuen: “Precios jóvenes“, és clar, no els deixen envellir mai… els canvien a l’alça cada vegada que et gires; et despistes i PAM! 50cèntims d’euro més. I els dies del mes van passant i el calaix cada cop més buit (els impostos indirectes han de pagar els ajuts i subvencions: psssst!! No ho digueu a ningú).
I a l’hora de votar venen els dubtes. Ara tots ens estimen tant… tots volen que la nostra qualitat de vida augmenti… tots tenen cura de nosaltres… fins i tot hi ha algun nacionalista espanyol que diu que estima Catalunya i als catalans. Té el seu què la cosa. Les infraestructures catalanes fan pena des de fa temps i, resulta que el paquet d’inversions per a Catalunya que en Z.P., dintre la seva immensa misericòrdia, fa que en Solves i en Castells acordin que arribi ara en, temporada preelectoral… és casualitat? No, amics meus, no; això, tal com deia en Duran el 21 de setembre de 2007, no és més que una farsa : els pressupostos generals de l’estat es quedaran curts a les inversions que es destinaran a Catalunya i per segon any consecutiu no compliran amb l’Estatut d’autonomia. La política social del Govern d’en Zapatero és una farsa.
El problema existencial ve quan mires de reüll al PP. Més del mateix o pitjor. És allò de si “si no vols caldo… dues tasses”.
Em sembla que plantejar-nos aquest dilema és inútil i estèril.
Ja tenim a CiU, perquè, pregunto jo: qui defensarà millor els interessos de casa que un de casa?

DIA FELIÇ PER CATALUNYA

Aquest és el subtitular que l’”amiga” Magdalena Àlvarez ens va deixar ahir sobre la taula després de reunir-se amb el President de la Generalitat.

Concretament va dir que avui és un dia feliç per Catalunya perquè el 20 de febrer arribarà el TGV a Barcelona.
Sort que no va dir allò que si plorem per les desgràcies (retard d’aquesta arribada, incidents pels ciutadans, enfonsaments, molèsties, mentides, promeses incomplertes, ...) , les llàgrimes (la reivindicació d’allò que és un dret) no ens deixaran veure el sol (l’arribada del TGV). Vaja, allò de la Catalunya optimista de l'"amiga" Chacón.

El TGV arriba a Barcelona el 20 de febrer, un dia abans de començar les eleccions.
Preu per preu, per què no es feia coincidir l’arribada del TGV amb l’inici de la campanya electoral amb un primer viatge inaugural amb tots els candidats a les eleccions?
O millor encara, per què no s’inaugurava el TGV el 10-M amb el candidat guanyador de les eleccions a Catalunya?

En fi, espero que el TGV Madrid-Barcelona serveixi, com a mínim, per agilitzar els deutes pendents que té Espanya amb Catalunya i que, per exemple, les balances fiscals (per no parlar de tantes i tantes promeses incomplertes) arribin abans a Catalunya; servirà per això?
D’altra banda, ahir també va ser un dia “feliç” per Catalunya perquè el President del Govern espanyol i candidat a la reelecció l’”amic” ZP va confirmar i va dir que estava molt orgullós que un altre “amic” de Catalunya, el sr. Bono, fos el nou President del Congrés si guanya les eleccions perquè tindria una mena d’àngel de la guarda al Ple.

Déu meu! Quina felicitat hem d’irradiar els catalans; el sr. Bono és aquell que va dir que no permetria parlar català a les Corts ...
Finalment, tenim una altra “amiga”, l’Espe Aguirre parlant català i anunciant que s’obriria una Escola amb el nom de Josep Tarradellas per aprendre català a Madrid.
I mentrestant, la subhasta i les promeses electorals segueixen i pels catalans, continua el dia feliç de Catalunya?
Anem ben servits amb aquesta colla d’amics i amb tant felicitat, eh?
Em sembla que no cal fer cap estudi més sobre això, oi? (ja m’enteneu).

“Manca de respecte”

Mas reclama una reunió amb Benach per respondre a la “manca de respecte” del govern a les votacions de la Cambra
11.02.2008
Dona suport a les manifestacions del president del Parlament i exigeix que es respecti allò que es vota per “garantir la salut i la qualitat democràtica del país”
El líder de CiU, Artur Mas, ha adreçat una carta urgent al president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, per sol·licitar-li una reunió el més aviat possible per estudiar una resposta a la “manca de respecte” del govern a “la voluntat majoritària dels representants de la sobirania popular”.
I és que, Artur Mas interpreta que l’actitud de membres del govern català que han “manifestat públicament la seva negativa a donar compliment al mandat de la moció aprovada” en què s’expressava “el rebuig” al traçat del Tren de Gran Velocitat provoca “una greu afectació” en la “credibilitat democràtica del Parlament”.
El president de CiU espera que la resposta que pugui consensuar amb el president del Parlament pugui ajudar a “redreçar el rumb” del camí que sembla que pensa adoptar l’actual govern català a tenor de les manifestacions públiques expressades.
Suport d’Artur Mas a les manifestacions de Benach
Així mateix, Artur Mas aprofita la carta per manifestar a Ernest Benach el “suport personal” i del grup de CiU per la “defensa que heu realitzat de les nostres institucions” i de la necessitat que els compromisos assolit al Parlament “siguin respectats i complerts”.
A mode de recordatori, el president del Parlament, Ernest Benach, ha afirmat aquest matí al programa “Els Matins de TV3” que el govern de la Generalitat "haurà de donar explicacions" si no compleix amb la moció parlamentària que demana, amb el vot contrari de PSC i ICV-EUiA, un canvi del traçat de l'AVE al seu pas per Barcelona.
Benach ha recordat que "hi ha una responsabilitat política en el compliment del que s'aprova al Parlament de la qual ningú es pot escapar", pel que entén que "no es pot prendre a la lleugera el que aprova el Parlament". "Si el govern català no compleix una proposta que aprova el Parlament, ha de donar explicacions i hi ha mecanismes en el reglament parlamentari en aquest sentit. Tinc confiança en què el govern complirà i, si no, que s'atingui a les conseqüències ", ha explicat.
El president de CiU conclou la carta encoratjant al president del Parlament a “garantir la salut i la qualitat democràtica del nostre país”
Barcelona, 11 de febrer de 2008

La “Carma” té Karma .

Que Carme Chacón (”Carma” a l’hora de pronunciar el nom) sigui la número 1 per Barcelona a les pròximes eleccions, tan sols té una explicació: o era ella, o era en Clos, i en Clos que encara es pensa que és ministre de Justícia… què voleu que us digui?
En ZP ha preferit la Carme potser per allò de la paritat i perquè li podrà regalar la casa de cartró de protecció oficial, és a dir, un habitatge petit protegit per dos oficials de l’exèrcit espanyol. Amb tota seguretat en ZP es va deixar captivar pel tema de la “Carma” o del Karma (que a vegades el noi no s’acaba d’aclarir, tenim karma al partit, va dir joiós) i la va nomenar vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats el 2004 i ministre de l’habitatge el 2007; tothom sap que els advocats això del tema de l’habitatge el dominen.
La “Carma” té Karma dèien des del PSOE fent un joc de paraules fàcil. Hem d’aclarir que, d’acord amb diverses religions orientals, el karma seria una energia metafísica (invisible i immesurable) que es deriva dels actes de les persones. D’acord amb les lleis del Karma, cada una de les successives reencarnacions quedaria condicionada pels actes realitzats en vides anteriors.
Què devia ser la “Carma” en vides anteriors? Pastoreta del segle XVII sempre vivint en cabanyes fetes de troncs, palla i caquetes de vaca, i d’aquí li venen els seus coneixements sobre el problema de l’habitatge.
Però pregunto jo: l’habitatge té problemes? Resposta: NO. Qui té problemes són els que volen viure als habitatges i em sembla que en aquests protagonistes s’hi pensa poc. Voleu dir, i no vull ser malpensat, que no pensen més en guanyar les eleccions que en satisfer les necessitats dels electors? Perquè, mira per on, ara la noia ve amb un pressupost miserable de 75 milions d’euros per a una actuació que, segons l’Executiu, beneficiarà a més de 250.000 famílies; tema solucionat.
Per cert, dividiu, i la resposta no està en el vent, està a la pantalleta de la calculadora. Mireu el resultat si les llàgrimes us ho deixen veure i ploreu a gust. Per cert, acabo de descobrir què va ser la Carme Chacón en vides anteriors: perruquera; prenia el pel a la gent! I segueix amb el “tic” que li va deixar empremta. Des del més enllà li ve la seva gosadia. Ha de ser des del més enllà, perquè si fos des del més aquí se n’adonaria de que els números no quadren i la idea de donar un ajut pels lloguers? fantàstica!
No pateixis, Carme que els lloguers s’apujaran un 10% abans que arribin els ajuts. O no sabeu a la seu com va aquest negoci?Una altra pregunta que em atormenta, seguirà en possessió de l’energia metafísica?
No ho sap ningú perquè ni es veu ni es mesura… caram!!! Això sí que és un problema que només es pot resoldre amb un acte de fe. Al cap i a la fi, si en té, tampoc se li nota. El que sí se li nota és la seva educació per part materna .
En una entrevista publicada el 2 de novembre de 2003 la Chacón va declarar: “Mi madre siempre me ha dicho que ser mujer y de izquierdas es lo más duro que a uno le puede pasar”. Dona! Vist on ha arribat ella, naturalment amb el seu esforç i les seves beques: advocada, doctora, professora de dret constitucional, vice-presidenta primera del Congrés dels Diputats, secretaria d’ Educació, Cultura i Investigació de la Comissió Executiva Federal del PSOE, ministra d’habitatge i amb un futur sense gaires angoixes econòmiques, m’atreviria a dir que malgrat que sigui dona i d’esquerres moderades, tampoc sembla que sigui el més dur que li pot passar a una persona. Tots coneixem molta gent que, amb tot el seu esforç, arriben amb prou feines a auxiliar de telefonista i a la part més baixa de la piràmide de Maslow.
Ella està al capdamunt: l’autorealització.Carme, Carmen, “Carma”… deixa’ns viure i no insultis la nostra intel·ligència.

TUMOR MALIGNE

El fet que caracteritza primordialment la situació del país en aquests moments, i que ho domina tot, tots els estaments més rellevants, i condiciona les idees que suren en l’ambient –les que emeten els principals mitjans de comunicació- és el poder omnímode que posseeix el PSC.
Un partit d’obediència espanyola que, per tant i com a tal, té com a objectiu acabar amb el fet nacional català, la nostra cultura i llengua, i estendre la consciència d’espanyolitat, i la cultura i llengua espanyola-castellana.
El PSC no té més ideologia que la que es deriva de la seva espanyolitat i, especialment, de la seva condició de màquina de poder. En aquest sentit, és una organització que domina els mitjans, mètodes i tècniques de propaganda, altament adaptable si és necessari, que ha sabut crear adeptes fidels i bosses de vot captiu.
Un vot, aquest darrer, potenciat a base d’allunyar els immigrants espanyols del segle XX dels autòctons, i de la cultura i llengua propis del país. Allunyant-los de la integració, en definitiva, tot patrocinant centres regionals, festes regionals cada cop més ridícules –imitacions tronades i corruptes de les originals-, i creant-los, o dilatant-los, el sentiment de viure en un tros més de l’Espanya castellanoparlant.
El PSC ha triomfat bàsicament a còpia de fer veure que Catalunya no existeix. Però tampoc podria haver arribat a aquests nivells d'èxit i influència sense el suport de molta gent que es sent nacionalment catalana. Catalans que, enganyats, es creuen de bona fe que el PSC és un partit d’”esquerres” que lluita per solucionar els problemes socials, o pels drets dels treballadors, etc, o bé catalans que renuncien a viure plena i dignament com a tals, a canvi que el Partido els doni una bona feineta i els ompli les butxaquetes -venuts i hipòcrites, ras i curt.
Els socialistes i simpatitzants, acusen sempre de sectaris tots aquells que els porten la contrària en els seus plantejaments. Això és així ja que, com tot partit que ha begut de les fonts del socialisme-comunisme –encara que ara ja no hi tingui res a veure-, és en el fons de pensament totalitari, i no accepta la dissidència.
Precisament, d’allò que ells acusen a la resta, és exactament el que són. El PSC és una organització de tipus sectari, amb un poder i una extensió que ja voldria qualsevol secta a Catalunya.
Som en un moment en què l’espoli econòmic sobre Catalunya és especialment intens, ja que, Espanya està intentant fer de Madrid una de les ciutats més importants del món, en contra de la tendència geoeconòmica natural de la zona i de les tendències que defineixen els eixos econòmics al segle XXI (ja no basats en les ciutats, sinó en àrees geogràfiques extenses). Com aconsegueix Espanya els recursos per fer aquesta “gran Madrid” destinada -molt probablement- a un fracàs escandalós??
Doncs xuclant fins a l’última gota possible a Catalunya.
Per això darrerament fallen estrepitosament fins i tot les mediocres infraestructures de què disposem els catalans.La funció del PSC, com a partit d’obediència espanyola, és silenciar aquesta injustícia econòmica, així com la injustícia nacional, cultural i lingüística que pateix Catalunya. Fer creure que a Catalunya tot va molt bé, i que el PSOE, artífex, junt amb el PP, d’aquestes injustícies, és molt bo per a Catalunya.
L’objectiu del PSC és adormir-nos i, quan ho hagi aconseguit, practicar l’”eutanàsia nacional”, com va dir l’històric dirigent d’ERC Heribert Barrera.Per tot això, el PSC és equivalent a un tumor per Catalunya.
Un tumor maligne que, si es deixa assentar, o créixer, acabarà amb Catalunya: amb la nostra consciència nacional, amb la nostra cultura i llengua, i fins i tot amb el nostre benestar econòmic. Un tumor l’extirpació del qual ha de ser prioritat per a qualsevol català conscient i que vulgui viure dignament com a tal.

Que no entretinguin més el personal

El cap de llista de CiU a les eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha assegurat que “els bisbes li han fet un regal a José Blanco, un preciós regal. Però ja n’hi ha prou! El principal problema d’Espanya en aquests moments no són les declaracions dels bisbes i les declaracions del senyor José Blanco. Que no entretinguin més al personal. Espanya té problemes molt importants que no passen per la relació del PSOE amb l’església” i ha afegit que “el PSOE no trencarà cap tipus de relació amb el Vaticà, i això ho sap José Blanco. És una relació que està per damunt dels dominis de la política”.Duran i Lleida ha explicat que “un document dels bisbes no pot ser el principal problema del país.
Els problemes que té l’Estat Espanyol són la dependència, la llei incomplida, la situació econòmica, que ha tornat a augmentar l’atur, el problema del país és que hi ha la sensació que l’economia s’està deteriorant i cada vegada hi ha menys confiança, sense ser catastrofistes com el PP, però hi ha problemes. I la relació dels bisbes, encara que siguin favorables al PP, i les declaracions de José Blanco, no són el problema del nostre país ni molt menys”.
El cap de llista per CiU ha assegurat que “la proposta de retirar les subvencions a l’església és una afirmació sense fonament. Estem en campanya electoral i aquí del que es tracta és d’anar jugant, doncs ells juguen ara. Com la setmana passada estaven apuradíssims amb la paga electoral de 400 €, que ningú s’ha pres seriosament, afortunadament, i que no se sostén, i com que estaven apuradíssims perquè no mantenia importants relacions, han fet saltar això dels bisbes. Ni el primer ministre britànic, ni la cancellera alemanya, ni el president de la República Francesa, ni el President de la Comisió Europea, compten amb el senyor Rodríguez Zapatero per parlar d’economia, i com estava en aquesta situació doncs els bisbes li han fet un regal i estan entretenint el personal.
Però això no és una qüestió que es consumi, n’estic convençut”.

“Nyap jurídic”

CiU qualifica el Projecte de Llei sobre els centres de culte de “nyap jurídic” i afirma que treu competències al món local.
Oriol Pujol considera que el Projecte de Llei fa impossible “treure l’aigua clara” sobre quina és la intenció real del Govern Tripartit amb aquesta iniciativa
El portaveus del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Oriol Pujol i Josep M. Pelegrí, han afirmat avui que l’esmena a la totalitat que CiU defensarà en el Ple del Parlament de demà, al Projecte de Llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos, “és necessària, ja que el projecte de llei és un veritable nyap jurídic, que pretén utilitzar l’urbanisme com a argument per regular els centres de culte”.
  Pujol ha destacat també, que aquest projecte de llei “treu competències al món local, i per contra li atorga competències que no li corresponen”, ja que resta als ajuntaments competències en el terreny de l’urbanisme, però fa caure sobre ells responsabilitats a l’hora de fer complir la llei.
Per acabar, Oriol Pujol ha lamentat que “ens és impossible saber quina és la intenció real del govern Tripartit amb aquesta llei” i ha afirmat que “això no només ho diem des de CiU, sinó que hem consultat amb totes les confessions religioses i cap en treu l’aigua clara”.
CiU afirma que el Ple de demà serà un exercici de coherència pels grups parlamentaris
Segons Oriol Pujol, els continguts del Ple de demà suposaran un “exercici de coherència, pel Govern i pels grups parlamentaris”, ja que implicaran definir posicionaments molt clars davant de temes tan importants com la Llei de la Dependència, el pas del TGV per Barcelona o el desplegament de l’Estatut.
Pujol ha afirmat que “demà podrem veure si la coherència del PSC és tal, si se sumen a la Moció de CiU per garantir un correcte desplegament de la Llei de la Dependència a Catalunya, amb la qual tant s’omplen la boca” i “veurem com es posicionen els grups parlamentaris sobre el túnel del TGV a Barcelona, i si ho fan amb coherència amb les postures que han expressat fins avui a l’Ajuntament de Barcelona”.
Respecte a la Moció subsegüent a la interpel·lació sobre el desplegament de l’Estatut d’Autonomia, presentada per CiU, el Portaveu nacionalista ha destacat que “el programa del PSC busca fórmules similars al concert econòmic, mentre el PSOE afirma que el finançament s’ha de negociar multilateralment.
A veure si demà aclarim quina és la postura real dels socialistes”.