TERTULIA TORRENCA: COMMEMORACIÓ DE L´AFUSELLAMENT DE COMPANYS

15.10.07

COMMEMORACIÓ DE L´AFUSELLAMENT DE COMPANYS

5 comentaris:

Anònim ha dit...: Avui commemorem l'afusellament al castell de Montjuïc de Lluís Companys, president de Catalunya, després d'un d'aquells processos sumaríssims sense cap garantia jurídica que ara el govern del PSOE, amb la seva temorenca llei de la memòria històrica no gosa declarar nuls.; dilluns, 15 d’octubre, 2007
tafaner ha dit...: Us haurieu de dedicar a homenatjar en Carrasco i Formiguera,ara que ja us torneu a estimar amb en Duran i LLeida.
Ja la fotareu grossa ja la casa gran del catalanisme!!!; dilluns, 15 d’octubre, 2007
Tertulià ha dit...: Amic tafaner, més val que miris a casa teva que passa, que tant de menjar calçots i botifarra amb seques se t´ha assecat e cervell.; dilluns, 15 d’octubre, 2007
tafaner ha dit...: Som a punt de commemorar l'afusellament del President màrtir. I és en aquella època, en aquella Catalunya dels nostres pares, avis i besavis, on cal beure les fonts del que som avui. És aquell país que viu apressadament els moviments obrers, artístics, polítics i socials. Que va canviant i mudant-se per adaptar-se a una realitat que li és incòmoda.
Que proclama una República plena, però després accepta que sigui una restaurada Generalitat. Que corre massa per fer-la catalana, quan el poble l'accepta espanyola, i que a la fi comprova que no serà ni l'una ni l'altra, sinó una Catalunya regió d'una Espanya única, trista, popular. Macià, abans de l'Alzamiento, entén perfectament la realitat i s'adapta a fer de Catalunya una part de la República espanyola.
I la societat catalana, s'apressa a continuar creant una xarxa potent de civilitat a l'entorn d'entitats, ateneus, associacions i agrupaments, sense renunciar a res, però pragmàticament entossudida a Ser.
El radicalisme a Catalunya, i arreu, sempre ha estat frustrant i dolós. Ho va ser quan l'obrerisme va deixar pas al pistolerisme, i es va anar refent amb el temps, amb l'aparició de moviments o partits polítics que proclamaven els canvis fets pas a pas, i el progrés aconseguit fent moure la majoria.
La Unió Socialista de Catalunya, La Lliga, Esquerra Republicana, abans de la represa democràtica. Convergència, el PSUC, el PSC i menys que aleshores però també, Esquerra, després.
El catalanisme ha estat social, polític, cultural i econòmic. El catalanisme ha estat un moviment construït fora de la política, i també amb ella. Però ha estat sempre un sentiment patriòtic de gent diversa, interclassista, progressista i conservador, tot alhora.
El catalanisme no és dreta ni esquerra. Ni tant sols és centre. Però sí que, sobretot, és centrat.
El país necessita del catalanisme. Som alguna cosa més que la comunitat autònoma, l'administració pública, l'estatut, o les institucions.
Som un poble que vol ser, amb emprenedors, creadors, treballadors, homes i dones que sentim un país entossudit a seguir sent, malgrat tot. Hem resistit tots els envits que ens han llançat. Ara, resistim encara, l'envit espanyolista, perquè hi som avesats, i la poca-pena d'un govern nacional mig adormit, confús, que vol i dol. I d'una oposició política -m'hi compto a la meba manera- que fa bé de repensar el què i el com.
I d'una societat desnacionalitzada que sembla que ho aguanta tot. I d'un futur encara més divers però no per això menys català, si sabem fer-ho bé.
Algú ha de recordar a tothom qui som, i d'on venim, i exhibir amb orgull que volem seguir essent Nació, i algún dia, lliures.; dilluns, 15 d’octubre, 2007
Anònim ha dit...: Avui fa 67 anys...
Si he de morir, moriré serenament. En mi no queda tampoc ni l'hombra d'un rencor.
Donaré gràcies a Déu que m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals.
Éll ha volgut aquest destí i li dec encara la gratitut d'aquesta pau i serenitat que m'ompla al pensar en la mort, que veig acostar-se, sense por.
La meva petitesa no podria esperar un final més digne. Per Catalunya, i pel que representa de pau, justicia i amor.
Lluís Companys, 15 d'octubre de 1940; dimarts, 16 d’octubre, 2007