A veure si entenem d’una vegada perquè els famosos papers expoliats pel règim del terrorista Quico encarà romanen a Salamanca.Primer, que el congrés aprovés el retorn de la documentació robada durant la dictadura feixista és el resultat d´un mal moment del Sr. Zapatero i on vaig dir molsa avui dic dolça. Segon, que un jutge dicti l’ordre de retorn també té el valor d’un euro amb la imatge de Ramses II al costat del símbol del mapa d’Europa.Què està passant? és una mostra més de la covardia del PSOE davant la pressió a la que els sotmet el partit popular i la por a perdre les properes eleccions generals? pot ser deu ser que els hi han robat el GPS i no saben com arribar a la ciutat de Salamanca.No, home no! el que passa és que volen fer una arribada triomfal a Barcelona i els volen retornar aprofitant la inauguració de l’AVE.El Sr. Zapatero és un il·lusionista de pa sucat amb oli, que ara ja només deu enredar al Sr. Carod Rovira, l’únic deixeble que li queda a la Generalitat de Catalunya.El PSOE ha perdut del tot els papers i ara haurà de demanar a un grup d’experts arqueòlegs que els busquin a veure si tenen més sort.
7 comentaris:
És l’hora d’un sol poble a l’hora de demanar que reparin la injustícia que es va cometre amb l’espoli amb motiu de la incivil guerra del 36.
Aquí ZP, o Z com vulgueu, també ens ha fallat, ha fallat a Catalunya.
La nariz de Pinocho..sigue creciendo, este si te da una, te quita cuatro, es de ValladolidZ. besitos
El paper del PSC en el tema dels papers.
Com que sempre m'he cregut -je, je- que la formació del segon govern tripartit és un pacte que demostra la independència (?) i la sobirania (?) del PSC respecte al PSOE, ara bé estareu d'acord amb que si el PSC va votar en contra d'allò que CiU, Iniciativa i ERC van reclamar a Madrid per tal que els papers de l'arxiu que encara resten a Salamanca tornessin a Catalunya, no va pas ser per subordinació al PSOE... més aviat devia ser senzillament perquè , el PSC, no vol que tornin.
Però ara ,sembla clar que el govern amic de Madrid no està ja per més concessions a Catalunya, no fos cas que el PP en tregués més profit encara! I és clar, els diputats catalans socialistes a Madrid , tan independents i autònoms ells, voten amb monàstica obediència allò que el PSOE dictamina. Voleu dir que el PSC no ha ben perdut els papers en el tema dels papers!
Veure-ho per creure-ho!
I entretant, els independentistes d 'aquí i malgrat el 43% del dissabte, no mouran ni un dit per modificar la seva pèssima i interessada estratègia . Tot plegat , ben galdós!
Em pregunto de que serveixen actes reivindicatius com el d'ahir al Palau Sant Jordi que tants i tants esforços costen als organitzadors i promotors si al final, i a l'hora de la veritat, els polítics que són els que han d'actuar i provocar situacions, s'acaben arronsant rera la disciplina del vot, rera la disciplina del pacte...
De ben poc serveix l'aportació de la societat civil si finalment, els polítics no actuen amb la responsabilitat que d'ells cal esperar.
I malgrat tants desencisos, no acabo avui el meu post sense fer referència a Maragall. Quantes vegades he manifestat el meu desacord cap a Maragall i les seves maragallades! Quantes coses criticables he criticat al Maragall polític!..... I en canvi, que colpidora em va resultar també la notícia sobre la seva malaltia! La manera com Maragall ha actuat aquests dies, la seva serenitat, la seva fermesa, la seva valentia...és per mi, de totes les maragallades , l'única que val la pena recordar i que l'honora de veritat.
Li desitjo tota la sort del món i em plau veure l'escalf que li donen els seus . Els seus amics i els seus més pròxims .Li asseguro que tindrà també el meu escalf i la meva admiració, i el de tants que, no compartint en absolut la seva trajectòria política, li desitgem el millor en aquesta nova etapa vital.
Sort !
Curiosa TV3
Parlant de TV3. Ahir, diumenge dia 21 d’octubre, a les 9 de la nit esperàvem veure les corresponents informacions sobre l’acte reivindicatiu al Palau Sant Jordi pel retorn dels anomenats Papers de Salamanca.
Fan el sumari, molt breu per cert, i s’esmenta l’acte. Comencen les notícies i ens passem pràcticament set minuts en els quals ens parlen del fet més important de tots el mons que es fan i es desfan: les carreres de cotxes, la fórmula-1, fins i tot amb connexions a Astúries. Més tard encara hi tornaran.
Finalment, a les 9 hores 20 minuts, TV3 es digna a facilitar informació sobre l’acte. Uns dos minuts tirant llarg.
Quin és el criteri? Primer l’esport internacional, després la informació internacional i per acabar la informació nacional i local, encara que aquesta sigui rellevant?
Ens prenen el pèl
Als catalans ens estan prenent el pèl des de sempre, però en aquests últims temps a sobre, ens ho reconeixen a la cara i no reaccionem.
Potser hauriem de buscar en aquesta percepció el principal motiu de l'auge del soberanisme,tant maltractament no podia concloure d'altra manera.
La segona fase de la devolució dels mal anomenats "papers de Salamanca" per concloure, el caos ferroviari del servei de rodalies a Barcelona, ara interromput temporalment perquè les obres de l'AVE no posin en perill la integritat física dels viatgers, el retard en la construcció de l'Alta Velocitat, posada en evidència fins i tot per la Comissió Europea, el desfasament inversor estatal, reconegut per apatero s'allarga ja per més de 15 anys (el PP en va governar en 8 d'aquests), L'adjudicació de la Terminal Sud del Prat i el vassallatge vers a AENA, el estira i arronsa en els càlculs sobre la inversió total reconeguda en el nou estatut, el compromís estatal per a la publicació de les balances fiscals d'una vegada, etc.
Sembla que qualsevol Llei que anés a afavorir-nos pogués ser obviada pel govern espanyol de torn sense cap consequència, mentre que les que ens van "en contra", es compleixin fins a l'última coma.
Si a tot això afegim encara avui, que qualsevol mesura que es prengui per a normalitzar tant greuge és mal vista i pitjor venuda en la resta d'Espanya i que estem en període preelectoral, humm quant perill té això! entendrem perquè la cosa segueix gairebé igual.
I ara només falta que els magistrats del Constitucional, en un acte suprem de miopía política, tirin enrera l'Estatut, perquè s'encengui la metxa d'un conflicte polític-social d'imprevisibles conseqüències.
Una vergonya, una presa de pèl, una manca de respecte, una injustícia o alguna paraula més gruixuda eren alguns dels comentaris dels assistents a l'acte concert del Palau Sant Jordi d'ahir pel retorn de tots els papers de Salamanca.
En una paraula: indignació. En una altra paraula: cansament. Tot l'aforament va cridar «prou» a l'uníson davant d'una gran pancarta que deia: «Volem els papers catalans segrestats a Salamanca».
Els assistents van aplaudir i xiular amb la mateixa intensitat la desfilada de personatges implicats en el procés que anaven apareixent a les pantalles gegants.
Aplaudiments per a Carles Fontserè –artista ja desaparegut que no va poder recuperar cap dels seus cartells confiscats–, Carod,Mas i Maragall.
Xiulets per a Aznar, el ministre de Cultura, i l'alcalde de Salamanca.
El tema dels papers de Salamanca no deixa de ser actualitat. La notícia està en la negativa del govern central a executar la llei de retorn dels papers. No cal dir que és lamentable que un parlament aprovi una llei i no es compleixi, però encara és pitjor que sigui el govern qui donés suport a la llei i l'ignori.
El debat dels papers és, si em perdoneu, patètic. Tant pel que fa al bàndol espanyol com el dels polítics catalans, fent que els propietaris legítims dels papers robats i els seus familiars en pateixin les conseqüències.
Primer cal recordar que la major part dels papers són cartes personals entre persones normals i corrents: cartes d'amor, cartes entre amics.... Altres papers són documents oficials de propietats, fitxes militars i un llarg etcètera de paperassa burocràtica que l'únic valor que pot tenir és per als familiars del legítim propietari. Documents que per cert, en condicions normals, poden tenir sense cap problema. També hi ha un nombre important de papers de la Generalitat de Catalunya però no deixa de ser una minoria respecte als altres tipus de documents.
Publica un comentari a l'entrada