Primer va ser la solemne declaració de Govern no transvasista feta des de la tribuna mateixa del Parlament. Després va ser el transvasament del Segre cap al Llobregat passant pel Túnel del Cadí.
Es tractava, segons afirmacions del Conseller Baltasar, del President Montilla i del portaveu de facto del Govern Sr. Zaragoza d’una qüestió de vida o mort. Tant, que fins i tot es va afirmar que el Govern català executaria l’obra, posant entre espasa i paret al Govern de l’Estat el qual suposadament no tindria nassos de tancar l’aixeta. Però va venir el PSOE (per cert, passades les eleccions) i va dir que res de res.
Més tard, en el més pur estil Capitan, mande firmes !, el PSOE va ordenar la connexió de les xarxes d’abastament de Tarragona i Barcelona, el CAT / ATLL. Una obra que el mateix President Montilla va definir com l’extintor que Barcelona i l'Àrea Metropolitana necessitaven. I tots a creure.
Sortir d'una situació de sequera no és tasca fàcil ni de quatre dies...
Tampoc cal doncs que ens posem a qüestionar hores d'ara si això del canvi climàtic és o era una farsa, una història de fantasmes...Ja he sentit alguns escèptics a parlar de recanvi climàtic...
Tot i el mes de maig més plujós des de 1977, tampoc cal ara que ens pensem que anem cap a un recanvi climàtic caracteritzat per les pluges abundants i els estius frescos..
Cal anar amb compte en afirmar segons què. Els pagesos que han sembrat blat ara veuen els seus camps inundats d'aigua i el blat verd i preciós de les darreres setmanes ara està xafat i moll com un camp d'arròs.
Si donem la imatge que ara plou massa, els mateixos turistes que havien de deixar de venir per problemes d'abastament d'aigua, ara deixaran de venir per por a què el recanvi climàtic acabi amb el "sol de España"...
No ens passéssim doncs.
No cal aturar obres.
No cal deixar de parlar de solucions estructurals, ni de plantes dessalinitzadores, ni del transvasament del Roina.
El recanvi climàtic no està garantit.
Dit això però, el que cal dir també és que tot l'argument ari del govern tripartit pel que fa a la gestió de la sequera, ha anat a fer punyetes. Si s'argumenta , es defensa i es justifica una obra només per la situació d'excepcionalitat, per la situació d'emergència nacional, i es fan callar les veus crítiques argumentant fins i tot que , un cop acabada l'emergència amb la posada en funcionament de la nova planta desssalinizadora la primavera que ve, es podria desmuntar la canonada, ara no es poden queixar que hom se'ls tiri al damunt quan, amb les darreres pluges, tots els seus arguments han quedat enterrats sota les aigües dels pantans.
I és que la pluja ha estat per a mi, doblement benvinguda. Si la força de l'aigua ha servit per emportar-se per sempre la demagògia que alguns han fet sobre la sequera i sobre la nova cultura de l'aigua, haurà valgut la pena l'emergència nacional. Si el riu, amb la seva força, arrossega riu avall juntament amb tota la porqueria acumulada de tants anys, tota la porqueria política acumulada també en tants anys, l'emergència nacional haurà servit de molt.
Calen solucions estructurals? Clar que si!
Cal la interconnexió de xarxes? Clar que si!
Cal una nova cultura de l'aigua? Clar que si!
El que no cal ja mai més són les demagògies, els populismes, les incoherències, les falsedats, les improvisacions... Tot això, riu avall, ben avall... Cal que plogui més encara per emportar-s'ho tot?
La ministra Espinosa reitera el compromís d’estudiar el trasvas del Roine.
El govern va reiterar ahir al Congres el compromís de l’executiu d’estudiar seriosament el trasvas del Roine fins Catalunya. Amb condicions polítiques , certament. Aquesta si que és una garantia definitiva per l’Ebre , que és deficitari d’aigua en certs moments , com ho demostren els informes de l’ACA vers la disponibilitat d’aigua per a les puntes d’estiu a l’àmbit del CAT. Una bona negociació per una proposta de futur.Mantenir una posició coherent i raonada en situacions de forta turbulència política i social no és mai fàcil i menys quan la tendència a la desqualificació personal esta arrelada al inconscient col·lectiu.
L’ utilització emocional i política de la inquietud social és molt rendible electoral i tàctica ment , un bitllet al fracàs col·lectiu a mig i llarg termini. Al seu dia CIU, varem defensar una interconnexió de xarxes , amb condicions. Ara també. Reclamàvem , cabal ecològic, acord amb els representants del territori al si del CPIDE. Reversibilitat i garanties per els pobles i la gent de les terres de l’Ebre.
El Roine era la garantia per a l’Ebre . Són les Terres de l’Ebre qui no poden aïllar-se del mon.
Avui , defensem el mateix, només cal escoltar el que va dir Ramon Espadaler , Oriol Pujol o el mateix Artur Mas. (Escoltar tot el que han dit i diuen, no només el tall interessat que cadascú vol escoltar).
A tall de exemple , un paràgraf del Diari de Tarragona: Davant d’aquest nou context, el president de CiU Artur Mas , va assegurar ahir que el Govern “se supera cada dia” en la seva ineficàcia i en la seva ineptitud,. Argumentant que, en només un mes, “les hem vist de tots els colors”.
Mas ha defensat que ES MANTINGUI L’OBRA DE LA CANONADA SEMPRE AMB LES PREMISSES DE “ PACTAR AMB EL TERRITORI” I TANCAR EL CERCLE AMB EL TRANSVASAMENT DEL ROINE” que permetria portar aigua a suficient a Catalunya com solució definitiva i estructural. Resumint: milions i milions llençats amb vaixells amunt i avall, ridícul de la nostra capital als ulls del món, demostració fefaent de qui mana i qui no mana a Catalunya (quan hi ha problemes gruixuts mana Madrid) i, per si no fos prou, un enfrontament creixent entre territoris, sobre tot perquè qui paga els plats trencats de tot plegat és un riu Ter que ja fa anys que ha deixat de ser solidari, per passar a la categoria d’aquells a qui sembla que se’ls pot prendre el pel sistemàticament.
Quina vergonya tot plegat: en aquest País, qui fa la política de l’aigua és la Moreneta (fent ploure) i el PSOE, decidint el que més li convé a ell (que no a Catalunya) en cada moment. Difícil fer-ho pitjor.
Ser coherent no és fàcil. No ser-ho ,no es la opció. Massa historia , per renunciar-hi
3 comentaris:
Aquest tripartit “nostre” de cada dia s’ha convertit en un autèntic desgovern, on sembla que l’única premissa sigui el “campi qui pugui”.
En lloc d’unitat (que ni tans sols mai s’ha escenificat de manera mínimament i teatralment creïble), sembla que la Generalitat s’ha convertit en una gran oficina en què les tres forces polítiques que hi acampen estan més preocupades pel seus destins que no pas pel rumb pel qual ha de navegar Catalunya.
Un PSC-PSOE que, d’altra banda, s’ha adonat finalment que CiU no és una espècie en perill d’extinció, sinó una realitat ben ferma que, recordem-ho, ha guanyat totes les eleccions autonòmiques fins ara.
Un PSC-PSOE que, descaradament, vol cruspir-se el seus socis i satèl.lits de govern i esdevenir una força potent perquè ens tem, perquè veu que CiU, abans o després, tornarà a governar.
Això és un fet i un procés que ja no té marxa enrere. Jo els demanaria, a aquesta gent del tripartit i, en especial, al Sr. Montilla, que no ens facin ballar la bala i que ens estalviïn les escenes de desordre i confusió que, malauradament, s’estan fent força habituals.
Mentre som governants per aquesta gent, Catalunya va caient en el rànquing i molts ja la veuen com una “comunitat autonòma” més, mitjaneta, que a més peca d’insolidària.
Quina barra!! Quines penques!!
Si us plau, governin ja d’una vegada, i governin pensant en Catalunya.
Prou ja de fer el ridícul!!!
Si tot va com sembla indicar que anirà, dimarts el decret de la sequera serà derogat i divendres vinent el Consell de Ministres certificarà el final de la interconnexió. És a dir, continuarem confiant - almenys per uns anys més - en l'efecte Moreneta. El que no sabem és si a l'hora que s'acosti la temporada turística, el Conseller del ram demanarà a la Moreneta, precisament, que no plogui, que faci sol. I que si efectivament, acaba fent un bon sol i hi ha risc d'incendis forestals tornarem a recòrrer a la Moreneta perquè plogui. I potser, a finals d'estiu - cap allà el pont de l'onze de setembre, hom li tornarà a demanar que faci sol, però no gaires dies seguits, no fos cas que ens quedéssim sense rovellons.
En fi, no sé si és bo sotmetre a la Moreneta a un estrès com aquest i potser val més la pena que introduïm racionalitat i sentit comú al debat i cerquem d'una vegada solucions estructurals.
Cada dia que passa els de TRIPARTIT ens sorprenent, les pluges caigudes les ultimes setmanes els han xafat l’excusa que tenien per portar l’aigua a Barcelona, ara ja no poden dir que l’àrea metropolitana no te suficient aigua ja que els pantans de la conca Ter/ Llobregat estan arribant a cotes que garanteixen el subministre amb normalitat.
Ara ens diuen que anul·laran el Decret de Sequera, bona noticia per a les TT EE, però que estan estudiant modificar el traçat de la interconnexió i que igualment realitzaran la instal·lació de la canonada per si en un futur torna el període de la sequera o que també podrà servir per aportar aigua a l’inversa, es a dir de la futura desaladora que hi haurà a l’àrea metropolitana cap a Tarragona.
Sobre les dos qüestions que segons el Govern de la Generalitat volem instal·lar la canonada, val a dir que sobre el fet que pot servir per portar aigua a l’inversa, això es rotundament fals, ja que us puc ficar un exemple molt clar que teniu a casa vostra, el tub d’aigua, el de gas, la instal·lació elèctrica, el tub de clavegueram, la calefacció, etc. el fluid que va per dintre de qualsevol d’aquestes instal·lacions, solament va en una mateixa direcció, cap d’elles transporta el fluid cap avant o cap enrere sinó sempre en una mateixa direcció, això es degut a que el fluid circula en un mateix sentit degut al desnivell de la canonada, a circuladors o altres mecanismes.
Faig aquesta explicació per a demostrar que en la canonada per portar aigua a Barcelona, solament l’aigua anirà en una mateix sentit, que es molt difícil e incongruent que facin una canonada amb el fluid reversible ja que no s’aguanta per cap lloc des de el punt de vista tècnic com de sentit comú.
Per una altra part, ens diuen que ja deixaran preparat la canonada per a una futura situació de sequera, aquí volen tornar a enganyar-mos, ni ells es creuen que tindran una canonada que arribarà a Barcelona i que no circularà ni una gota d’aigua, qui tindrà la vàlvula que obrirà el pas de l’aigua?
El consorci d’aigua del CAT? que depèn directament de la Generalitat, estem totalment venuts, ningú es pot creure que el govern col·locarà la canonada i la deixarà en desús, esperant que torni la sequera.
A part d’aquestes ultimes decisions que ens ha ofert un cop mes, els del TRIPARTIT, també tinc la necessitat de fer autocrítica , ja que acabo de llegir les declaracions que ahir va fer Oriol Pujol portaveu de CIU, on demana a Montilla que tiri endavant la interconnexió de xarxes, que ara no s’aturi, que passa amb la direcció de la federació que no se’n recorda dels dirigents ebrencs de CIU, lo que pensem la majoria sobre la interconnexió que no la desitgem com la majoria de ciutadans de les TT EE, que no se’n recorden lo que vam patir en l’època del PHN i el desgast que ens ha representat en repetides eleccions, aquest senyor ha provocat un penal a l’últim minut quan ja s’estava apunt d’acabar el partit i ens ha tornat a complicar la vida a molts càrrecs electes.
En definitiva un riu de contradiccions, que malauradament continuarà treien el son a la gent de les TT EE.
Xavier Royo Franch
Publica un comentari a l'entrada