Avui fa just un any de les darreres eleccions municipals. La victòria va ser per PSC-PSOE, tot i que, per a mi, tots hi vam perdre, només cal que recuperem els resultats i hi trobarem una abstenció de les més altes.
Un any després, el panorama no és gaire engrescador.
Un any després, el panorama no és gaire engrescador.
Un govern de menys nivell que els de mandats anteriors. No em refereixo pas a les persones individualment –no sóc ningú per jutjar-les- sinó a l’equip que formen.
Sorpreses i nyaps que afloren d’una política que, contràriament a les promeses de l’inici, és més opaca que mai. CiU s’esforça per fer propostes en positiu, però, per respecte als electors també cal que es faci respectar i demani explicacions quan les coses no es fan prou bé. Davant d’això, el govern fa oposició a l’oposició.
Només ha passat una quarta part del mandat. Resten tres anys per a les properes eleccions i el Govern ha de tenir l’iniciativa. Pot seguir fent la seva, sense reconèixer els errors ni donar explicacions, o pot ser transparent i cercar el consens en aquells temes que els posicionaments no siguin ideo lògicament oposats, que en política municipal són molts.
Per evitar parlar de Muntanyans,carrer Nou o el futur teatre , posaré un exemple del darrer Ple: no es pot respondre amb la prepotència com es va fer a temes com el pavelló i si tenim en compte que un membre del Govern que va tenir seny ha abandonat el vaixell, l’esperança de rectificació és escassa.
Sorpreses i nyaps que afloren d’una política que, contràriament a les promeses de l’inici, és més opaca que mai. CiU s’esforça per fer propostes en positiu, però, per respecte als electors també cal que es faci respectar i demani explicacions quan les coses no es fan prou bé. Davant d’això, el govern fa oposició a l’oposició.
Només ha passat una quarta part del mandat. Resten tres anys per a les properes eleccions i el Govern ha de tenir l’iniciativa. Pot seguir fent la seva, sense reconèixer els errors ni donar explicacions, o pot ser transparent i cercar el consens en aquells temes que els posicionaments no siguin ideo lògicament oposats, que en política municipal són molts.
Per evitar parlar de Muntanyans,carrer Nou o el futur teatre , posaré un exemple del darrer Ple: no es pot respondre amb la prepotència com es va fer a temes com el pavelló i si tenim en compte que un membre del Govern que va tenir seny ha abandonat el vaixell, l’esperança de rectificació és escassa.
4 comentaris:
Toquem de peus a terra i adonem-nos que la uniformitat no és bona, i si no som capaços de navegar en la diversitat, no tenim futur.
És díficil véncer la inèrcia que als votants els porta a premiar directament a l´alcalde, quan valoren que les coses s´han fet globalment .
Hi ha poques fórmules honestes de véncer aquesta tendència injusta, i suposo que la única manera correcte és amb una bona política de comunicació i que els ciutadans puguin percebre les diferències entres els partits d´un govern, encara que es mantingui la unitat i la lleialtat en l´acció conjunta de govern.
Però no és gens fàcil.
Els alcaldes personifiquen molt l´acció de govern, i els ciutadans personifiquen en l´alcalde tot. Les crítiques quan les coses van malament i els elogis i els vots quan van bé.
Per això em sembla honest que els partits expliquin les seves raons quan no hi ha acord en la gestió d´alguna matèria.
És just que els ciutadans sàpiguen les diferències de criteri de cadascú.
Els ciutadans ja decidiran a qui volen donar suport, però ho han de poder fer amb tota la informació.
la política municipal és francament difícil que es belluguin les coses.
Pels motius que sigui. Excés de feina, falta d'interès o de mitjans, etc., etc.
Ja fa un any que van celebrar-se les eleccions municipals. A la Torre, els resultats van deixar una aritmètica ben complicada:
PSC-5, CiU- 4, ERC- 2,ABG-2, L´Agrupació-2 GIT- 1 i ,PP- 1
A partir d'aquest dibuix la formació d'un govern es va fer dificil i el partit guanyador, PSC, va optar per una falsa entesa dissimulada, una gran trampa .
Perquè no ens enganyem el pacte a Torredembarra, és el pacte del tandem: Jiménez – Ripoll .
El paper que reserven al GIT i a ERC es el d'escolanets obedients.
Pel que es veu el dos regidors d'ERC es troben còmodes en el seu paper d'escolanets.
En fi, cadascú sap perquè està en política. A mesura que ha anat avançant la legislatura hem anat comprovant que aquest govern està fet d'improvisació i grandiloqüència, que Ripoll és l'autèntic factòtum del govern i que a Jimenez se li deixa fer el que vulgui mentre no es fiqui en les coses veritablement importants., no seré jo qui discuteixi la legitimitat d'aquest "pacte de ferro" (per cert no s'observa cap discrepància perquè GIT i ERC es limiten a gestionar el que dicta els del PSC).
En democràcia, i entre partits democràtics, i aquests ho són (mentre no es demostri el contrari), els acords són ben legítims.
El realment fotut es la Torre.
Publica un comentari a l'entrada