30.5.08

l' Estatut & negociar el finançament.

Aquest proppassat dimecres s' han iniciat les converses bilaterals entre
l' Estat i la Generalitat per a negociar el nou finançament de Catalunya.

La sorpresa ha estat que ni el ministre d' Economia, Pedro Solbes, ni el Secretari d' Estat d' Hisenda, Carlos Ocaña, hi han assistit.
Davant d' aquestes absències hom es pregunta si realment el Govern de Zapatero vol negociar o vol prendre'ns el pèl un cop més. Senzillament el que hauria de fer el ministre Solbes i ZP és aplicar allò escrit a l' Estatut, ni més ni menys. Per què ara hem de tornar a negociar ? O és que el senyor Zapatero té amnèsia des del dia que es va comprometre a aprovar l' Estatut que sortís del Parlament ?
L' Estatut és una llei, la qual va ser pactada, negociada, votada per les Corts espanyoles i referendada pel poble català. Així doncs, ara no és el moment de negociar sinó simplement cal aplicar tot el que s' hi recull. Nosaltres no podem exigir més però tampoc menys.
Malgrat els fets evidencien que no s' aplicarà el nou model de finançament que recull l' Estatut del 18 de juny de 2006, el Secretari General del Departament d' Economia, Martí Carnicer ha assegurat que " el Govern espanyol té clar que s' han de complir els terminis previstos ". En canvi, el president de la Generalitat, José Montilla ha reconegut " que no és el millor moment per a la negociació del finançament, però és quan més necessitem els diners ".
CiU vol unitat d' acció a Madrid de tots els partits catalans però caldria no perdre de vista l' actitud que va adoptar el PSC-PSOE presentant 62 esmenes al text aprovat al Parlament (30 de setembre de 2005). Per tant, si no volem ser una vegada més enganyats pel "govern amic" exigim els aspectes fonamentals explicitats en el Nou Estatut :
- Preval l' Estatut abans que la LOFCA (en tot allò que l' Estatut i la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes es contradiguin).
- El finançament s' acorda i es concreta de manera bilateral. És bo saber que el que Catalunya paga a l' Estat i no retorna equival a 2.236 € per persona.
- Nova cistella d' Impostos : l' Estatut fixa uns percentatges, els quals, ja no es poden negociar ( IRPF : 50%; IVA : 50%; impostos especials : 58%). Aquesta nova cistella d' impostos pot representar per Catalunya 5,229'60 milions d' euros de més a l' any. Això representa reduir en 2,4 punts del PIB el dèficit fiscal.
- És probable que degut a aquesta nova cistella d' impostos, l' Estat vulgui retallar els recursos que rep Catalunya a través del fons de suficiència ( principi de lleialtat institucional; dèficit de la sanitat; augment de la immigració; cost de la vida; principi d' ordinalitat, entre d' altres.

El temps ens ho dirà però és ben trist que no s' apliqui la llei referendada pel poble de Catalunya.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

En realitat si el Govern català fos valent no hauria de negociar res en aquests moments. El finançament està recollit en l'Estatut i aquest és una llei que ja va ser pactada, negociada i votada pel Congrés dels diputats i pel poble de Catalunya, per tant en aquests moment el Govern espanyol només ha d'aplicar allò que la llei ja recull.
Respecte a la solidaritat que tant preocupa el PSOE (entre ells tota la cúpula del PSC), els nostres diputats a Madrid, amb els seus vots, han de fer entendre al Govern espanyol que els catalans estem farts de pagar més impostos que ningú i rebre només les escorrialles. Aquesta situació s'ha d'acabar perquè en l'Estat espanyol ser solidari sembla que significa estar sotmesos (els catalans) a una pressió fiscal escanyant que ha aconseguit, any rera any, empobrir-nos cada vegada més davant les autonomies que reben els nostres diners. El sistema s'ha de canviar.
El finançáment que hem d'exigir en aquests moments és el que està escrit en l'Estatut (ni més ni menys), o sigui el 100% del que aquest preveu. El finançament va ser la part més conflictiva de les negociacions amb el Govern espanyol, per tant si en el text es recull que es cedirà a Catalunya el 58% dels impostos especials, a tall d'exemple, no és per casualitat, sinó per que es va negociar i ambdues parts havien calculat el que representava aquest percentatge, uns 5.229M€ de més. I per aconseguir-ho els partits catalans hem d'anar a Madrid amb unitat d'acció, que no vol dir altra cosa que el que s'acordi a Catalunya s'hurà de defensar a Madrid fins les últimes conseqüències (fins i tot els 25 diputats del PSC), de no fer-ho així tornarem a sumar un nou fracàs.
S'atreviran els diputats del PSC ha votar diferent, si fos necessari pels interessos de Catalunya, del que mani el PSOE.? Aquesta és la veritable clau del nou sistema de finançament.

Anònim ha dit...

Quan has vist un sociata defensar els interesos del país?
Els socialistes són col.laboracionistes de robatori i espoli fiscal, altra cosa és que els vota molta, moltíssima gent, fins al punt d'obtenir 25 diputats, aquesta és la cusa que el país va pel comío del pedregar i està en caiguda lliure.
Tenim el que votem !!.

Anònim ha dit...

Res de nou se’ns pixaran a sobre, al PSOE català ja li va bé, al cap i a la fi Catalunya els importa un rave, els de CiU diran que plou, i ERC dirà que és culpa de CiU, i ICV no dirà res, és igual .
Aquesta història és cíclica es repeteix una i altra vegada, ara els partits catalans van junts, ja és prou curiós que dels quatre que van junts, un el PSOE català és el bocamoll que ho deu xerrar tot a l’altra banda, ja li podrien dir que se’n anés directament a l’altra banda com va fer amb l’estatut i ens estalviaríem aquest espectacle repugnant i hipòcrita, CiU esperarà que ERC es posi d’esquena i punyalada, i ERC li fotrà tota la culpa mentre el seu company de govern des de l’altra banda es petarà el cul de riure, i els menjaflors (ICV) diran que estan d’acord en tot, no fos que es quedessin sense menjadora.
És una pel•lícula que es pot repetir una i una altra vegada, res a dir.
El que jo no entenc, és perquè no s’aixequen de la taula i els deixen penjats, què podria passar?
Què ens quedem sense finançament ? penso que al cap i la fi no seria tant greu, si dos milions de catalans han votat PP-PSOE, vol dir senzillament que el país els importa una merda, i ja els està bé que tinguem uns serveis subdesenvolupats.
I la resta ? no ho sé, ho desconec, potser només hauríem de negociar el finançament per als que no hem votat als dos partits nacionalistes (PP-PSOE).
Què això que dic és cinisme ?
I què és el que fa el PSOE, sinó estar en una negociació en els dos bàndols de la taula a la vegada, per això aquest hipòcrites sempre guanyen.
Doncs què algú m’ho expliqui.
Apa Salut.

Anònim ha dit...

El PSC no es catalanitzarà mai de la vida. El PSC només esdevindrà un partit catalanista quan Catalunya sigui independent i no tinguin més remei que apuntar-se al carro; llavors tots els socialistes del Baix Llobregat tindran fotografies de les manifestacions del 11 de setembre, seran patrons honorífics de les seleccions nacionals i hauran fet trenta-cinc classes a la Universitat Catalana d’Estiu. Fins que això no passi: Espanya, arriba Espanya.