La trobada que mantindran demà a Moncloa Zapatero i Ibarretxe, plantejarà la qüestió altra vegada de algú que vol un diàleg entre les forces basques per a resoldre un problema enquistat de fa dècades i de l’altre que tant punt obri la boca, li fotrà la Constitució pels morros i li dirà que no.
En el context constitucional SÍ que hi cap el fet de una consulta com la que planteja el Lehendakari, sols és necessari que la convoqui el president del Govern, Zapatero i s’institueixi el marc favorable per a saber de una vegada que n’opina la gent d’Euskadi del plantejament del seu president. És tant senzill com això.
Si fos tant cert i tinguessin tanta seguretat des de les files pro Espanyolistes que el recolzament cap un plantejament d’independència d’Euskadi i Catalunya no superaria el 30%, la pregunta és evident, perquè no celebrem ja de una vegada la consulta i matem la qüestió per sempre?.
El fet sobiranista ja excedeix de l’àmbit purament ideològic i nacionalista ja que també s’hauria de comptar que des de l’entorn dels ciutadans que avui no es declaren com a independentistes per raons de identitat nacional, si que estarien d’acord en començar a caminar a part d’Espanya per l’espoli econòmic al que ens sotmeten, ja que aquests, siguin catalanistes o no, parlin català o no, afecta de manera evident el nostre dia a dia i el benestar dels seus fills i és en aquest context que des d’Espanya no tenen gens clar el resultat de la consulta, els ballen els suports.i com a recordatori, en el nostre nou estatut, vigent des de fa dos anys , si que es contempla la celebració de una consulta d’aquest tipus per iniciativa del Govern de la Generalitat.
Cada dada, i aquesta és una síntesi, dona per reflexionar molt i molt del molt que queda per aconseguir:.
1.150.000 persones cobren menys de 1000 € el 34% de la població ocupada
720.000 dones i 430.000 homes
De 20 a 29 anys els 48% de la gent cobra menys de 1000€
El 20% de la gent amb estudis superiors cobra menys de 1000€
El 67% dels contractes temporals el salari és inferior a 1000€
Amb un salari de 1000€ les despeses de primera necessitat suposen un 70%
Del 2000 al 2006 el PIB a crescut un 28,2% i la pobresa un 16,2%
La taxa de risc de pobresa –menys de 8276 € anuals- per sectors:
17,4% gent amb nacionalitat
40,1% gent estrangera legalment parlant
29,7% gent desocupada
41,6% família monoparental amb 1 o més fills
El dilluns a tarda ha nascut el fill de Carme Chacon, el fill de la ministra de defensa.
Un fet singular que passa per primera vegada al nostre país, i que és de preveure que amb el temps no resulti tan estrany. El nostre país està caminant poc a poc, normalitzant situacions que ho haurien d'haver estat sempre, i tot i que tenim exemples en altres països, sembla que ho hagem de descobrir per nosaltres mateixos. Recordo el moment que la diputada socialista Anna Balletbó sortia del Congrés de diputats de Madrid, el dia que les forces armades varen intentar un cop d'estat. La varen deixar sortir pel fet d'estar embarassada. Aquella imatge la vàrem veure repetida infinitat de vegades, i encara que m'imagino que l'Anna Balletbó estava contenta de poder sortir, no sé si ho estava tant pel fet que ho podia fer.
S'han adaptat espais al Parlament perquè les mares puguin alletar els seus nadons, i es regulen les absències per maternitat, però encara resulta estrany veure com una mare dona el pit al seu nadó, en un lloc públic: fals pudor?
Sigui el que sigui, avui toca felicitar a qui ha set mare per primera vegada, i desitjar-li la felicitat per a tota la família.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
"Aprenguem a construir ponts, en comptes d'aixecar murs"
Ahir ens van tornar a regalar una foto de les escales del Palau de la Moncloa, on el president del govern central donava la mà al president del govern de la comunitat autònima basca, amb les banderes espanyola i basca al seu darrera. Això al principi. Seguidament, una altra foto allà assentats al sofà (em sembla que amb una imatge dels borbons allà al mig). I, al final, la foto de la compareixença d'un i altre a darrera d'aquell faristol mític, i davant de la imatge mig difuminada del mateix palau que els acollia.
Un cop acabada la notícia, dèies: "aquesta pel·lícula ja l'he vist!". Doncs no, no era la mateixa pel·lícula. Encara que, això sí, seguia el mateix guió.
Zapatero està immòbil amb la qüestió basca. Sap que no li ha donat massa mals resultats aquesta posició (quan pretenia moure fitxa, se'l carregaven). Però no serveix per a res. O sí? Per mantenir algun sostre electoral... No li interessa que Ibarretxe pugui liderar res. Deu pensar que amb un socialista ocupant el lloc de Lehendakari, les coses seran més possibles.
En fi, de forma vulgar en diríem un joc d'ous. (hi ha més...)
I Ibarretxe marxà amb l'esperança que l'acord amb Espanya encara és possible. Veurem com acaba tot plegat; o més que com acaba, com continua.
Ah! I això sí!!! Aquesta nit han 'fotut' un cop policial bestial, fantàstic, magnífic contra ETA. Pffff... Hem d'estar contents??
Publica un comentari a l'entrada