Jo no reso mai. Reflexiono, potser, intentant aïllarem uns moments i pel cas és el mateix. Altres vegades intento fer una purga interior mantenint la ment en blanc. No reso perquè no cregui, sinó que no ho faig perquè no crec que serveixi de rés, més que de teràpia de tranquil·litat interior que ja aconsegueixo reflexionant o mantenint la ment en blanc. Però respecto, i molt, qui resa convençut de fer bé i fer-se bé.Aquest darrers dies de pluja he estat pensant en les paraules que va dir Francesc Baltasar, que sorprenent ment encara segueix de Conseller, en plena sequera, sobre que ell també resava demanant pluja. Després hi afegia un somriure de complicitat amb la causa impiadosa.
Tothom té dret a ser com vulgui. Francesc Baltasar pot ser ateu i alhora poca solta per a riure’s de qui resa, pot ser arrogant i mal educat i alhora no encertar mai el temps de les seves declaracions, pot ser estratega polític per amagar informació a la població abans d’uns comicis i alhora no tenir gens de vista a l’autoritzar omplir piscines, pot ser eco.socialista, i a més ho pot ser de debò, i alhora permetre que a la seva filla li pugin el sou institucional quan ja era una de les periodistes més ben pagades del país.
L’ateu Francesc Baltasar pot permetre’s aconsellar als dirigents del seu partit de les terres de l’Ebre que es donin de baixa si no estan contents, però Francesc Baltasar no pot fer callar els catalans a qui governa. Molt lluny en la memòria hauria de recórrer per a trobar un Conseller que hagués reunit tants mèrits per a exigir la seva destitució.
Molt poca estima a la seva terra i molt poca dignitat ha de tenir qui aguanta així amb tot el que ha caigut. Si resant perquè plogués ha aconseguit aquestes formidables pluges, serà millor que no resi per mantenir la poltrona, no sigui que encara ens el trobem de President de la Generalitat. Però potser és el que ens mereixeríem en un país que està més pendent de la moció de censura al president d'un club de futbol que de la incompetència d'un servidor públic i segur que no es el únic que mareigs.
Molt poca estima a la seva terra i molt poca dignitat ha de tenir qui aguanta així amb tot el que ha caigut. Si resant perquè plogués ha aconseguit aquestes formidables pluges, serà millor que no resi per mantenir la poltrona, no sigui que encara ens el trobem de President de la Generalitat. Però potser és el que ens mereixeríem en un país que està més pendent de la moció de censura al president d'un club de futbol que de la incompetència d'un servidor públic i segur que no es el únic que mareigs.
3 comentaris:
Si voleu emprenyar un socialista feu-li una pregunta molt senzilla: ‘¿.. i vostè què ha socialitzat?’ Si vostè és igualitarista… per què és tan ric? Vet aquí preguntes ingènues i quasi infantils –tothom sap que els socialistes privatitzen i els conservadors revolucionen.
Recta final per a la preparació del congrés a Convergència Democràtica de Catalunya. A diferència de la majoria de partits catalans –també en etapa pre-congressual-, sembla evident que a CDC cap candidatura opositora voldrà fer ombra al lideratge d’Artur Mas. És prou conegut que la naturalesa interna de Convergència, a més de la seva forma d’organitzar-se, no fa massa fàcil l'elevació a candidatures a la direcció tot el seguit de corrents internes. Amb tot, les darreres setmanes es multipliquen les veus discordants habituals en el si del partit per deixar clar què pensen les postures renovadores. Des dels neo-roquistes, passant pels sobiranistes indissimulats i fins anar a espetegar als quadres entremitjos que, principalment, voldrien començar a jubilar a més d’un. Tot amanit amb l’aparició de sectorials tan novadores com la dels “convergais”, els homosexuals amb carnet nacionalista.
Tothom parla. I això és molt bo. Perquè parlant no es crida. Al capdavall, els analistes sempre apunten que la mostra radical de diferències públiques aporta molt poca credibilitat en la societat. Però també diuen que, en canvi, si un partit és capaç de rellevar la seva direcció d’una manera pausada, amb debat ideològic i constructiu, la imatge que es transmet és molt beneficiosa tant pel líder com pel discurs general d’una formació política. CDC ha tirat per aquí. I en això, marca diferències molt evidents amb partits minoritaris a Catalunya com ERC o el PPC; immersos en el seu sang i fetge particular i habitual. Artur Mas i la nova direcció haurien de fer d’aquesta diferència un motiu més per marcar perfil propi. Així s’evitarien haver d’estar permanentment explicant quina és la seva carta preferida a l’hora d’escollir futures aliances que portin CiU de nou al poder.
Probablement, per Convergència seria millor deixar de pensar en recuperar la Generalitat i començar per recuperar-se a si mateixa. Va pel bon camí, en aquest sentit. Perquè Convergència, darrerament, s’està parlant a si mateixa. Parlar-se per avançar. No per canviar, sinó per escombrar el camí de fulles. Pel partit i pel país. Urbi et orbi. També, és clar, pel futur de la federació amb Unió Democràtica. Considero que són temps de reflexió per, encabat, poder encertar-la. Sobretot ara que vénen núvols i n’hi ha d’altres que es tiren les canonades o els calçots pel cap.
Veient la quantitat d’aigua caiguda del cel aquestes darreres setmanes, el conseller Baltasar potser comença a penedir-se del ciri que va posar a la Moreneta perquè plogués. Sobretot des que la ministra del ram va anunciar que si els pantans s’omplien prou ja no caldria fer la construcció del polèmic transvasament. Tant que va convèncer-nos a tots que l’obra era indispensable tant desgast que han hagut de patir els partits del govern per haver-se mantingut ferms en la decisió, i ara resulta que el projecte podria quedar-se en paper mullat. La manera que tenim els catalans de gestionar la sequera i, també, de gestionar les pluges d’aquesta primavera ben aviat seran motiu d’estudi en alguna universitat americana.
Publica un comentari a l'entrada