Al final es farà el transvasament de l'Ebre cap al Llobregat per pal·liar la sequera a les comarques barcelonines. Per cert, que li podran canviar el nom les vegades que vulguin, però continuarà sent un transvasament (van voler fer el mateix amb les pasteres, que ara ja no ho són, van passar a ser caiucs... i va semblar com si deixessin de jugar-se la vida una colla d'immigrans en una embarcació infrahumana).La decisió final ha estat aquesta. L'aigua que hagi d'anar canonada avall sortirà de les futurs dessalinitz adores, però això poc m'importa. El cas és que darrere de l'aigua que bevem hi ha una gran empresa privada catalana anomenada Agbar que fa temps que hauria dut a terme el millor projecte (aquest) per a abastir la nostra capital de l'aigua que tanta falta li fa.
Un cop més la grapa política ho ha endarrerit tot per acabar fent el que el sector privat -que entén bastant més del tema que qualsevol Ministrot gratapilotes- deia.
Ahir dia 5 es signava l'acord per a autoritzar el mini transvasament quan Agbar ja feia dies que havia plantejat el projecte i pel que ja tenia les eines necessàries com per començar-ne la construcció. Fins i tot disposava ja dels kilòmetres de canonada que fan falta per crear aquesta unió. Una unió que s'ha de dur a terme tant a viat com es pugui per a portar aigua passat l'estiu i que ja començarà tard per culpa d'aquesta grapa que no ens traiem de sobre.
I per si això no fos poc, ara venen els comissaris de Brusel·les a dir-nos que els transvasaments han de ser la última solució. Bé, doncs hem anat a petar a aquesta última solució senyors comissaris.
Ara, si no els sap greu, retirin-se al seu despatx a tornar a fer la seva activitat preferida de tocar els collons.
Encara sort, doncs, que s'ha decidit utilitzar el sentit comú i no han volgut fer algun invent del Patufet com estan fent amb la famosa via que passarà a uns quants metres dels fonaments de la Sagrada Família. M'esveren, i molt, totes aquestes relentitzacions, tot aquest teatre, tota aquesta incompetència.
El govern català, a més, s'ha tornat a deixar estafar per Madrid (i van...), ja que haurem de pagar la infraestructura amb els nostres propis recursos (i van...) mentre que la decisió de si es pot tocar l'aigua o no dependrà de Madrid (i van...). En altres paraules: tu fes el que has de fer, et gastes els quartos, però no toquis res si jo no t'ho dic.
De fet, ja no m'extranya res d'un govern en el que hi ha un president de la Generalitat que diu 'Amén' a tot el que se li mana des de Madrid. Per alguna cosa el PSC no és res més que la filial a Catalunya (que no la filial catalana, no arriben ni ha això).
El que no acabo d'entendre és la posició d'ERC en tot el procés. Donant, altra vegada, una imatge de no saber què s'ha de fer, si marcar territori propi (que seria votar en contra) o deixar-se portar per l'acció de govern (que seria votar a favor). Com que hi ha el dilema, s'ha tornat a agafar el camí del mig.
Encara sort, doncs, que s'ha decidit utilitzar el sentit comú i no han volgut fer algun invent del Patufet com estan fent amb la famosa via que passarà a uns quants metres dels fonaments de la Sagrada Família. M'esveren, i molt, totes aquestes relentitzacions, tot aquest teatre, tota aquesta incompetència.
El govern català, a més, s'ha tornat a deixar estafar per Madrid (i van...), ja que haurem de pagar la infraestructura amb els nostres propis recursos (i van...) mentre que la decisió de si es pot tocar l'aigua o no dependrà de Madrid (i van...). En altres paraules: tu fes el que has de fer, et gastes els quartos, però no toquis res si jo no t'ho dic.
De fet, ja no m'extranya res d'un govern en el que hi ha un president de la Generalitat que diu 'Amén' a tot el que se li mana des de Madrid. Per alguna cosa el PSC no és res més que la filial a Catalunya (que no la filial catalana, no arriben ni ha això).
El que no acabo d'entendre és la posició d'ERC en tot el procés. Donant, altra vegada, una imatge de no saber què s'ha de fer, si marcar territori propi (que seria votar en contra) o deixar-se portar per l'acció de govern (que seria votar a favor). Com que hi ha el dilema, s'ha tornat a agafar el camí del mig.
Simplement patètic. Ho sento no trobo cap altre qualificatiu. I encara hi ha qui defensa un govern d'entesa d'esquerres... el que no diuen és que, per força, ha de ser amb una esquerra espanyola cada vegada més nacionalista i centralista. És ben simple: no es pot estar d'acord amb el PSC al Parlament i estar de punta amb el PSOE a Madrid. La raó és ben simple: el PSC sempre farà el que li digui el PSOE, tant a Madrid com al Parlament. Més clar, el tema que ens ocupa: l'aigua.
11 comentaris:
Des de fa mesos Catalunya pateix una de les situacions de sequera més greus de la nostra història, circumstància que ens ha dut al precipici de l’estat d’emergència hídrica, ja que si no plou aviat en qualsevol moment la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana necessitaran solucions extraordinàries per garantir el subministrament d’aigua.
Per tant queda clar que hi ha una situació de crisi excepcional que precisa d’una resposta ràpida, eficient i eficaç tant per part del Govern central com per part del Govern de la Generalitat.
Però malgrat la gravetat i l’emergència de la situació ambdós governs, en especial el Govern de la Generalitat, han muntat un autèntic circ d’esperpent tot mencionant les més variopintes i disparatades solucions a un problema de suma i extrema gravetat.
Ahir a la nit, en el programa “la Nit al Dia” que condueix la Mònica Terribas, va comptar amb la presència del sr. Àngel Simón, conseller director general del grup Aigües de Barcelona (Agbar).
En el transcurs de la llarga entrevista, el sr. Simón va parlar de la “interconnexió” entre les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona i les d’Aigües Ter-Llobregat.
L’explicació tècnica més o menys ja la hem escoltat tots diverses vegades i per tant no aprofundiré més en un tema que ja ha estat abastament debatut, tant des del punt de vista de la cohesió territorial com de la conjuntura política .
El que vull destacar de l’entrevista del sr. Simón és que per damunt de tot, va donar la sensació de que el grup Agbar ha estat l’artífex de les solucions que dotaran a Barcelona de l’aport de recurs necessari per garantir l’abastiment als ciutadans de l’àrea metropolitana.
En diverses ocasions va atribuïr-se el mèrit de les infraestructures que s’han disposat, com la connexió a la xarxa per abocar l’aigua provinent dels vaixells i la dessalinitzadora del Llobregat. També de les recentment adjudicades obres d’interconnexió de xarxes entre Tarragona i Barcelona.
Aplaudiments per fer negoci. I no només fer negoci amb el que evidentment ingressarà en diners per fer les obres, sinó perquè d’aquesta manera garanteix la distribució d’aigua de consum a Barcelona i rodalies, i per tant garanteix que continuarà cobrant en tant les aixetes no s’hagin de tancar.
No és que critiqui el fet de que una empresa que presta un servei tingui beneficis econòmics per fer-ho; amb el que no estic d’acord és que a més d’assegurar-se uns guanys considerables, pretenguin donar la imatge de que és gràcies a Agbar que s’ha arribat a solucions i donar a entendre que els tecnics i els politics de la Generalitat no valen per res.
Curiosament, cada cop que la Mònica qüestionava l’estat actual de la xarxa de distribució, el sr. Simón va fer “pilotes fora” delegant aquesta mala gestió en ATLL i defensant “la bona feina” que fa Agbar en el manteniment de la seva xarxa, disfressant les dades que segons fonts contrastades ens diuen que la xarxa d’Agbar té una merma del 19%, i reduïnt aquesta xifra amb un discurs enrevessat (diferencials de comptadors, fonts públiques, etc..) fins a un 4%.
Però el que considero més greu és la declaració d’intencions que va fer repetides vegades, posant els exemples de Santiago de Xile i de Bristol, on Agbar gestiona l’aigua des de l’embassament fins al consum i presta (alhora que cobra) també el servei de depuració i reutilització.
En base a aquesta “proposta intencionada” de copiar aquest model també a l’àrea de Barcelona, va recordar, de manera perversa, que la Directiva Marc de l’Aigua diu que el cost de la gestió de l’aigua ha d’anar a càrrec del consumidor.
Fins aquí d’acord. De fet, a hores d’ara ja és així perquè bé ho paguem a través del rebut de l’aigua (canon de l’aigua) o bé indirectament a través dels impostos de l’estat i de la Generalitat.
La diferència es que fent-ho de la manera actual l’aigua és un bé públic que està per damunt dels interessos econòmics i si copiem el model que Abgar proposa, en certa manera una part massa important de l’aigua-recurs passarà al control de mans privades.
El tema, si més no, és per tenir-lo en compte de cara al futur perquè “quan el riu sona…”.
No se puede ser más cerdo antiespañol que tú , ¿acaso crees que mereceis algo más por ser catalanes? no tienes bastante con joder con lo de la crisis, ahora toca meterse con el PSOE por lo de vuestra "nació de merda".
Pues lo siento chicos, pero mirad vuestras carteras, ¡aha! teneis un documento nacional de indentidad que dice que eres español
I que esperaves del PSC? el PSC es més PSOE que mai.
De catalanisme només en te la gana pels diners. Per res més.
El problema es que en viu molta gent del PSC i per ells la pel és la pela.
Quin fàstic de tripartit¡¡
Por desgracia.....sin comentarios por no ofender al Sr.Español.
No puc estar-hi més d'acord. Si ERC no amenaça ara amb sortir del govern és precisament perquè hauria d'acabar fent-ho.
I al ras fa fred, especialment quan es menja calent cada dia.
La indignació , compartida per tots, fa que em pregunti què cony està fent exactament Esquerra Republicana (que és al govern de Catalunya, o no hi és?).
No se li ha acudit a ningú, de convertir aquesta penosa injustícia un nou casus belli del sobiranisme?
O és que no hi ha ningú, a l’Esquerra actual, que tingui collons per fer-ho?
Com és que alguns només marquen paquet quan s’hi juguen el càrrec, i quan es tracta de justícia callen com a putes?
El tema de l’aigua és lamentable. És la mostra palpable de com la incompetència o la manca d’escrúpols pot arribar al cap d’amunt del sistema. Sembla increïble, però és així.
Es veia a venir que la cosa hídrica seria un desastre de referència. (Ep, encara ens podem superar per aquesta banda, que consti!).
La forma amb la qual va quedar silenciada, quan ja era un bon problema, va ser un indici de que no anava per bon camí.
Un desastre que desapareix de l’escena per mor d’un altre desastre acaba sent una tragèdia.
I en mig d’un panorama tan desolador es fa molt difícil entendre el missatge d’ERC, que està a favor i en contra dels possibles remeis. A mi em sembla que no es poden fer tots els papers de l’auca en la mateixa comèdia.
Aquesta mena de rampells em fan explicar, per exemple, que un outsider com és en Carretero agafi tanta empenta en aquesta cursa cap al congrés de juny. .
Les altres opcions no hi arriben o els queda ben lluny la xifra. I això és, entre d’altres coses, perquè en Carretero projecta una imatge bastant més cabal en un panorama presidit per tanta sequera.
No es tracta de dir una cosa i fer-ne una altra. Això no hi ha caparronet que ho processi satisfactòriament.
No hi ha ningú que en el seu fur intern t’ho accepti. Encara que costi haver de plegar veles, a la llarga la coherència té recompensa.
Que és el que de moment li està passant a en Carretero.
Salut.
Cal defensar un projecte d’esquerres? La resposta és evident; si.
Cal defensar un projecte com l’actual? Segurament cal modificar moltes coses.
Quines coses cal modificar? Esquerra te la sort de ser un partit democràtic, obert i participatiu. Això fa que tothom pugui dir el que pensa. I això també fa que en ocasions els missatges siguin contradictoris.
Esquerra està en un procés obert fins el més de juny per planificar el seu futur. D’ell en sortiran les persones que han de dirigir, planificar i articular el partit els propers anys.
Caldrà doncs, donar per part dels dirigents, un discurs real, proper i social. Caldrà ser ERC i, ser-ho amb totes les conseqüències.
I ha alternativa al govern d’entesa? La resposta es No. Un partit d’esquerres, republicà i amb polítiques socials com esquerra mai pot pactar un govern estable amb la dreta convergent. Si més no a nivell nacional.
Que els esquerranosos com a bons aprenents de sociates de segona són uns mentiders compulsius no és cap novetat, però n'han dit 2 amb les que s'han quedat del tot retratats:
Aquell tal Carretero (el xarnego que va tenir els pebrots de parlar de colonialisme), va dir que el tripartit 2 estava pactat abans de les eleccions.
Bé, cap novetat, si ets una mica espavilat i et vas mirar el debat electoral abans de les eleccions Catalanes, ja es veia l'odi profund que tenia el Carod a Mas pel fet de ser un Català amb una formació infinitament superior a la seva. Suposo que només els imbècils que voten esquerra es van creure la fantasmada aquella de la sociovergència i que no farien Montilla president si el tripartit sumava.
Però de totes maneres, per als votants d'esquerra, que en general són més aviat intel.lecutalment curts, hagués estat bé que el Carod els hagués dit :nens, si em voteu a mi, faré president del Montilla perquè és un xarnego com jo, i no puc veure a en Mas perquè és infinitament superior a mi en tots els aspectes. Suposo que a les properes Catalanes ja no enganyaran a ningú, o encara hi haurà algú tan ruc com per creure que esquerra és res diferent del PSOE?
Ah, i una altra mentida és aquella de l'estatut, que Carod deia que "ada toca no", ho deia mentint, perquè a ell i a molts esquerranosos ja els estava bé un estatut molt inferior del que va pactar en Mas. De fet ahir ho va dir, que no entenia com és que esquerra va demanar el no igual que el PP, i que ell no hagués votat que no. És a dir, que després de dir el nom del porc a en Mas i tractar Convergència d'una colla de traïdors, resulta que ell tampoc hi estava tan en desacord. Estic segur que el no va ser per la foto, i que si hi hagués hagut una foto amb Carod, ell hagués demanat el sí.
De totes maneres totes aquestes baralles internes dins d'aquest infrapartit són ben positives, perquè augmenten la divisió interna, i posen aquest infrapartit en una posició cada vegada més feble, fent que potser aquesta coalició de partits perdedors anomenada tripartit no torni a sumar, i finalment tinguem un govern nacionalista a Catalunya.
DE MITGES VERITATS I/O MENTIDES "PIETOSES".Els éssers humans, o una bona part d'ells, acostumem, per diverses raons, en certs moments de la nostra vida, a no dir tota la veritat o a dir directament mentides, que d'una manera eufemística anomenem "pietoses".
Els polítics, que també pertanyen a la classe dels éssers humans, no són una excepció en aquest comportament, encara que, les raons per les que menteixen o no diuen total la veritat, no acostumen a coincidir amb la de la resta de mortals.
Avui mentre pensava en algunes de les últimes mentides i/o mitges veritats que ens han dedicat últimament els nostres governants.
Crec que el llistat era prou suculent per fer uns quants escrits, però em limitaré a parlar sobre les que tenen a veure amb l'aigua (principalment de l'Ebre) i amb la crisi econòmica que patim.
Estic d'acord que per preservar el delicat ecosistema del delta de l'Ebre no podem extraure del riu més aigua que la que avui ja s'extreu.
La mancança de pluges i el canvi climàtic són només una part, molt petita, d'aquest problema.
La veritable manca de cabdal del riu Ebre és degut a: el transvasament d'aigües del riu Ebre cap a Cantàbria (uns 30 hm3, és fa des del any 2007), els 210 hm3 que des de l'any 1992 s'emporten les 122.356 noves hectàres de regadiu a l'Aragó (com a compensació pel mini transvasament a Tarragona i Reus), i l'incompliment de la promesa feta per part del PSOE (amb el beneplàcit de PSC, ERC i ICV) quan van derogar el PHN, de dotar al riu Ebre d'un cabdal ecològic mínim.
Aquest cabdal mai ha circulat pel riu Ebre. Per tant davant aquestes evidències és clar que de l'Ebre no en pot sortí més aigua, però per què no diuen els governants les veritables raons?
I no és diu perquè a l'Aragó governa el PSOE i a Cantàbria ho fa el PRC de Miguel Ángel Revilla, però amb coal.lició amb el PSOE, i qüestionar ara en aquest temps, tant els regadius d'Aragó com el transvasament d'aigüa a Cantàbria, seria obrir una sangria de vots socialistes en aquest territoris i el PSOE no està disposat a fer-ho.
Aquest amic meu, seria un exemple de mitges veritats, com també ho seria, el fet, que el conseller Baltasar, el govern d'Entesa i el govern d'Espanya van "amagar" fins passades les eleccions generals espanyoles la seva intenció de fer un transvasament.
El 9 de març hi va haver eleccions generals, el PSOE emparant-se en la bonança econòmica en que, teòricament, vivia el país? va prometre els famosos 400€.
En aquells moments tots els indicadors econòmics alertaven de que havíem entrat en una profunda crisi.
El ministre d'Econòmia el sr. Pedro Solbes va jurar per activa i passiva que Espanya no es veuria afectada per la crisi. Mentida o ignorància? Segur que mentida, i en aquest cas res de pietosa, mentida política per enganyar d'una manera premeditada als electors, no sigui que s'espantin i no ens votin.
Avui dos mesos després ja reconeix que la crisi ens afecta i que va per llarg.
Dos tipus d'omissions de la veritat, però les dos amb la mateixa finalitat: no perdre els vots immediats de la gent.
I la pèrdua de confiança? De la confiança dels electors no cal ni parlar-ne, mentre en votin uns pocs seguirem assegurant la cadira.
Una forta abraçada.
Abans de les darreres eleccions estatals, a Catalunya, es van afartar d’alliçonar-nos que si nosaltres (els votants) no hi anàvem, ells (el PP) tornarien. Gran eslògan del Capo de la propaganda i la mentida de la Secta, José Zaragoza, el Goebels del PSOE.
Ara, passats quatre dies, dia a dia anem constatant la corrua de falsedats posades en circulació per aquesta colla d’energúmens.
Un paradigma, i no us preocupeu pas, que no serà el darrer, simplement en serà un més: Tothom deu recordar el cinisme de la promesa del retorn de 400 euros. Sempre i en tot moment va quedar clar que la mesura era universal.
Ara, i segons el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, queda clar que només en seran beneficiaris aquells treballadors i/o pensionistes que tinguin una retribució prou alta que impliqui unes deduccions de l’IRPF que permetin la rebaixa.
Genial, sí senyor! El “partido” fot precisament als seus votants. Ja hi haurà temps per rectificar i crear nous emmirallaments, oi?
No sé si algú s’adona de la bestiesa que és criminalitzar a un partit polític, sigui el que sigui, quan possiblement una de les poques sortides que tenim els ciutadans és l’alternativa. L’altra és acceptar la dita de que “se’ns pixen a sobre i la premsa diu que plou”
Publica un comentari a l'entrada