La “Carma” té Karma .

Que Carme Chacón (”Carma” a l’hora de pronunciar el nom) sigui la número 1 per Barcelona a les pròximes eleccions, tan sols té una explicació: o era ella, o era en Clos, i en Clos que encara es pensa que és ministre de Justícia… què voleu que us digui?
En ZP ha preferit la Carme potser per allò de la paritat i perquè li podrà regalar la casa de cartró de protecció oficial, és a dir, un habitatge petit protegit per dos oficials de l’exèrcit espanyol. Amb tota seguretat en ZP es va deixar captivar pel tema de la “Carma” o del Karma (que a vegades el noi no s’acaba d’aclarir, tenim karma al partit, va dir joiós) i la va nomenar vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats el 2004 i ministre de l’habitatge el 2007; tothom sap que els advocats això del tema de l’habitatge el dominen.
La “Carma” té Karma dèien des del PSOE fent un joc de paraules fàcil. Hem d’aclarir que, d’acord amb diverses religions orientals, el karma seria una energia metafísica (invisible i immesurable) que es deriva dels actes de les persones. D’acord amb les lleis del Karma, cada una de les successives reencarnacions quedaria condicionada pels actes realitzats en vides anteriors.
Què devia ser la “Carma” en vides anteriors? Pastoreta del segle XVII sempre vivint en cabanyes fetes de troncs, palla i caquetes de vaca, i d’aquí li venen els seus coneixements sobre el problema de l’habitatge.
Però pregunto jo: l’habitatge té problemes? Resposta: NO. Qui té problemes són els que volen viure als habitatges i em sembla que en aquests protagonistes s’hi pensa poc. Voleu dir, i no vull ser malpensat, que no pensen més en guanyar les eleccions que en satisfer les necessitats dels electors? Perquè, mira per on, ara la noia ve amb un pressupost miserable de 75 milions d’euros per a una actuació que, segons l’Executiu, beneficiarà a més de 250.000 famílies; tema solucionat.
Per cert, dividiu, i la resposta no està en el vent, està a la pantalleta de la calculadora. Mireu el resultat si les llàgrimes us ho deixen veure i ploreu a gust. Per cert, acabo de descobrir què va ser la Carme Chacón en vides anteriors: perruquera; prenia el pel a la gent! I segueix amb el “tic” que li va deixar empremta. Des del més enllà li ve la seva gosadia. Ha de ser des del més enllà, perquè si fos des del més aquí se n’adonaria de que els números no quadren i la idea de donar un ajut pels lloguers? fantàstica!
No pateixis, Carme que els lloguers s’apujaran un 10% abans que arribin els ajuts. O no sabeu a la seu com va aquest negoci?Una altra pregunta que em atormenta, seguirà en possessió de l’energia metafísica?
No ho sap ningú perquè ni es veu ni es mesura… caram!!! Això sí que és un problema que només es pot resoldre amb un acte de fe. Al cap i a la fi, si en té, tampoc se li nota. El que sí se li nota és la seva educació per part materna .
En una entrevista publicada el 2 de novembre de 2003 la Chacón va declarar: “Mi madre siempre me ha dicho que ser mujer y de izquierdas es lo más duro que a uno le puede pasar”. Dona! Vist on ha arribat ella, naturalment amb el seu esforç i les seves beques: advocada, doctora, professora de dret constitucional, vice-presidenta primera del Congrés dels Diputats, secretaria d’ Educació, Cultura i Investigació de la Comissió Executiva Federal del PSOE, ministra d’habitatge i amb un futur sense gaires angoixes econòmiques, m’atreviria a dir que malgrat que sigui dona i d’esquerres moderades, tampoc sembla que sigui el més dur que li pot passar a una persona. Tots coneixem molta gent que, amb tot el seu esforç, arriben amb prou feines a auxiliar de telefonista i a la part més baixa de la piràmide de Maslow.
Ella està al capdamunt: l’autorealització.Carme, Carmen, “Carma”… deixa’ns viure i no insultis la nostra intel·ligència.

TUMOR MALIGNE

El fet que caracteritza primordialment la situació del país en aquests moments, i que ho domina tot, tots els estaments més rellevants, i condiciona les idees que suren en l’ambient –les que emeten els principals mitjans de comunicació- és el poder omnímode que posseeix el PSC.
Un partit d’obediència espanyola que, per tant i com a tal, té com a objectiu acabar amb el fet nacional català, la nostra cultura i llengua, i estendre la consciència d’espanyolitat, i la cultura i llengua espanyola-castellana.
El PSC no té més ideologia que la que es deriva de la seva espanyolitat i, especialment, de la seva condició de màquina de poder. En aquest sentit, és una organització que domina els mitjans, mètodes i tècniques de propaganda, altament adaptable si és necessari, que ha sabut crear adeptes fidels i bosses de vot captiu.
Un vot, aquest darrer, potenciat a base d’allunyar els immigrants espanyols del segle XX dels autòctons, i de la cultura i llengua propis del país. Allunyant-los de la integració, en definitiva, tot patrocinant centres regionals, festes regionals cada cop més ridícules –imitacions tronades i corruptes de les originals-, i creant-los, o dilatant-los, el sentiment de viure en un tros més de l’Espanya castellanoparlant.
El PSC ha triomfat bàsicament a còpia de fer veure que Catalunya no existeix. Però tampoc podria haver arribat a aquests nivells d'èxit i influència sense el suport de molta gent que es sent nacionalment catalana. Catalans que, enganyats, es creuen de bona fe que el PSC és un partit d’”esquerres” que lluita per solucionar els problemes socials, o pels drets dels treballadors, etc, o bé catalans que renuncien a viure plena i dignament com a tals, a canvi que el Partido els doni una bona feineta i els ompli les butxaquetes -venuts i hipòcrites, ras i curt.
Els socialistes i simpatitzants, acusen sempre de sectaris tots aquells que els porten la contrària en els seus plantejaments. Això és així ja que, com tot partit que ha begut de les fonts del socialisme-comunisme –encara que ara ja no hi tingui res a veure-, és en el fons de pensament totalitari, i no accepta la dissidència.
Precisament, d’allò que ells acusen a la resta, és exactament el que són. El PSC és una organització de tipus sectari, amb un poder i una extensió que ja voldria qualsevol secta a Catalunya.
Som en un moment en què l’espoli econòmic sobre Catalunya és especialment intens, ja que, Espanya està intentant fer de Madrid una de les ciutats més importants del món, en contra de la tendència geoeconòmica natural de la zona i de les tendències que defineixen els eixos econòmics al segle XXI (ja no basats en les ciutats, sinó en àrees geogràfiques extenses). Com aconsegueix Espanya els recursos per fer aquesta “gran Madrid” destinada -molt probablement- a un fracàs escandalós??
Doncs xuclant fins a l’última gota possible a Catalunya.
Per això darrerament fallen estrepitosament fins i tot les mediocres infraestructures de què disposem els catalans.La funció del PSC, com a partit d’obediència espanyola, és silenciar aquesta injustícia econòmica, així com la injustícia nacional, cultural i lingüística que pateix Catalunya. Fer creure que a Catalunya tot va molt bé, i que el PSOE, artífex, junt amb el PP, d’aquestes injustícies, és molt bo per a Catalunya.
L’objectiu del PSC és adormir-nos i, quan ho hagi aconseguit, practicar l’”eutanàsia nacional”, com va dir l’històric dirigent d’ERC Heribert Barrera.Per tot això, el PSC és equivalent a un tumor per Catalunya.
Un tumor maligne que, si es deixa assentar, o créixer, acabarà amb Catalunya: amb la nostra consciència nacional, amb la nostra cultura i llengua, i fins i tot amb el nostre benestar econòmic. Un tumor l’extirpació del qual ha de ser prioritat per a qualsevol català conscient i que vulgui viure dignament com a tal.

Que no entretinguin més el personal

El cap de llista de CiU a les eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha assegurat que “els bisbes li han fet un regal a José Blanco, un preciós regal. Però ja n’hi ha prou! El principal problema d’Espanya en aquests moments no són les declaracions dels bisbes i les declaracions del senyor José Blanco. Que no entretinguin més al personal. Espanya té problemes molt importants que no passen per la relació del PSOE amb l’església” i ha afegit que “el PSOE no trencarà cap tipus de relació amb el Vaticà, i això ho sap José Blanco. És una relació que està per damunt dels dominis de la política”.Duran i Lleida ha explicat que “un document dels bisbes no pot ser el principal problema del país.
Els problemes que té l’Estat Espanyol són la dependència, la llei incomplida, la situació econòmica, que ha tornat a augmentar l’atur, el problema del país és que hi ha la sensació que l’economia s’està deteriorant i cada vegada hi ha menys confiança, sense ser catastrofistes com el PP, però hi ha problemes. I la relació dels bisbes, encara que siguin favorables al PP, i les declaracions de José Blanco, no són el problema del nostre país ni molt menys”.
El cap de llista per CiU ha assegurat que “la proposta de retirar les subvencions a l’església és una afirmació sense fonament. Estem en campanya electoral i aquí del que es tracta és d’anar jugant, doncs ells juguen ara. Com la setmana passada estaven apuradíssims amb la paga electoral de 400 €, que ningú s’ha pres seriosament, afortunadament, i que no se sostén, i com que estaven apuradíssims perquè no mantenia importants relacions, han fet saltar això dels bisbes. Ni el primer ministre britànic, ni la cancellera alemanya, ni el president de la República Francesa, ni el President de la Comisió Europea, compten amb el senyor Rodríguez Zapatero per parlar d’economia, i com estava en aquesta situació doncs els bisbes li han fet un regal i estan entretenint el personal.
Però això no és una qüestió que es consumi, n’estic convençut”.

“Nyap jurídic”

CiU qualifica el Projecte de Llei sobre els centres de culte de “nyap jurídic” i afirma que treu competències al món local.
Oriol Pujol considera que el Projecte de Llei fa impossible “treure l’aigua clara” sobre quina és la intenció real del Govern Tripartit amb aquesta iniciativa
El portaveus del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Oriol Pujol i Josep M. Pelegrí, han afirmat avui que l’esmena a la totalitat que CiU defensarà en el Ple del Parlament de demà, al Projecte de Llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos, “és necessària, ja que el projecte de llei és un veritable nyap jurídic, que pretén utilitzar l’urbanisme com a argument per regular els centres de culte”.
  Pujol ha destacat també, que aquest projecte de llei “treu competències al món local, i per contra li atorga competències que no li corresponen”, ja que resta als ajuntaments competències en el terreny de l’urbanisme, però fa caure sobre ells responsabilitats a l’hora de fer complir la llei.
Per acabar, Oriol Pujol ha lamentat que “ens és impossible saber quina és la intenció real del govern Tripartit amb aquesta llei” i ha afirmat que “això no només ho diem des de CiU, sinó que hem consultat amb totes les confessions religioses i cap en treu l’aigua clara”.
CiU afirma que el Ple de demà serà un exercici de coherència pels grups parlamentaris
Segons Oriol Pujol, els continguts del Ple de demà suposaran un “exercici de coherència, pel Govern i pels grups parlamentaris”, ja que implicaran definir posicionaments molt clars davant de temes tan importants com la Llei de la Dependència, el pas del TGV per Barcelona o el desplegament de l’Estatut.
Pujol ha afirmat que “demà podrem veure si la coherència del PSC és tal, si se sumen a la Moció de CiU per garantir un correcte desplegament de la Llei de la Dependència a Catalunya, amb la qual tant s’omplen la boca” i “veurem com es posicionen els grups parlamentaris sobre el túnel del TGV a Barcelona, i si ho fan amb coherència amb les postures que han expressat fins avui a l’Ajuntament de Barcelona”.
Respecte a la Moció subsegüent a la interpel·lació sobre el desplegament de l’Estatut d’Autonomia, presentada per CiU, el Portaveu nacionalista ha destacat que “el programa del PSC busca fórmules similars al concert econòmic, mentre el PSOE afirma que el finançament s’ha de negociar multilateralment.
A veure si demà aclarim quina és la postura real dels socialistes”.

Enganyar els pensionistes.

Duran acusa Caldera d’enganyar els pensionistes i denuncia que “és una obscenitat” la propaganda que el ministeri de Treball fa de la Llei de Dependència, “una llei que és un gran fracàs”05/02/2008
El cap de llista de CiU es compromet a treballar la pròxima legislatura en el marc del Pacte de Toledo perquè en 4 anys no hi hagi cap pensió de jubilació per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i perquè les pensions de viduetat no estiguin per sota dels 700 euros
El cap de llista de CiU a les eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha acusat avui el ministre de Treball, Jesús Caldera, d’enganyar els pensionistes amb la carta que ha enviat dient que s’estan pujant les pensions un 4,1% i ha denunciat també que “és una obscenitat” la propaganda que el ministeri de Treball fa de la Llei de Dependència, “una llei que és un gran fracàs”. Així ho ha manifestat en declaracions als mitjans després de reunir-se aquest matí amb l’executiva de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) per explicar les propostes de CiU de cara a la pròxima legislatura. Duran ha anat acompanyat a la reunió del Portaveu d’Economia i Hisenda de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, i del Portaveu de Treball i Afers Socials, Carles Campuzano.
El dirigent de CiU ha anunciat, després de la reunió, algunes de les propostes que el Grup Parlamentari Català es compromet a portar al Congrés en la pròxima legislatura: En primer lloc, que “les pensions de viduetat es puguin calcular a partir d’una base reguladora que no sigui del 52%, com és actualment, sinó que sigui del 70%”. És a dir, el 70% del sou del marit. Duran i Lleida ha detallat que “quan fem aquesta proposta i assumim aquest compromís, no ens presentem amb les mans buides perquè som els que vam fer possible passar del 45% al 52% i som els que al llarg d’aquesta legislatura sempre hem demanat ampliar del 52% al 70% la base reguladora”.
En segon lloc, Duran i Lleida ha exposat que avui en dia cada dos per tres hi ha debats a la societat sobre els mileuristes, però ha volgut recordar també que “hi ha molts pensionistes que no arriben ni als 500 ni als 400 euros”. Des d’aquest punt de vista, el cap de llista de CiU ha presentat “el compromís de CiU de què en el context del Pacte de Toledo, fer un planificació per tal d’acabar la pròxima legislatura amb unes pensions diferents de les actuals amb l’objectiu que no hi hagi cap pensió de jubilació per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI)” i que en qualsevol dels casos “les pensions de viduetat no estiguin per sota dels 700 euros”. Duran i Lleida ha volgut deixar clar però que “atenció, és un compromís, no és prometre que les pensions pujaran demà passat” sinó que “és un compromís de treball dins del Pacte de Toledo, Pacte de Toledo que en el seu dia es va fer a instàncies de CiU i amb l’objectiu que en aquests quatre anys puguem anar prosperant amb aquesta política de pensions”.
En aquest context de les pensions, el dirigent de la federació de CiU ha acusat al ministre de Treball, Jesús Caldera, “d’enganyar els pensionistes quan els envia una carta dient que estan pujant les pensions un 4,1%”. “L’Estat no està pujant les pensions un 4,1%; mentida, estan enganyant els pensionistes”, ha denunciat, “l’Estat només està pujant el 2%, que és la previsió que fa d’inflació i que, per cert, quedarà molt per sota del que és la realitat”. “Quan un pensionista rep una carta com aquesta, el senyor Caldera està mentint, està enganyant els pensionistes, està cometent un frau i, a més, ho està fent amb fons públics”, ha declarat.
Duran i Lleida també ha estat dur respecte a la propaganda que el Govern de Zapatero està fent de la Llei de Dependència: “Dir-li al Govern de Zapatero i al senyor Caldera que és obscena la publicitat sobre la Llei de Dependència del ministeri de Treball; és una obscenitat fer propaganda d’una llei que és un gran fracàs”. Duran i Lleida ha explicat que “a Catalunya són unes 100 persones les que de 5.000 han cobrat alguna percepció del que eren les previsions de la llei que va entrar en vigor el gener de l’any passat”. Per aquest motiu, ha afirmat que “és una obscenitat aquesta publicitat que està fent el ministeri de Treball i és una obscenitat l’actitud del ministeri i de la Generalitat de Catalunya que, gràcies a la seva ineficàcia, han estat incapaços d’aplicar les previsions de la llei”.
Per últim, Duran i Lleida també ha detallat que un altre dels compromisos amb la FATEC és el de “millorar durant la pròxima legislatura les condicions fiscals de la hipoteca inversa”. “Ara cal fer el reglament i concretar els avenços fiscals d’aquesta figura tan important de la hipoteca inversa”.

Pasqual Maragall ja no confia en el PSC

El president de CiU i secretari general de CDC, Artur Mas , ha valorat aquest matí l’article que publica l’expresident de la Generalitat i del PSC, Pasqual Maragall, en un mitjà de comunicació català i on anuncia que votarà en blanc a les properes eleccions generals. El líder nacionalista considera “molt significatiu” que aquell qui “ho ha estat tot en el PSC i en el socialisme català” ara ja no tingui “cap confiança” en el que havia estat el seu partit.
Així mateix, ha recordat també la figura d’Herribert Barrera que coincideix amb Maragall recomanant l’opció del vot en blanc a pesar d’haver estat dirigent d’ERC. Per això, Mas conclou que “la manca de confiança” en formacions com el PSC o ERC “està instal·lada en moltes persones” més enllà de la crítica expressada per CiU. I, a més, ha deixat clara una cosa: Maragall no votarà al PSC, Herribert Barrera no votarà a ERC però “Jordi Pujol sí que votarà a Convergència i Unió. Aquí no hi haurà problema, som conseqüent
Votar en blanc és un “xec en blanc” a PSOE i PP
Del que Mas sí que ha discrepat de l’article de Pasqual Maragall és de la seva opció pel vot en blanc. Artur Mas no hi troba una funcionalitat en termes de defensa de Catalunya ja que entén que suposa “donar un xec en blanc” al PP i al PSOE perquè puguin continuar “menystenint i perjudicant a Catalunya”.
El president de CiU i secretari general de CDC considera que “el millor vot de protesta és votar a partits catalanistes” i, respectant totes les opcions legítimes davant d’una convocatòria electoral, Artur Mas és partidari de “protestar millor defensant-se” votant a formacions que puguin actuar de “contrapès” d’un dels dos grans partits que, en definitiva, “segur que un dels dos acabarà ocupant La Moncloa”.
Els dirigents del PP són “un perill” i els dirigents del PSOE són “un frau”
En aquest sentit, Artur Mas s’ha lamentat de la “polarització” entre PP i PSOE d’aquesta campanya electoral que considera “un mal negoci” per a Catalunya. I ho ha justificat així: “per a molts ciutadans els dirigents del PP fan por i són un perill a efectes catalans, però també per a molta gent els dirigents del PSOE i José Luis Rodríguez Zapatero són un frau per a Catalunya”.
Davant del “perill” d’uns i el “frau” dels altres, Artur Mas crida a una “via diferent” que seria la de Convergència i Unió que, a criteri seu, garanteix “el respecte, la solidesa, la dignitat nacional i l’avenç en el que és fonamental”.
Crida d’ Artur Mas als bisbes catalans perquè “marquin perfil propi”
I, per últim, la roda de premsa posterior a l’executiva nacional de CDC ha servit també per emplaçar als bisbes catalans a continuar “amplificant” un “perfil propi” de l’Església catalana. En aquest sentit, Artur Mas , considera “massa radicals” els plantejaments del document publicat per la Conferència Episcopal Espanyola i considera que ens trobem en una “oportunitat d’or” per “desmarcar-se” de l’Església Espanyola.
És per aquest sentit que ha lloat la posició “clara i diferent” de l’abat de Montserrat perquè “va parlar clar i català”, camí que si seguissin els bisbes catalans “molta gent podria agrair”.

Aigua per a Catalunya

El cap de llista de CiU a les eleccions generals afirma que “ni el PP ni el PSOE ens volen garantir més aigua per a Catalunya”
El cap de llista de la federació per a les eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha presentat a Sau, on ha visitat el pantà greument afectat per la sequera, el “compromís de CiU envers el transvasament del riu Roine. Cada cop plou menys, les tasses de pluviometria han baixat considerablement i, en contra d’aquesta tendència, la població ha crescut, cap cop som més persones: és a dir, menys aigua i més persones que n’han de beure, que la necessiten per garantir el progrés, més empreses que la necessiten per garantir l’ocupació, més espais d’oci que els hi cal per garantir que la nostra oferta sigui bona pel que fa a serveis. No canviarem ni el règim de pluviometria ni la tendència d’augment de la població. En conseqüència, tenim un problema estructural”.
Duran ha recalcat que “fins ara forces polítiques, justament les que avui tenen responsabilitats de govern en la Generalitat i a l’Estat han confiat bàsicament en l’aigua del cel, en la pluja.
La sequera no és un fet nou i ja fa uns quants anys que arrosseguem aquest problema”. I ha afegit que “la falta d’aigua s’ha agreujat i no hi hagut resposta de l’Administració. Hi ha hagut, doncs, sequera d’aigua, però també sequera d’idees, de propostes de l’Administració. Recordo el conseller Milá en l’anterior legislatura que va assegurar que a hores d’ara tindríem resolt l’abastament d’aigua. O en aquesta legislatura, vaig interpel•lar el president del govern el 15 de febrer de 2006 i Rodríguez Zapatero es va manifestar obert i va expressar el compromís a discutir d’altres possibilitats davant el plantejament que li vaig fer del Roine i a estudiar-ho. Dos anys després, tampoc s’ha fet res des del govern de l’Estat”.
“Cal un resposta estructural a un problema estructural”
El cap de llista de la federació per a les properes eleccions ha assenyalat que “cal donar una resposta estructural a aquest problema estructural. Cal, doncs, fomentar una política d’estalvi de cara als propers 25 anys i incentivar fiscalment les empreses que facin servir mesures d’estalvi d’aigua – i recordo que el PSOE volia suprimir, en la reforma de l’impost de societats, les deduccions que les empreses es feien per aquest objectiu i s’han mantingut gràcies a CiU. És bo també que hi hagi campanyes de sensibilització i invertir en educació mediambiental, també es pot gestionar millor l’aigua però sobretot el que és molt important és connectar totes les xarxes d’aigua de Catalunya. “
Duran ha dit que “avui Catalunya té aigua i la té l’àrea metropolitana de Barcelona, on es beu la d’altres conques. A Girona bona part de l’aigua del Ter no se la poden quedar per les necessitats dels gironins en general i dels pagesos perquè es transfereix a Barcelona. Amb aquesta connexió i amb la proposta que fem –la solució definitiva i estructural per l’abastament d’aigua per a Catalunya- del transvasament del Roine es reequilibraria el Ter, el Llobregat, l’Ebre i el Segre. És la proposta que defensaren en la propera legislatura”
“Ni el PP ni el PSOE ens volen garantir més aigua per a Catalunya”
El dirigent de la federació ha recalcat que “ja sabem que pensa el PSOE: fins ara no han estat capaços de donar-hi resposta. El govern de la Generalitat es dedica ara conjunturalment a portar aigua del Roine en vaixells quan abans en el passat sempre s’han negat a fer el transvasament. Com que estem en precampanya electoral, volen aparentar que son capaços de donar resposta al problema”. I ha afegit que “El PP també s’hi va oposar. Encara recordo unes paraules de la seva darrera ministra de medi ambient respecte a la proposta de CiU de connexió amb el Roine que va dir que connectar les xarxes d’abastament de Catalunya amb el Roine és tant com independitzar les aigües catalanes de les espanyoles. El PP també veu fantasmes aquí: la independència de Catalunya a través del transvasament del Roine. Estem doncs en una situació que ni el PP ni el PSOE ens volen garantir més aigua per a Catalunya.”
Finalment, Duran i Lleida ha remarcat que “ qui pot, vol i està en condicions garantir l’aigua que necessitem per Catalunya és CiU. Per això, em comprometo solemnement com a candidat, al costat d’un pantà que reflecteix la manca d’aigua que tenim, a situar el transvasament del Roine en primera línia de qualsevol mena d’acord, d’aportació de CiU a l’estabilitat política espanyola. Catalunya necessita aigua, aquí no en tenim, no podem esperar que plogui, no podem mirar sempre al cel a veure si plou o no.
Cal mirar al Nord, a l’Europa verda. Allà tenim aigua i l’hem de dur del Roine.”

Escrit de CiU a la revista municipal som-hi:GENER

Disculpes
Exactament, això és el que crec que s’ha de fer. Demanar disculpes sempre que s’hagi comés una errada o s’ha dit quelcom que ha ofès a alguna persona. Des d’aquesta tribuna, ( revista som-hi) i després del ple del dia disset de gener, vull demanar disculpes a qui hagi pogut ofendre. No em sap gens de greu fer-ho, tot el contrari.
Voldria referir-me a les paraules del portaveu socialista Sr. Enric Grangel i aclarir alguns conceptes, ara ja amb més tranquil·litat. Aquest regidor em va preguntar per les meves declaracions a la roda de premsa que vaig fer el dia anterior. Possiblement, la seva intenció era fer que em retractés de les paraules “greus irregularitats” i “interessos ocults” que vaig utilitzar per descriure les actuacions de l’Alcalde en l’afer de l’aigua.
Li vaig contestar que, sens dubte, em reafirmava en les meves declaracions.
O és que potser tot el que li vaig descriure no eren greus irregularitats?:
1er. Interrupció d’un Ple, per un jutge.
2on. Fer un ple després d’haver-se celebrat eleccions amb la corporació sortint en funcions.
3er. Publicar al Diari Oficial de la Generalitat l’anunci d’adjudicació, quan aquesta no s’havia produït.
4art. Amagar als regidors i al ple, que l’empresa Aqualia havia presentat un contenciós contra l’Ajuntament.
5è. Incloure al ple del dia disset de gener com a qüestió sobrevinguda, l’adjudicació de l’aigua quan, seguint un criteri de prudència (entre d’altres), aconsellava no fer-ho.
Sr. Grangel, podria seguir, perquè mira que les han fet grosses com a cabassos, però ho deixarem així.
“Interessos ocults”, l’ofenen aquestes dues paraules?
No entenc amb quina autoritat moral pot dir vostè en una cosa així. Com li vaig recordar al ple, i vostè m’ho va admetre, en un bloc va arribar a fer declaracions en el sentit de què “millor que marxés Sorea, ja que mai havia invertit un euro, a la Torre”. Quin interès ocult tenia vostè per a dir això?
Durant el ple es va donar pressa a matisar (coincidir amb les meves declaracions), de què Sorea no ho havia invertit, però que tampoc li pertocava fer-ho, donat el tipus d’arrendament que tenia. Què curiós, oi?
Però ja que estem en aquest tema, deixi que m’expliqui. El sistema actual, es bassa en què l’empresa que dóna el servei, factura a l’Ajuntament el muntant del servei de l’aigua i el manteniment del clavegueram. L’Ajuntament posa el preu del rebut que paguem pel servei i tramita (a través de la companyia arrendatària) el seu cobrament als vilatans. La diferència dels imports entre el que l’empresa factura i la xifra que cobra l’Ajuntament en aquests dos últims anys ha estat aproximadament de 350.000 euros a favor de l’Ajuntament, gairebé 60.000.000 de pessetes per any. L’objectiu que per llei tenen aquests diners és el de realitzar inversions del servei d’aigua i clavegueram, o bé per rebaixar el rebut que ens cobren als vilatans.
Per exemple: haguessin pogut anar destinats a evitar que perdéssim la bandera blava de la platja per motiu de la porqueria que anava a parar del col·lector de la Martineta a l’arena. En aquesta ocasió, l’Alcalde, en lloc de fer-ho arreglar amb el pressupost que hi hauria d’haver per aquest objectiu, va donar la culpa al fet de no tenir donada l’adjudicació. L’Ajuntament, fent un mal ús d’aquests diners, els destina a d’altres despeses corrents. Això significa una mala praxis i, a més, pot comportar responsabilitats legals.
Ara haurem de vigilar a l’Alcalde. Va anunciar en un diari que el milió nou-cents mil euros que dóna la companyia que ha guanyat el concurs, és per fer inversions en el servei. Ell diu que són a fons perdut i que serviran per donar liquiditat a les arques municipals.

No vull imaginar, després de comprovar els últims esdeveniments, l’ús que en farà.
Tenint en compte, el que hem vist a l’últim ple respecte a les seves actuacions més propies del govern d’una “República Bananera” i veient que el nostre Alcalde fa la llei a la seva mida, no sé pas que podem arribar esperar aquest cop. Després, un jutge, d’aquí quinze anys, ja decidirà...
POT SER QUE TARDEM QUINZE ANYS EN ADONAR-NOS DE QUI ENS GOVERNA?

Daniel Masagué.

De que parlara CiU durant aquesta campanya?

Aquests darrers dies estem assistint a una subasta pública de promeses electorals dels populars i socialistes que realment dona pena. Convergència i Unió durant la campanya ens hem compromés a parlar entre altres de temes reals i assolibles. Per aquesta raó:
Parlarem d’educació.
Perquè ni el Pp ni el Psoe no han estat capaços de posar-se mai d’acord per pactar un sistema educatiu estable estatal. Convergència vol un pacte escolar que recuperi els principis de respecte, autoritat, reconeixement de l’esforç i el mèrit.
Parlarem de polítiques en favor de la família.
Perquè per la gent de CiU és molt important la natalitat, ja que invertir en política familiar és la millor manera d’invertir en el futur.
Parlarem de seguretat.
Perquè com el Psoe no ha volgut modificar el Codi Penal tal i com proposava CiU per poder tenir un instrument més per lluitar contra la delinqüència organitzada hi tornarem a insistir.
Parlarem de política social.
Perquè si alguna força política s’ha ocupat des del primer moment de les persones amb tot tipus de dependències ha estat CiU. Tot i no ser decisius a Madrid, per exemple, hem fet possible que una persona discapacitada que treballa pugui cobrar el sou i la pensió no contributiva. I hem fet compatibles la pensió del SOVI amb la de viduïtat. Si som decisius tenim diverses propostes que podran ser possibles i que a més no envairan competències de la Generalitat de Catalunya.
Parlarem de pensions.
Perquè no existeixi cap pensió de viduïtat i de jubilació, per sota del salari mínim interprofessional en acabar la propera legislatura.
Parlarem d’aigua.

Perquè continuem defensant que la resposta a les necessitats d’aigua passa pel transvasament del Roine.
Parlarem d’economia.
Perquè en aquests dies s’ha perdut molt de temps parlant de Solbes i de Pizarro quan el que necessita l’Estat, i especialment Catalunya, és donar resposta a la desacceleració econòmica i per això cal reforçar els nostres actors productius.
Parlarem de la capacitat adquisitiva dels ciutadans.
Perquè hem alertat que la capacitat adquisitiva de la ciutadania està disminuint, per això hem proposat al Psoe que baixi l’IVA que s’aplica a la factura energètica del 16 a 7%, per deixar nou punts d’IVA a la butxaca del ciutadà, i hem demanat que abaixi un 5% les retencions de l’IRPF per salari i per pensió.

Sis setmanes per a les eleccions. Els partits politics arranquen -arranquem- els motors. Cadascú a la seva manera, es clar. Mentre alguns ens dediquem a fer apostes per el canvi, la prosperitat, i l'avenç cap a una societat moderna i capdavantera, d'altres es mostren més partidaris del continuisme.

Es a dir, partidaris de continuar amb el cul a la cadira.
De continuar tenint un escó i un cotxe oficial. Tingui això el preu que tingui. Encara que el preu a pagar sigui posar en perill el propi joc democràtic Em vull referir a Esquerra Republicana de Catalunya. Aquells suposats independentistes que entreguen la clau de la Generalitat al sector mes espanyolista del PSC i el PSOE.

Aquells que varen fer President a José Montilla en contra de la voluntat dels catalans.
Sí, aquells. Els que han tret "republicana" i "de Catalunya" del seu logotip, i l'han deixat simplement en "esquerra". Zero a l'esquerra diria jo. Però bé això ara no ve al cas
Deia que juguen amb foc. Que posen en perill el joc democràtic. Això es el que es dedueix d'unes paraules de Joan Ridao. Deia el republicà que la proposta de CiU de que es respecti la llista mes votada, suposa no posar traves perquè Mariano Rajoy sigui president si guanya les eleccions encara que només sigui per un sol vot.
Aquestes declaracions, volen dir dues coses.

La primera és que Convergència i Unió respecta el vot dels ciutadans.

La segona es que ERC no ho fa.
En la passada campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, esquerra feia gala del seu particular concepte d'equidistància.

Que si tripartit si. Que si tripartit no. Que si PSC. Que si Convergència. Que potser al govern. Que potser a l'oposició. Que si cap aquí o cap allà... Ara els hi ha donat per la sinceritat i ha resultat ser pitjor el remei que la pròpia malaltia. Les paraules del senyor Ridao, donen a entendre que per ells el Zapatero seguirà essent d'inquilí de la Moncloa desprès del 9-M. Guanyi o no les eleccions.
Ja se n'encarregaran en Carod, en Puigcercòs i companyia. Amb gent com aquesta no m'estranya que les coses ens vagin com ens van.
Primer es passen -dues vegades consecutives- la voluntat dels catalans per allà on no diré per a no perdre l'elegància. Ara, a mes, ens rastregen per la cara que ho tornaran a fer si els resultats de les eleccions no son els que a ells els interessen. Desprès sortiran dient que hi ha poca participació. Quan ells son en gran part responsables d'aquest problema. No creieu que als d'Esquerra se'ls comença a veure el llautó? Ho deixo en el aire.

La ‘paga electoral’

La ‘paga electoral’ de ZP costaria quatre vegades més que tot el pressupost del Ministeri d’Habitatge01/02/2008
En la seva carta setmanal, Duran afirma que si CiU no té força, “ni ZP complirà, com no compleix ara les seves promeses, ni el PP publicarà les balances fiscals, com no les ha publicat quan ha governat.
Es tracta de prendre’ns el vot” i afegeix que “quanta raó que tenim amb allò de “Respectaran Catalunya”. És a dir, que cal que tornin a respectar-nos i que ens sapiguem fer respectar. A Espanya el PP i el PSOE són, diferents, certament, però pel que fa a Catalunya són ben iguals”
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Malgrat trobar-nos al bell mig de la precampanya electoral, he hagut de fer un parell de viatges fora de Barcelona. Dimecres al matí vaig ser a Madrid per participar en un cicle d’esmorzars-conferències del Nueva Economía Forum, per on passen tots els candidats, és a dir, Rodríguez Zapatero, Rajoy, Erkoreka, Ridao, Llamazares, i tal vegada algú del Grup Mixt, i jo mateix.
També hi vaig anar per enregistrar una entrevista pel programa ‘Parlamento’ de TVE pel mateix motiu.
Amb tot el respecte, els candidats del PSC i del PP per la circumscripció de Barcelona, Carme Chacón i Dolors Nadal, no hi passaran. No ho dic pas perquè tingui interès a menysprear cap de les dues candidates, sinó simplement per reflectir que el detall no és innocu. La seva opinió a Madrid no interessa. Ja saben que serà la que expressin, respectivament, Rodríguez Zapatero i Rajoy.
És a dir, elles no compten.
No compten els seus partits, per ser més exactes i respectuosos amb les persones. No pas perquè elles no puguin tenir moltes qualitats, sinó simplement perquè els seus vots, posicions i opinions no tenen altre amo i senyor que el PSOE i el PP.
Ahir a la tarda vaig fer un viatge llampec a Palma de Mallorca, anar i tornar, per assistir al lliurament del premi 2008 de l’esmentada Nueva Economía Forum a la cancellera alemanya, Angela Merkel. Se’m feia costa amunt emprendre de nou un viatge, però ella s’ho mereix i vaig decidir, doncs, molt a darrera hora, anar-hi. En saludar-la, al final de l’acte, Rodríguez Zapatero també se’m va acostar amistosament un instant amb les paraules “no me aprietes tanto”.
Intueixo que Rodríguez Zapatero feia referència a tota la polèmica al voltant de la seva promesa de pagar cada any 400 euros a tots els contribuents si guanya les eleccions. O més ben dit, a tots els contribuents menys als treballadors autònoms i els pagesos per compte propi. Per què 400 i no 500 o 600 euros? No se sap. I per què a tots menys als treballadors autònoms (més de 3 milions a l’Estat i més de 500.000 a Catalunya) i als pagesos que treballen la seva pròpia terra per a ells? Tampoc ho sabem.
Espero que ningú es prengui seriosament el candidat socialista, Rodríguez Zapatero, quan formula aquesta mena de propostes. Intueixo que és una d’aquelles propostes que fa Jesús Caldera, ministre de Treball i coordinador del programa electoral, i que després el president no acaba d’entendre prou bé, i quan ho ha de transmetre a la ciutadania provoca un daltabaix. De fet, quan una promesa com aquesta necessita tantes explicacions, vol dir, d’entrada, que no és un bona proposta. El pitjor de tot és que la improvisació amb què actuen. Va succeir alguna cosa semblant amb la proposta de 2500 euros per nounat que Zapatero va improvisar, també per inspiració de Caldera, en el si del darrer “Debate del Estado de la Nación”. Realment, en aquest sentit, no saben el que es porten entre mans.
Si quantifiquem, a més, la proposta del president del govern, ens trobem que la “paga electoral” que, després ha dit que donaria cada any perquè no semblés electoralista, costaria 5.400 milions d’euros l’any. Això significa 4 vegades més que el pressupost del Ministeri d’Habitatge (1.359 milions d’euros) per a l’any 2008. O una mica més de sis vegades el que l’Estat destina a l’atenció de la dependència (871 milions d’euros per a l’any 2008). O també significa un 50% més del recursos que l’Estat dedicarà a inversions a Catalunya durant l’any 2008. Però no havíem quedat que la prioritat era l’habitatge? No s’havia dit que la gran estrella d’aquesta legislatura era la política social, i concretament, la llei de dependència? I no havia dit el ministre Solbes, quan jo li demanava justícia i no generositat, que Catalunya era tan generosament tractada en els pressupostos de 2008? No fa ni un mes i mig que les prioritats en despesa social es van fixar en els pressupostos generals de l’Estat i ara ja es canvia de plantejaments. Realment, ZP actua com un cacic, però amb els diners dels altres. Rodríguez Zapatero ha prioritzat la paga electoral a la política d’habitatge, de dependència i a les inversions a Catalunya aprovades per les Corts. Això no hauria de passar en democràcia.
Malgrat la tossuderia de l’equip econòmic del govern de no reconèixer que la desacceleració econòmica comença a arribar a les butxaques dels ciutadans, la realitat és la que és. Per això vaig insistint que el que s’hauria de fer és rebaixar en un 5% les retencions a compte que l’Estat cobra a tots els que fem declaració de renda. De fet, crec que en un principi el que volia proposar el govern era, més o menys, això, però per no dir el mateix que nosaltres, el ministre Caldera ha acabat embolicant la troca.
Precisament, d’economia, aquesta setmana en vam parlar amb un grup de professionals d’experts independents. El curiós és que alguns mitjans hagin volgut destacar que alguns d’aquests imminents professionals independents també havien col•laborat amb un institut relacionat amb la fundació FAES. Només entenc que des d’una mentalitat sectària es faci aquest tipus de reflexió. Nosaltres no demanem el carnet a ningú. Ni sabem si en tenen, ni ens importa. Ni la gran majoria tenen cap vinculació política amb CiU, llevat dels que han exercit càrrecs públics en els nostres governs. L’únic que valorem d’aquestes persones és la seva independència i la seva vàlua professional, el seu talent a l’hora d’emetre les seves opinions econòmiques, que no necessàriament són coincidents entre si, ni entre les seves i les nostres. Per exemple: la proposta d’abaixar l’IVA a la factura de gas i electricitat no era compartida per algun d’ells.

CiU serà decisiva després del 9-M

Duran afirma que CiU serà decisiva després del 9-M des d’una premissa bàsica “diàleg davant la confrontació, pacte, centralitat, confiança i, sobretot, eficàcia”30/01/2008
El cap de llista de CiU a les eleccions generals exposa en una conferència a Madrid les condicions polítiques per a possibles pactes postelectorals
El cap de llista de Convergència i Unió (CiU) a les eleccions generals i secretari general de CiU, Josep A. Duran i Lleida, ha afirmat avui en una conferència a la tribuna Fòrum Europa, que organitza Nova Economia Forum, que “CiU serà una força decisiva a partir del 9 de març a la política espanyola des de la premissa bàsica del diàleg enfront de la confrontació, pacte, centralitat, confiança i sobretot eficàcia, que és el que també li convé i molt a la política espanyola”.
Així mateix, ha exposat les condicions bàsiques de CiU per a arribar a possibles pactes postelectorales que es fonamenten en tres pilars bàsics: d'una banda el compliment de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la publicació de les balances fiscals; d'un altre un nou model social que aposti per rebaixes fiscals, un pla d’energia, una nova política familiar i educativa, entre altres mesures; i en tercer lloc l’establiment de mesures de transparència democràtica que comportin la reforma de Llei Electoral.
Duran i Lleida ha iniciat la seva conferència afirmant que “CiU és necessària en la política espanyola” i que “serà una força política decisiva” i considera que la política “a Espanya requereix que es traslladi confiança a la ciutadania, als inversors. “Crec que aquesta última legislatura no s'ha caracteritzat per traslladar aquesta confiança i molt em temo que en els dies de precampanya electoral, si alguna cosa hi havia de confiança, s'ha dilapidat del tot”, ha indicat.
El número u de CiU als comicis generals ha incidit que “CiU serà decisiva a partir del 9-M” a la política espanyola des de la “premissa bàsica del diàleg” que ha de ser “una divisa en la política i com a antítesi de la confrontació”, així com “centralitat i pacte”, que és una marca de la casa de CiU. “Quan varem parlar de plantejaments respecte al futur i a la futura reorganització del model d'Estat, varem dir que el nostre compromís és fer complir un pacte, el pacte de l'Estatut d'Autonomia i aquesta serà la nostra missió al llarg de la legislatura”.
Duran i Lleida ha exposat el “nucli bàsic” del programa electoral de CiU i en definitiva dels “plantejaments” que posarà com condició a l'hora de “possibles pactes postelectorales” i que giraran entorn de tres pilars:
1. Publicació de Balances Fiscals i Desenvolupament i compliment de l’Estatut de Catalunya.
• Balances fiscals.- Duran i Lleida ha indicat que atès que a la pròxima legislatura caldrà establir un nou sistema de finançament “seria prudent la publicació de les Balances Fiscals”, i ha puntualitzat que CiU “no té la pretensió d'utilitzar les balances fiscals com un instrument destructiu o de confrontació, o en contra d'altres Comunitats Autònomes”, sinó que respon a “un desig de transparència” per a establir “debat serè, tranquil perquè serà un debat difícil entorn del sistema de finançament”, atès que haurà d’encaixar els diferents plantejaments dels nous Estatuts d'Autonomia.
• Estatut de Catalunya.- CiU té com objectiu el desenvolupament i compliment de la Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i sobre aquesta qüestió ha diferenciat la posició que mantenen referent a això el PP que ho “té recorregut”, mentre que el PSOE “no està complint amb els pactes”.

FALTA DE RESPECTE AL SENTIT COMÚ

“La proposta de Zapatero és un despropòsit, una irresponsabilitat, una falta de respecte al sentit comú, ratlla sistemes que no són democràtics i és excloent”29/01/2008
El cap de llista de CiU s’ha preguntat “el silenci de Solbes parla per si mateix perquè m’estranya moltíssim que sigui la vicepresidenta del govern i el president Zapatero els que defensin una proposta econòmica, perquè si tan bona és per al país el més normal és que sigui el candidat i vicepresident econòmic qui la defensi”
El cap de llista de CiU per a les properes eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha assegurat aquest migdia des de Lleida que “tant el PP com el PSOE han entrat en una mena de subhasta per veure qui dona més” i ha destacat que “el president del govern espanyol és víctima d’aquesta subhasta de PP i PSOE amb la seva proposta de 400 euros. Perquè no n’hi havia prou amb dir que retornaria 400 euros sinó que ara diu que no només és per un any sinó que és cada any”.
Per tot això, Duran ha afirmat que “aquesta proposta que és un despropòsit, una irresponsabilitat, una falta de respecte al sentit comú i ratlla sistemes que no són democràtics intentant obtenir el vot del ciutadà captiu a través de diners públics. Fet que en els fons no és més que comprar vots”. Duran ha explicat que “quan Mèxic no era democràtic, el PRI utilitzava mecanismes similars”.
El dirigent de la federació ha destacat també que “és també una mesura excloent perquè no contempla la pagesia, tots els pagesos que treballen per conta pròpia no estan contemplats en aquesta devolució de 400 euros. I els autònoms també estan exclosos d’aquesta mesura anunciada per Zapatero”.
En aquest sentit, Duran ha reiterportar a terme la reducció del 5% de les retencions de l’IRPF que s’apliquen a salaris i pensions.at que en lloc d’aquests 400 euros que proposa ara el govern seria més eficaç

Duran ha explicat que en la reunió mantinguda ahir amb el grup d’experts professionals independents van traslladar-li que la mesura que proposa CiU és la mesura adient. Solbes és conscient que aquesta mesura és irresponsable i un despropòsit D’altra banda, Duran i Lleida s’ha preguntat “on està el vicepresident Solbes? M’estranya moltíssim que sigui la vicepresidenta del govern, M. Teresa Fernández de la Vega, i el president Zapatero els que defensin una proposta econòmica.

Perquè si tan bona és per al país el més normal és que sigui el candidat i vicepresident econòmic, Pedro Solbes, qui la defensi”. Segons Duran, “el silenci de Pedro Solbes parla per si mateix.

El silenci de Solbes és molt eloqüent. Solbes és una persona seriosa que sap que és propietari del seu silenci i que les seves paraules farien estralls perquè és conscient de la irresponsabilitat i del despropòsit d’aquesta mesura”
Duran ha fet aquestes declaracions a Lleida on participa en un dinar-col·loqui organitzat pel Cercle d’Economia de Lleida. Preguntat pels periodistes per l’absència de Zapatero a la reunió del G-8 d’avui, Duran ha subratllat que “Espanya no ha anat a la reunió perquè Rodríguez Zapatero no compta a Europa.

És una reunió de grans polítics i entre els grans polítics europeus no hi és el president del govern espanyol. D’altra banda, es reuneixen per parlar de la situació econòmica i aquests dirigents creuen que aquesta crisi, desacceleració o recessió és quelcom que s’ha de prendre seriosament”. Mentre que “el president espanyol fins fa 48 hores no es prenia seriosament aquesta situació. Fa setmanes que va dient que no passa res”. “Per tot això, perquè no compta per a Europa i perquè la reunió es fa per parlar d’economia és lògic que no sigui necessària la seva presència”, ha recalcat Duran. ratlla sistemes que no són democràtics i és excloent”

ELS SALARIS DE LES FAMILIES

Duran afirma que la principal preocupació del govern hauria de ser que els salaris de les famílies i les pensions no perdin poder adquisitiu
28/01/2008
Duran ha dit que la protecció del poder adquisitiu no es resol amb una paga de 400 euros d’aquí a sis mesos sinó amb propostes que es poden fer ara com les que proposa CiU de reduir un 5% les retencions dels salaris i de les pensions
El cap de llista per a les properes eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha comparegut avui en roda de premsa després de reunir-se amb experts i catedràtics del món econòmic.
Duran ha assegurat que “podem parlar de crisi, recessió, de desacceleració i el que cal fer és prendre-se-la molt seriosament amb propostes serioses i prudents”. I ha afegit que “el conjunt de mesures que proposen per el PSOE i el PP no són les més adients i menys la manera com es proposen. La proposta dels 400 € és frívola i insuficient per afrontar aquesta situació que s’ha de prendre amb la màxima seriositat possible”.Duran ha dit que “aquesta situació i com l’enfoquen Zapatero i Rajoy trasllada a la ciutadania unes mesures amb una filosofia que són tot el contrari del que necessita ara la situació econòmica de la societat espanyola i de la catalana en particular: la filosofia d’estirar més el braç que la màniga i quan es practica després no es pot exigir als ciutadans que facin sacrificis”.
Duran ha explicat que CiU “vol allunyar-se tant com sigui possible d’aquestes promeses de precampanya populistes i, fins i tot, frívoles” i ha afegit que “la situació s’ha de prendre molt seriosament, i també cal fugir del catastrofisme. Ningú és capaç de determinar l’abast i la durada d’aquesta crisi o recessió”.
Duran ha remarcat “els problemes reals de la nostra economia”: la inflació, la productivitat, el dèficit exterior i l’endeutament de les famílies o la seva manca d’estalvi. Segons Duran “tenim aquests quatre problemes perquè, tal i com hem anunciat aquests darrers temps: el gran creixement de l’economia espanyola s’ha sostingut exclusivament en el creixement de la construcció i en la demanda i el consum interior.
Més enllà d’això, la nostra economia no és competitiva ja que tenim una inflació per sobre de la europea, tampoc ho és en la pròpia cotització euro versus dolar. Tenim una economia basada en el consum que no ha fomentat l’estalvi”.
I ha assegurat que “aquests quatre problemes no es resolen amb anar donant més diners, ni compensant als contribuents” sinó que “són altres les mesures per solucionar el problema econòmic”.
Duran ha assegurat que “d’aquí al 9 de març, CiU només proposarà tres mesures. Després del 9 de març, quan ja s’hagi constituït un nou Congrés i un nou Senat, creiem que seran altres les que s’hauran de prendre per intentar que aquesta crisi tingui la mínima repercussió possible per l’economia”.
Duran i Lleida ha explicat les propostes de CiU:
1. Reformes estructurals especialment en el sector energètic per poder combatre la inflació sobretot l’increment de les matèries primeres, i especialment, la del petroli.
2. Productivitat. No hi ha altra manera d’aconseguir-ho que intentant treballar més i donant suport al teixit productiu a partir d’utilitzar la reforma fiscal: abaixar l’impost de societats, el de patrimoni, que d’altra banda és una mesura que impulsarà l’estalvi.
3. Reforma laboral. Cal lligar el concepte de productivitat amb el de salari. És necessari introduir al lèxic que ja incorpora les condicions de Lisboa en el llenguatge de la Unió Europea. ‘Flexiseguretat’, és a dir, lligar flexibilitat i seguretat en el món de la ocupació, lligar productivitat al salari.
4. Pla d’internacionalització de la nostra econòmica.
5. Recuperar els incentius per l’estalvi a llarg termini. Mesura que el govern socialista ha limitat fins a l’extrem de suprimir-lo.
El dirigent socialcristià ha dit que “tot això el que comporta és afermar el sector productiu intern: l’autònom i el petit emprenedor, i cal fer-ho amb la màxima prudència possible” recordant que no s’ha de “llançar la casa per la finestra, ja que si avui tenim un superàvit públic molt important, propostes com les d’aquests dies podrien posar el nostre superàvit en una situació difícil
Duran ha subratllat que “el fet que ahir el president del govern i el PSOE prometin la devolució de 400 euros als contribuents demostra que els plantejaments que fa CiU són els correctes, de fet les avala: rebaixar un 5% les retencions que l’Estat fa als contribuents en els salaris o les pensions. Això ajudarà a que el consum no caigui en picat i això és important perquè si no, a més de la crisi de la construcció, tindríem també la crisi del consum”.
Duran ha explicat que “de la mateixa manera que el govern demà sotmetrà a consideració de les Corts espanyoles a la seva Diputació Permanent un Reial decret llei aprovat el 18 de gener per dotar al ministeri de Treball d’un crèdit extraordinari de 200 milions d’euros, té l’obligació de prendre aquesta decisió de rebaixar un 5% les retencions que se’ns fan als ciutadans per ajudar a que no caigui el consum i perquè psicològicament hi hagi una sensació més positiva”. I la segona mesura a curt termini proposada per CiU és “recórrer el tipus reduït d’IVA, el del 7% per la factura de gas i electricitat”. “Un cop estiguin constituïdes les noves Corts la primera mesura que s’haurà aplicar serà la rebaixa de la tarifa de l’IRPF i les reformes estructurals abans esmentades”, ha subratllat el dirigent de la federacióFinalment, el cap de llista de CiU a Corts Generals ha destacat que “valorem molt positivament la reunió d’avui” i ha anunciat que “amb totes les persones que avui hi han participat hem decidit que a partir d’avui es constitueixen com un grup assessor de CiU, no només durant la campanya sinó més enllà de la data del 9 de març. Ens veurem un altre cop abans del final de la campanya electoral per avaluar quina és la pròpia evolució de la situació econòmica”.

JA HI TORNEM!!!

Euros gens socialdemòcrates

El president-candidat Zapatero ha anunciat que retornarà 400 euros a l'any a tots els ciutadans que fem la declaració de renta, treballadors i pensionistes. Populisme del barat.

Del més barat que he vist mai. I gens socilademòcrata. El que ha de fer és rebaixar l'IRPF, i l'IVA de la llum i del telèfon.

Té marge perquè la seguretat social té un superhàbit de 23.000 milions d'euros. Permetrà que els ciutadans tinguin més liquidesa a les butxaques. Sense haver de rebre un "taló" de l'Estat recaptador.

A més, les ajudes han de ser proporcionals a les rentes, oi? Això és el que sempre ha propugnat la socilademocràcia.

Per què ha de rebre 400 euros de l'Estat el senyor Emílio Botín?

Que Zapatero d'economia no n'ha sabut mai, ja ho sabíem. No es va preparar gens ni en els seus 14 anys de diputat de tropa del grup socialista.

Però que els que en saben del seu entorn li deixarien prometre aquestes bajanades no era imaginable.

CiU ha demanat:

Demanem a Rodríguez Zapatero i a Solbes que en el proper consell de ministres rebaixi un 9% l’IVA aplicat a la factura de gas i electricitat i un 5% les retencions de l’IRPF per a treballadors i pensionistes.
El secretari general de CiU, Josep A. Duran i Lleida, ha afegit que “el que hauríem de fer tots els grups parlamentaris quan es constitueixi el nou govern és modificar la tarifa de l’IRPF per donar una resposta, no catastrofista, sinó realista a la situació actual.
El cap de llista de CiU per a les properes eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, que aquest matí s’ha reunit avui amb representants del tercer sector social (entitats sense ànim de lucre) ha manifestat en la roda de premsa posterior “la preocupació per la situació econòmica” i ha subratllat “que CiU ha demanat al govern de l’Estat que prengui decisions per esmorteir l’impacte, real i psicològic, de la desacceleració econòmica que hi ha a l’Estat i arreu del món”. Duran ha dit que “creiem que el govern s’ha equivocat greument per no haver pres mesures però creiem que encara es pot fer.

El govern espanyol no es pot creuar de braços, no pot ser que els responsables de l’economia espanyola facin veure que no passa res. Per això, demanem al president del govern i al vicepresident Solbes que prenguin una decisió en els propers Consells de Ministres, si pot ser demà, millor que la setmana vinent. Demanem que el govern prengui decisions, que convoqui una diputació permanent perquè el Congrés convalidi les propostes de CiU: que el tipus d’interès que s’aplica a la factura energètica baixi del 16 al 7% i disminuir un 5% les retencions que l’Estat fa als ciutadans que cobren un salari i als que cobren una pensió. Amb això aconseguim ajudar una mica a que la inflació no es dispari tant, i sobretot, aconseguim que el ciutadà tingui a la seva butxaca més diners dels que té ara, que tingui més seguretat i s’eviti així una caiguda del consum”.

A mes, el candidat de CiU ha subratllat que “el que hauríem de fer tots els grups parlamentaris quan es constitueixi el nou govern és modificar la tarifa de l’IRPF per donar una resposta, no catastrofista, sinó realista a la situació actual.”En relació al tercer sector, entitats socials sense ànim de lucre,

Duran ha assegurat que “CiU ha estat sempre una formació política amb una gran sensibilitat social i, per aquest motiu, plantegem un conjunt de propostes”:

1. Cal que els fons que l’Estat recapta via IRPF quan els ciutadans lliurement assenyalen amb una creu que volen que el percentatge de la seva declaració de la renta vagin destinats a fins socials “es territorialitzin, és a dir, que sigui la Generalitat qui pugui distribuir-los. A Catalunya es recapta un 54% mentre que la mitjana espanyola d’un 44%. Això ens indica que a Catalunya hi ha més participació i més desig de la ciutadania de contribuir a través d’aquestes entitats a l’aportació als fins socials.”.

2. Petició de recursos per fer més efectiva la llei de dependència

3. Compromís de CiU per aconseguir la reforma de la llei de subvencions.

4. CiU proposarà i defensarà que en el Consell Econòmic i Social hi hagi una representació del tercer sector social, “un sector que té un paper significatiu en l’economia social”- com ha destacat Duran.

5. Compromís de “millor el tracte fiscal, especialment el de l’IVA”.

La darrera proposta presentada per Duran i Lleida és la creació “d’un pla integral de suport per al Tercer Sector Social de l’Estat”. Duran i Lleida ha explicat que “creiem que el proper govern de l’Estat s’haurà de seure amb representants d’aquest Tercer Sector Social per elaborar un pla de suport específic per aquest tipus d’entitats”. En el primer semestre de 2006 i en el marc de la reforma de l’IRPF, el grup CiU va aconseguir l’elevació del percentatge corresponent al 0’52 % destinat a finalitats d’interès social fins al 0’7%.

defensem els interessos de Catalunya, de la gent del País

Al PP i al PSOE, els fa nosa CiU a la política espanyola perquè defensem els interessos de Catalunya, de la gent del País-22/01/2008.
El president del Comitè de Govern d’Unió i cap de llista de CiU a les properes eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha assegurat aquest matí després de la reunió de l’executiva del partit que “continuem expressant fe en l’èxit. CiU pot tenir un bon resultat el proper 9 de març, tot i constatar que hi haurà moltíssimes dificultats i una en particular: la bipolarització entre el PP i el PSOE. I tots dos jugaran a aquesta bipolarització”.
Duran ha afirmat que “uns i altres tenen, també, molt interès en desdibuixar la personalitat de CiU. Ahir en una entrevista la cap de llista per Barcelona del PP, Dolors Nadal, deia “Duran ja ha pactat amb Rodríguez Zapatero”. En canvi els socialistes fan veure que nosaltres som més a prop del PP que d’ells, diuen que no s’hi val tenir una equidistància i fan aquesta crida de Felipe González als ‘amics de CiU’ perquè siguem conscients que no es pot tenir la mateixa opinió del PSOE que del PP”. Segons Duran, “aquest intent de maniqueisme d’uns i altres, d’estar amb mi o contra mi, els porta a mentir. Quan uns diuen que ja tenim un pacte fet amb el PSOE i els altres diuen que cada cop estem més pròxims a Rajoy és evident que una de les dues parts menteix.
Senzillament, serenament i amb molt de respecte menteixen les dues parts”.
El dirigent socialcristià ha subratllat que “el que els fa nosa al PSOE i al PP en aquest esquema de bipolarització és CiU. De fet, CiU els fa nosa en la política espanyola, no els agrada que estiguem allà defensant uns interessos específics que són els dels ciutadans de Catalunya” i ha afegit que “aquest maniqueisme d’uns són els bons, PSOE o PP, i els altres som els dolents i que hem d’estar amb els bons nosaltres no ho acceptem. CiU no accepta haver d’estar per força amb el PSOE contra el PP o haver d’estar per força amb el PP contra el PSOE. CiU està amb Catalunya amb els interessos de la gent del nostre país, i no pas per defensar els interessos, legítims però partidaris del PSOE o del PP. No estem ni amb uns ni amb els altres.
CiU és molt conscient que ni uns ni als altres defensaran Catalunya i que al país no li convé ni el vot al PP ni al PSOE”.
Duran i Lleida ha recordat que “El PP i el PSOE quan convé es posen d’acord. El PP i el PSOE han votat el mateix aquesta legislatura en allò que fa referència a l’aeroport del Prat. Per això, els amics de CiU volem recordar a Felipe González que el PSOE no defensa els interessos de Catalunya i no té cap mena d’inconvenient en coincidir amb el PP. També és cert que han votat moltes vegades conjuntament en contra de la publicació de les balances fiscals. O en la llei de dependència, una llei social que envaeix competències de la Generalitat com diu el Consell Consultiu, que han votat PP i PSOE conjuntament amb ERC i ICV. O en les seleccions esportives catalanes tampoc PP i PSOE han tingut cap inconvenient en coincidir contra Catalunya”.
Per això, Duran ha assegurat que “estic convençut que el dia 9 la ciutadania de Catalunya reaccionarà perquè després de tot el que s’ha fet des del PSOE (incompliment i envair competències amb l’Estatut, haver promès diferents vegades l’aeroport i estem com estàvem, transferència en Rodalies incomplerta, prometre diners després del desastre del Carmel i reduir de manera ridícula aquella promesa, l’AVE a Barcelona el 21 de desembre, .) i amb l’actitud de menyspreu del PP vers Catalunya, hem de reaccionar”.
Duran ha afirmat “el pitjor que ens podria passar és que el dia 9 a les urnes els catalans premiessin el PP i el PSOE. Voldria dir tant com que ens és igual el que ens facin i que a més els premiem a les urnes. Estic convençut que això no passarà. La gent sap que ni el PP ni el PSOE a l’hora de la veritat defensen el que cal defensar per al nostre país.
En això, sí que són iguals i es posen d’acord per anar en contra dels nostres interessos”.

POTENCIAR LA NATALITAT

Potenciar la natalitat és invertir en el futur de la nostra societat 22/01/2008
El cap de llista de CiU ha assegurat que “em comprometo a universalitzar les prestacions per fills a càrrec de la Seguretat Social: 1.000 euros anuals per fill de 0 a 3 anys i 600 euros anuals de 3 a 18 anys”
El cap de llista de CiU al Congrés per a les properes eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha visitat aquest matí l’escola concertada Sant Pere Claver de Barcelona i ha assegurat que “em comprometo que en aquesta pròxima legislatura s’afronti d’una vegada el repte de la natalitat” perquè “hem de potenciar la natalitat. Invertir en natalitat és invertir en futur.

I tant a Catalunya com a Espanya ha baixat moltíssim la taxa de natalitat. Les estadístiques diuen que per poder mantenir els dèficits de natalitat d’aquest moment a nivell espanyol d’aquí a l’any 2025 hauríem de tenir una presència de quinze o vint milions d’immigrants.

Això vol dir que tenim una taxa molt baixa de natalitat, que tot just la immigració estrangera ha corregit un pèl”. Duran ha subratllat que “per potenciar la natalitat, cal apostar descaradament per polítiques que hi incideixen. Ara per ara, Espanya inverteix una tercera part del que dedica el conjunt europeu a polítiques en favor de la família, una cinquena part del que fan països com Finlàndia, Suècia, Àustria o Alemanya i una sisena part del seu PIB del que destinen Luxemburg o Dinamarca”. Duran ha assenyalat que “proposem canviar el marc de la política familiar amb una incidència claríssima en la natalitat, com a inversió de futur.

Potenciar la natalitat és invertir i potenciar el futur de la nostra societat. No podem deixar el dèficit de la natalitat en mans del creixement demogràfic que ens aporti la immigració estrangera”. Duran ha explicat que “ara hi ha dues actuacions del govern Zapatero: una de molt puntual, els 2.500 euros per fill al néixer, que segons l’Associació de Consumidors no cobreixen ni un 40% de les despeses del primer any d’un nen o nena, quan la política de natalitat s’ha de fer pensant dels 0 als 18 anys. I hi ha una segona mesura a Espanya que és pels fills amb pares a la Seguretat Social que dona uns 500 euros a l’any pel fill entre 0 i 3 anys i 291 euros entre 3 i 18 anys. Això només ho poden cobrar aproximadament un milió de nens entre 0 i 18 anys a Espanya, perquè posen tants impediments, un límit tan baix de renda que només poden cobrar aquestes ajudes en concepte de família per fomentar la natalitat un milió de nens entre 0 i 18 anys mentre que a Espanya hi ha 10.400.000 nens en aquesta franja d’edat”.

Duran ha remarcat que “em comprometo que, per potenciar la natalitat, fem que els pares amb fills de o a 3 anys a càrrec de persones que estiguin a la Seguretat Social passin a cobrar mil euros/any d’aquí a final de la legislatura” tot i reconèixer que “està molt distant encara del que es cobra a altres països, com França: on 500 euros/mes. Proposo, doncs, fer un gran salt qualitatiu” Una altra proposta és que “les persones amb criatures de 3 a 18 anys han de poder cobrar 600 euros/any. I, a més, fer-ho compatible amb estendre la mesura de deduir de l’IRPF 100 euros/mes a la dona treballadora.

Cal universalitzar aquesta ajuda, no només a la dona que treballa sinó també a la que es queda a casa per cuidar dels fills”. Duran ha explicat que “sóc conscient de la situació econòmica que vivim i que quan es fan promeses polítiques que tenen un cost s’ha de ser conscient que venen temps on les coses no aniran tan bé. Però proposem quelcom que és inversió en el futur”.

I ha afegit que “no espanti ningú gastar diners de les prestacions de la Seguretat Social invertint en natalitat perquè és la garantia que en el futur en aquest país hi hagi població, gent per treballar, gent per cotitzar i per ajudar que els pensionistes cobrin les pensions.”.El dirigent de la federació ha declarat que “ CiU ha calculat el cost que significaria aquesta proposta: al voltant de 3.500 milions d’euros, una xifra insignificant ja que tenim un superàvit pressupostari de 24.000 milions d’euros.”

PRELUDI

Si els resultats de les eleccions generals a Catalunya s’ajusten als sondeigs que ha publicat el diari “El Períodico” vol dir que estem assistint al preludi de la mort del catalanisme.
Si la ciutadania continua confiant en un govern socialista que no ha demostrat res de bo i que només ha destapat el frau d’una entesa de govern que no s’entén, és que la malaltia ja és terminal.Veure com puja un partit ranci i anticatalanista com el PP al nostre país és símptoma de tenir un govern feble i inservible a la generalitat, producte de la pèssima estratègia d’ERC que va preferir donar la presidència de la generalitat a un partit espanyolista que a un nacionalista català.
Gràcies al Sr. Rovira i els seus pactes de pa sucat amb oli, ara ens veiem en una situació desesperada on el país pot quedar totalment desemparat i orfe de pares. Com se sol dir a pagès: carro que es trenca en camí pla, temps feia que s’havia d’adobar.
Anem posant-nos el vestit negre per assistir al funeral d’aquesta nació mil·lenària que es diu Catalunya que haurà mort de múltiples maltractaments i traïcions polítiques durant tota la seva existència.

DIÀLEG

Una de les coses que ens diferencia de les bèsties és el diàleg, és a dir, i segons defineix el diccionari, la capacitat “d’intercanviar idees, sovint contraposades i personalitzades”. Per això, sovint és fa molt difícil distingir entre diàleg i negociació: perquè, a la fi, poden acabar sent la mateixa cosa.
El diàleg és la millor eina per a solucionar, mitjançant el raonament i el contrast d’opinions, els nostres conflictes. D’aquesta manera, amb el diàleg, podem convèncer un altre de l’encert dels nostres arguments.
De la mateixa manera, però, ens podem trobar canviant radicalment d’opinió perquè un altre ens ha mostrat un nou punt de vista fins ara desconegut.
Tanmateix, podem arribar a un punt en el qual el nostre interlocutor i nosaltres mateixos acabem renunciant a una part d’allò que defensàvem donant, d’aquesta manera, cabuda a una tercera i nova opció.
Dialogar no sempre és fàcil, almenys si pretenem que alguna vegada sigui el nostre criteri el que s’imposi amb arguments. Per això, l’ésser humà fa molts segles que estudia mètodes i tècniques de conducció del diàleg. Per poc que hagueu llegit una mica de filosofia, de seguida us haureu adonat que Sòcrates va ser, i encara és, el màxim exponent de això que estic dient.
Precisament va ser el filòsof grec qui va posar en pràctica la dialèctica com a nou mètode d’ensenyament. Aquest sistema, conegut com a maièutica, consistia a establir un diàleg amb un interlocutor sobre alguna qüestió. Sòcrates plantejava les seves preguntes sempre relacionades amb les respostes que anava rebent fins a portar l’altre al seu terreny, a un carreró sense sortida que l’havia d’acabar fent reconèixer que la seva postura inicial estava equivocada. Així, s’arribava a un concepte nou.
Llegint qualsevol dels diàlegs socràtics, ens pot arribar a semblar que allò que ell feia era com bufar i fer ampolles. Però la veritat és que establir un diàleg exitós no sempre és fàcil, sobretot quan hi ha en joc la resolució d’un conflicte de certa importància i on es barregen interessos fortament arrelats o, fins i tot, inconfessables.
Abans deia que diàleg i negociació poden ser sovint paraules sinònimes. I, entenent-ho d’aquesta manera, podem assegurar que és molt difícil plantejar un diàleg-negociació quan el que es pretén és posar fi a un conflicte que s’ha pogut generar quan dues parts tenen com a objectiu quelcom que és indivisible. I parlem de coses que no sempre han de ser tangibles o quantificables físicament.
Amb tot, per a poder dialogar o negociar, cal que es doni una premissa que és indispensable: que hi hagi voluntat de fer-ho. Si una de les parts, o totes dues, no tenen voluntat real de dialogar i d’arribar a un acord posterior, l’únic que fan, aleshores, és perdre el temps sota l’aparença d’un fals intent que, sovint, només s’ha posat en pràctica per a netejar la pròpia imatge o per a fer veure que s’ha intentat aquesta via. Aleshores, el que toca és dir que l’altre és el culpable de l’intent fallit.
Hi ha unes normes bàsiques que ens poden ajudar a plantejar un diàleg. D’entrada, cal que les parts es respectin mútuament i no es mostrin agressives ni dogmàtiques.
També és molt important dedicar temps a escoltar l’altre. Deixem que el nostre interlocutor s’expressi lliurement, sense pressions. Que mostri els seus punts de vista disposant de tot el temps que consideri necessari.

Hem d’estar segurs que entenem tot el que se’ns diu i, si això no és així, preguntem fins a fer desaparèixer qualsevol dubte; i responguem sempre, és clar, qualsevol dubte de l’altre.
Cal fer un exercici d’empatia. Posem-nos en el lloc del nostre interlocutor i intentem entendre els seus arguments, sense descartar-los a priori només perquè no són els nostres.
Paradoxalment, davant el diàleg, guanyar no sempre significa una victòria. I això és així perquè, en cas de sortir “derrotats” o d’haver-nos vist obligats a fer més concessions de les que esperàvem, és molt possible que haguem conegut un altre punt de vista que ens pot fer canviar d’opinió, i qui sap si al final no ho agrairem.
Aquestes normes o indicacions estan molt bé, ja que ens poden ajudar a plantejar amb dignitat una situació dialèctica que ens permeti sortir-ne airosos. Però, ara bé, per més normes o teories relacionades amb la dialèctica, al final només hi ha una cosa que és clara i indiscutible —abans ho deia—: sense voluntat real no hi ha diàleg. Sense voluntat, només tenim garantida la continuïtat del conflicte.