Encara que a molts els molesti, la recentment assolida independència de la República de Kosovo és l’inici del full de ruta d’unes quantes nacions sense estat les quals anhel·len des de fa molts anys la seva independència.Nacions com Catalunya, Euskalerria, Escòcia, etc. ja tenen un mirall on veure reflectides les seves aspiracions i un punt de referència des del qual iniciar un camí sense tornada a través del qual i de forma pacífica i democràtica assolir la seva plena independència. Això que per a molts de nosaltres sembla tan clar no ho és, però, per als governants dels estats que ens oprimeixen i que només volen sentir el discurs de la unitat nacional forçant-nos als demés a encabir-nos en un vestit que no ens ve gens ni mica a la mida i amb el qual no estem a gust.
En el cas concret de Catalunya i Euskalerria, al govern espanyol li ha faltat temps per dir que no reconeix la declaració d’independència de Kosovo per què no s’ajusta al dret internacional i per la seva unilateralitat (¿?).Aquesta negació de la realitat per part del govern espanyol està basada en dos motius fonamentals.
El primer motiu és el de no donar-nos arguments ni esperances als catalans i als bascos i, el segon motiu és el que fa referència a la proximitat de les eleccions generals i un pronunciament favorable a la independència de Kosovo donaria via lliure al PP per a instaurar el discurs de la por al trencament de l’estat espanyol i això no convé al PSOE.El que em sembla estrany és que amb aquesta actitud estan donant la raó a un govern com el serbi el qual, encara que més dissimuladament, segueix tenint els mateixos ideals totalitaris i xenòfobs que els de l’època de Milosevic i que a més avui a atacat el territori kosovar.
Penso que aquesta actitud no serà beneficiosa per a cap partit des del punt de vista del màrqueting electoral.
La meva pregunta és: “Si Kosovo s’hagués declarat independent una vegada passades les eleccions del 9-M, el govern de ZP hauria actuat de la mateixa forma?” Sincerament crec que no.
En el cas que ZP guanyés les eleccions seguiria fent ostentació del seu famós “talante” i donaria el vist i plau a la independència de Kosovo i, com diuen els espanyols, “aquí paz i después gloria”.
8 comentaris:
Què té a veure amb nosaltres?
És la penúltima divisió dels balcans, herència només en part de la caiguda del mur. I què és Kosova o Kosovo? res més que una banda, una banda albano-kosovar. Ja els coneixem per aquí, malauradament.
Aviat ja no en parlarem. Tornarem a la tradicional devoció per Irlanda i sobretot per Euskadi. Ara també per Flandes i Escòcia. Sort que vam oblidar la Padània, que va estusiasmar una temporada un conseller de la Generalitat actual.
I mentrestant ara votarem, per activa o passiva, l'home del tarannà espanyol,
Don Talante. Som així, el país és així.
La reflexió és que si aquests països ho han aconseguit, nosaltres també podem. En cap cas és que el nostre model sigui el kosovar, ni el lituà, ni l'irlandès.
El nostre model és el català.
Opino que no entenc com els Estats Units de Bush corren a aplaudir el nou estat, mentre a Palestina encara no en tenen o a l'Iraq estan destrossant el que un dia va ser-ho. O com també ho fa la França jacobina que aniquil·la el català a Perpinyà o que nega la realitat nacional de Còrcega. O la Gran Bretanya que es fa la sorda quan Escòcia comença a parlar clar d'independència. I no entenc l'oposició de la Rúsia de Putin que, mentre continua reprimint Txetxènia, recolça la secesió de Abjasia i Osetia del Sud de l'antiga república soviètica de Georgia.
Com tampoc entenc el paperot d'Espanya que, en l'estat europeu amb el grau d'autogovern regional més alt, en comptes de donar una lliçó de pluralitat -o al menys de sintonia occidental- retorna a les pors casposes més unitaristes i es posa en ridícul davant una Unió Europea que, amb Javier Solana al davant, ja ha anat a Pristina a beneïr el nou estat de Kosovë.
No entenc res, més enllà de mirades curtes i interessos mesquins i d'una gran explosió d'hipocresia internacional.
Tampoc sé massa qui té la "raó històrica" sobre un territori que Serbia considera el seu bressol i a on avui hi viu una majoria de població procedent d'Albània.
I malgrat tot això, l'islàmic territori de Kosovo, amb una població encara empobrida que no arriba als dos milions és avui un estat independent que d'aquí a poc temps tendrà un lloc a l'ONU, segurament, i possiblement d'aquí a uns anys entrarà a la Unió Europea, com Crocàcia i Eslovènia. I estic convençut que qualque dia ho farà Sèrbia. De totes maneres, pel seu potencial, dubt que mai la selecció kosovesa arribi a la fase final d'un Mundial.
Nosaltres, els catalans, en som més de 13 milions, som els més rics del sud d'Europa, diuen, tenim una religió cristiana majoritària que és superior a la musulmana, diuen, i hem d'implorar que una vegada a l'any el govern espanyol ens deixi jugar un partit de futbol autonòmic, que ni així.
" Kosova obté el divorci el via judicial penal" i " l'Espanya catalana ha de reconeixer l'estat kosovar".
Sempre son excepcions els casos de separació i independència.
No es cert que hagi estat de forma pacífica. Va ser un intent de destrucció i expulsió d'un poble per l'Estat serbi.
Per això en via penal tenien dret d'empara protecció separació i divorci.
Un cas com aquesta hauria d'arribar a la via judicial penal internacional i obtenir una sentència precedent.
La via política directa es bona si acaba bé com ara però les potències no volen Dret i Justícia perquè marca massa.
L'única potència causant de desatres que ha estat jutjada i condemnada i que ha pagat pel que va fer es Alemanya.
Per fi s’ha pogut desfer dels seus col-lonitzadors i ser un poble lliure per bé o per mal. Haig de confessar que tinc enveja sana i penso que és un primer pas perquè Europa accepti i entengui a les nacions sense estat que aspiren a la seva independència. Arribarà el dia que Catalunya serà un estat propi com Kosovo i s’aixecarà un matí alçant les copes de cava i brindant per un futur sense Espanya, una lacra que haurà hagut de suportar durant molt de temps però que al final acabarà per oblidar. El PSOE i el PP ja han tornat a demostrar que són partits clonats al negar de seguida la sobirania de Kosovo, com Judes va negar per tres vegades a crist. Només un desig, que no es faci massa llarga l’espera per l’alliberament del poble català. Visca Kosovo i visca Catalunya sobirana.
Només hi ha un aspecte positiu de la negativa de Moratinos a acceptar la inevitable independència de Kosovo: que Espanya es crea un estat enemic entre els probables futurs membres de la unió europea, l’estat de Kosovo. Una enemistat que pot comptar molt el dia que els catalans decidim iniciar el camí pacífic envers la nostra independència. Kosovo pot ser un aliat valuós al qual només caldrà recordar com es va comportar Espanya quan van emancipar-se
Si mirem els països que han reconegut Kosovo com a estat lliure, ens adonarem de l’estupidesa i la miopia política d’Espanya, cosa que, per altra banda, no és cap descobriment sinò que ja és prou sabut per tots.
Espanya ja ha dit taxativment que no pensa reconèixer el nou estat. L’excusa oficial és tant increible com ridícula, no reconeixen Kosovo perquè ha declarat la indepencència de forma unilateral. Per començar dubto que hi hagi alguna declaració d’independència que sigui de mutu acord, si exceptuem el cas de Txecoslovàquia on qui es volia separar era Eslovàquia, la part pobre del país (si hagués estt la part rica dubto molt que la divisió hagués estat “de vellut”, com se la va anomenar).
Però si de debó l’excusa que dona l’estat espanyol és certa, com és que Espanya reconeix estats com EEUU o els països sud-americans per posar només uns exemples? O potser ningú recorda que els EEUU es van independitzar del Regne Unit mitjançant una guerra? Els països sud-americans es van independitzar d’Espanya amistosament? O també van haver de recòrrer a la guerra?
Però això no és el que més preocupa al nacionalisme espanyol, sinó l’anomenat “efecte dominò”. És a dir, que Catalunya i Euskadi prenguin exemple i declarin “unilateralment” la independència. És una manera d’amagar el cap sota l’ala.
No reconèixer l independència de Kosovo no frenarà cap procés independentista a cap lloc del món. Així ho han entés França, Regne Unit o Bèlgica, o és que ningú recorda que aquests tres països tenen problemes semblants a casa seva. Escòcia ha encetat fa pocs mesos un debat intern sobre el seu futur que acabarà, segons el plà del seu Primer Ministre, en un referèndum per la independència. Cataluny Nord, Euskadi Nord, Còrsega o Normandia demanden des de fa anys un règim d’autogovern a l’estat francès. Flamencs i Valons fa dècades que protagonitzen una separació de poders que, a la llarga o a la curta, portarà a la divisió de l’estat belga.
Cap d’aquests països li ha tremolat la mà a l’hora de reconèixer l’estat kosovar perquè saben que una negativa no solucionaria els seus problemes interns sinò que encar els agreujaria.
Si els catalans no teniem prous motius per estar descontents amb l’estat espanyol ara, amb aquesta decisió en tenim un altra.
Una mostra més del sentiment antidemocràtic d’un estat que no entén que un poble vulgui caminar sol. Espanya no ha entés que, com diu un dels teus,el Sr. Miquel Roca Junyent en un magnífic article amb LV, “el millor antídot contra les vocacions independentistes és acceptar, reconèixer i respectar la pluralitat i la diversitat”.
Altra cop, Espanya s’ha posat del costat dels reaccionaris.
Publica un comentari a l'entrada