21.2.08

Balanç de gestió

Per fer un balanç es poden fer servir diferents camps, i la metodologia és múltiple i igualment vàlida. Els meus camps d'anàlisi són:
Genèric, Catalunya, economia, social, exteriors, infrastructures, educació i habitatge:
Genèric: A Zapatero i el seu Govern se'ls ha notat que no estàven preparats per governar.
De "talante" n'hi ha sobrat, certament rebaixant la tensió i canviant l'estil del darrer Govern del PP. Ara bé, més enllà d'aquest "talante", el balanç de gestió és francament pobre.
Quan ells mateixos s'aferren a la Llei d'igualtat i al dret al matrimoni dels homosexuals com a gairebé úniques banderes de la legislatura, amb tots els respectes per la importància d'aquestes lleis, és que la gestió és francament pobra.
Catalunya: Sobren les paraules. És la història d'una cadena d'incompliments. Zero patatero, zero absolut, és el balanç de Zapatero amb Catalunya. Per citar els 10 incompliments més flagrants: No respecte a l'Estatut sorgit del Parlament de Catalunya; descens de la inversió del 18'6% al 14'9%; incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut que garantia una inversió a Catalunya igual que la seva aportació al PIB de l'estat; retràs escandalós i plagat d'incidents en l'arribada del TGV a Barcelona; no cessió del Castell de Montjuïc; rodalies no va ser traspassada l'1 de gener del 2008; l'Aeroport del Prat no té nou sistema de gestió amb participació de la Generalitat; les balances fiscals no han estat publicades; els papers de Salamanca no han arribat i el català no és oficial a Europa.
Economia: No és el meu terreny, salta a la vista però la manca de rumb i els problemes que està comportant a l'economia de l'Estat en general.
Polítiques socials: La gran bandera del PSOE, marcada per la Llei de dependència, que havia de ser el quart pilar de l'Estat del benestar. L'únic avenç que hi ha són alguns xecs electoralistes i la Llei de dependència que s'ha aprovat però no es compleix.
Un absolut fracàs que demostra que la teòrica esquerra espanyola viu encara del discurs dels anys 60 del segle passat i en la incapacitat més absoluta per passar de les paraules als fets.
Exteriors: Es va fer tornar les tropes espanyoles de l'Irak i es treu espanya de la ridicula alineació internacional amb els Estats Units. Fins aquí tot bé, però es que no hi ha hagut res més. Sortim del camí on el PP havia posat l'Estat espanyol, però ara què?.
espanya no pinta res a la Unió Europea, ha estat ignorada ostentòriament, i l'única iniciativa del Govern, l'aliança de civilitzacions, és una simple burla, una cortina de fum per sortir del pas i que ni tan sols s'han preocupat de fer veure que darrera el fum hi havia alguna cosa.
Infrastructures: Amb una de les Ministres més nefastes que es recorden, el fracàs és absolut. Cap gran obra ni transformació més enllà del TGV amb els desastres que ha comportat. TGV, per cert, que porta de Madrid a tot arreu i res més, ni corredor del mediterrani, ni connexió mediterrani - nord de l'estat, ni connexió amb la frontera, com a les millors èpoques del franquisme.
Educació: No és només culpa del PSOE, però l'ensenyament a espanya, i també a Catalunya, segueix a la cua d'Europa. El PSOE no ha sabut sortir d'aquesta dinàmica. La culpa és de les rèmores ideològiques dels anys 60 i del constant canvi de llei d'educació.
Habitatge: No hi ha rumb per al problema de l'habitatge. Xecs electorals, o sigui deixar caure bitllets des del cel a la massa necessitada (com a l'edat mitja) és l'única mesura, a banda de promeses d'habitatge protegit que mai se sap si es fa o no.
Falta de ruta per superar una economia massa depenent de la construcció, cosa que és l'orígen de tots els mals en el món de l'habitatge i l'economia espanyola en general.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

16 anys despres de la inaguracio del AVE Madrid Sevilla, ja el tenim aqui, just unas semans avans de las eleccions.

El retras de las infraestructures a Catalunya es realment molt greu.

rafael ha dit...

Pese a todos los datos que aportas..tendremos la desgracia de que volveran a salir. besitos

Anònim ha dit...

Els mitjans no en parlen massa, la premsa s´ho mig calla i ningú s´atreveix a fer una crítica ferotge al PSC per por a que el remei a nivell Espanyol (PP) sigui pitjor que la enfermetat.
Ara, potser ja seria hora de dir les coses pel seu nom i començar a constatar que el PSC està gestionant d´una manera lamentable les conselleries de les quals n´és responsable.
I clar, que ho digui jo potser no té massa gràcia, però que ens menys d´una setmana els metges i el sector educatiu facin una vaga, em sembla que hauria d´encendre les llums d´alarma i hauria de fer que el País mirès amb lupa i demanès explicacions als responsables polítics de la conselleria d´educaciò i de la conselleria de sanitat.
I la broma no s´acaba aquí, a l´ajuntament de Barcelona, tambè tenen un bon merder montat amb el tema dels conductors d´autobusoso que ja fa una pila de dies que van fent vaga i pel que sembla la situaciò tendeix a empitjorar i no pas a millorar.
Que s´ho facin miarar a can socialista ja que em sembla que és quasi impossible i és de rècord mundial acumular 3 vagues d´aquesta maginitut en 1 sola setmana.