Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En aquest espai virtual hi recullo pensaments, idees i opinions que voldria compartir amb coneguts i desconeguts. Podeu aportar la vostra opinió o bé simplement llegir els escrits i treure'n les vostres conclusions.
9 comentaris:
No em vaig mirar el debat entre ZP i Rajoy. Primer perquè no em va interessar i, en segon lloc, perquè un cara a cara tan marcat, fixat i estipulat fins al més mínim detall amb els temes, els temps i les intervencions prefixades fa autèntica basarda perdre-hi el temps. Tenim cable a casa, i sempre hi ha alguna cosa per veure molt més distreta, i sinó com deia Groucho Marx “que amb la televisió havia agafat gust per la lectura”.
A més per veure a dos espanyols parlant d’espanya, de "su España", que saps que es rifaran de Catalunya com sempre han fet... Francament, que s’ho mirin els espanyols i que ho disfrutin.
Quina enveja que fan els Estats Units! Tenen la sort que els seus debats són oberts en quan a temàtica i fins i tot a vegades amb possibilitat de preguntes per part del públic. Fins i tot hi ha hagut debats cara a cara entre els dos principals aspirants a la nominació demòcrata o sigui entre Hillary Clinton i Barak Obama.
Hi haurà, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya un cara a cara entre els candidats de CIU i de la Secta PSOE-Baix Llobregat, amb temàtica oberta? Seria interessant veure un acte d’aquest tipus entre un polític i un funcionari/gestor. Dubto que es faci mai, i per tant no tindrem l’oportunitat de poder-ne gaudir.
Pues jo,vaig veure cinc minuts del debat. Aquest cinc minuts van servir per a reafirmar-me en què no valia gens la pena perdre el temps mirant aquest debat.
Aquests dos candidats no ofereixen res més al meu país que insults, espoli, ignorància, rebuig, prepotència, centralisme, maltractaments, pessimisme, incomprensió, llunyania, oblit, traïció, i un llarg etcètera d’adjectius.
Però es que a més, crec que aquests candidats no són bons ni pel espanyols. He llegit avui als diaris que les xifres que aportaven al debat eren totes mentida o mitges veritats, que pel que compta és el mateix.
Amb aquesta mena de polítics paga més la pena tancar la paradeta i fugir ben ràpid.
Així doncs, què n’espero d’aquesta legislatura a Espanya? RES.
Crec que tant Rajoy com Zapatero no faran res de bo pel meu País. Crec que ambdós seran dolents pel meu País. Gairebé m’estimo més en Rajoy, ja que si més no, en Rajoy, no va amb aquell somriure falç per després donar-te la coça al cul. M’estimo més que m’insultin i escupin a la cara directament que no que ho facin des d’un balconet i que després s’amaguin al darrera.
Espanyols amb un dit al front, voteu al Gaspar Llamazares, almenys diu les coses clares i la sempre important veritat.
Catalans de centres i dretes voteu CiU, que encara que es vengui, si més no alguna cosa farà pel nostre Pais.
Catalans d’esquerres voteu Esquerra, que estan disposats a entomar els sempre agradables insults catalanofòbics del PP i la dolça ignorància del PSOE.
Que us estimeu més uns partits catalans disposats a defensar única i exclusivament els interessos del nostre país, o sigui de nosaltres (el país no és una cosa abstracta sinó el conjunt de persones que viuen a un territori amb una identitat cultural pròpia), o uns partits que només busquen resoldre els seus interessos, ai perdó, els interessos de unes persones que viuen a Madrid i que l’únic que volen de nosaltres són els nostres diners.
Desenganyeu-vos, si a Catalunya fóssim pobres se’ls en fotria la nostra independència, i si no per exemple el Sàhara Oriental, que els van deixar més penjats que la una.
Una abraçada tertulià.
Sembla que a mesura que avança la campanya electoral les 'propostes' dels diferents grups haurien de ser més engrescadores. Potser així ho tenen preparat i encara ens sorprendran. De moment, però, per a mi, les coses van cap a pitjor.
Avui ha arribat a casa la propaganda electoral de CiU. Un munt de paper amb sobres, paperetes, llençol per al Senat espanyol, propaganda i una carta del Duran. Amb aquest darrer document n'he tingut prou: per una cara en català i per l'altra en espanyol. CiU normalitza la imposició.
Els d'ICV, amb aquest nicarnipeix de l'Herrera, ens anuncien que volen desplegar l'Estatut i la constitució federal. Desplegar? Però si no hi ha estatut i el que hi ha el que cal és desar-lo! I l'Espanya federal? Espanya, ni federal i canyí.
Els d'ERC van pel món explicant Què hi van a fer els independentistes (?) a Madrid.
No caldria que expliquessin massa res donat que la seva funció és la de donar suport al Zapatero. O sigui, que ens demanen el vot per a ERC per després donar-li al PSOE. I encara es queixen de les mentides i els enganys del Zapatero!
A més, avui he sentit unes declaracions del Ridao on ha quedat clar que la nació d'ERC és Catalunya, o sigui un trosset.
És ben trist que en unes eleccions estatals, la reivindicació de la nació completa no sigui un dels temes centrals, com la unitat de la llengua, el dret a l'autodeterminació, les seleccions nacionals... No, allò important són lleis estatals, finançament a la basca per al 2030...
Cada cop pitjor.
Sóc incapaç de decidir-me entre PSOE i PP com a millor guanyador de les eleccions espanyoles. Sincerament, posats a triar, prefereixo la gent que va més de cara; però mai de la vida m’alegraré d’una victòria electoral dels néts del franquisme. Tampoc puc veure el PSOE com el ‘mal menor’ que diuen molts, després de quatre anys de mentides, menyspreu i incompliments contra el nostre país. Com deia Pujol ja fa molts anys, ‘ni dretes ni esquerres, Catalunya‘.
El fill petit d’un matrimoni, troba al seu pare fotent-se a la criada. El nen va anar a explicar-ho a sa mare el que havia vist; la mare es va empassar la ira i la rabieta, i li va dir: "No diguis res fins que jo t’avisi." Dies més tard era l’aniversari de l’avia i van anar a la festa amb tots els familiars, uns setanta. Quan la festa estava en el seu millor punt apareix la mare del nen i li diu a tothom: Silenci, si us plau que l’Arnau us explicarà una història! Com tot el mon suposava, esperaven algun poema o interpretació teatral, conte infantil o alguna cosa semblant.
Resulta que l’Arnau comença dient: La setmana passada papa va entrar a l’habitació on la noia del servei estava netejant i la va abraçar, li va fer un petó, li va treure tota la roba....."
Per descomptat tothom es va donar la volta per mirar al pare que estava més vermell que un pebrot. Però el nen va seguir explicant: Després de treure-li la roba, ell també es va treure tota la roba. Es van llitar i desprès papa va començar a ficar… a ficar… allò que… es que no me’n recordo com li diuen… I mirant a sa mare que tenia una cara de satisfacció i triomf, li pregunta: “Mama com es diu allò que tu sempre li xumes al veí de davant???”
Aquests tios viuen a la Catalunya dels núbols, perquè no cal ser massa ruc per veure que el país està fet una merda.
Gràcies a ells, i gràcies al Tripartit.
Entre el blanc i el negre hi ha tota una gama de grisos que amplia possibilitats. I què això sigui així, a pesar del bombardeig que comentava, en som responsables nosaltres votant en clau catalana el proper 9 de març.
Pensem en els possible resultats i no ens queixem després.
El PSC té raó, sino anem a votar es pot donar el cas que el PP torne a governar a l'estat espanyol.
Sí, no ho neguem, i això molt possiblement no seria el millor per a Catalunya.
Ara bé, el que no ens diuen els del PSC, és que sino anem a votar ells es queden (TRIPARTIT).
Cal fer un esforç i anar a votar, cal que la força i el sentit comú dels vots de CIU s'impossen a les urnes. Només CIU pot garantir que ni uns ni els altres puguin impossar les seves polítiques sectàries a Catalunya.
El teu Crist és jueu
El teu cotxe és japonès
La teva pizza és italiana
La teva democràcia és grega
El teu cafè és brasiler
Les teves vacances són marroquines
La teva numeració és aràbiga
Les teves lletres són llatines ...
I goses dir, o teniu alguna duptè que el vostre vot siguè per un pais estranger?
Publica un comentari a l'entrada