Parlarem d’educació.
Perquè ni el Pp ni el Psoe no han estat capaços de posar-se mai d’acord per pactar un sistema educatiu estable estatal. Convergència vol un pacte escolar que recuperi els principis de respecte, autoritat, reconeixement de l’esforç i el mèrit.
Parlarem de polítiques en favor de la família.
Perquè per la gent de CiU és molt important la natalitat, ja que invertir en política familiar és la millor manera d’invertir en el futur.
Parlarem de seguretat.
Perquè com el Psoe no ha volgut modificar el Codi Penal tal i com proposava CiU per poder tenir un instrument més per lluitar contra la delinqüència organitzada hi tornarem a insistir.
Parlarem de política social.
Perquè si alguna força política s’ha ocupat des del primer moment de les persones amb tot tipus de dependències ha estat CiU. Tot i no ser decisius a Madrid, per exemple, hem fet possible que una persona discapacitada que treballa pugui cobrar el sou i la pensió no contributiva. I hem fet compatibles la pensió del SOVI amb la de viduïtat. Si som decisius tenim diverses propostes que podran ser possibles i que a més no envairan competències de la Generalitat de Catalunya.
Parlarem de pensions.
Perquè no existeixi cap pensió de viduïtat i de jubilació, per sota del salari mínim interprofessional en acabar la propera legislatura.
Parlarem d’aigua.
Perquè continuem defensant que la resposta a les necessitats d’aigua passa pel transvasament del Roine.
Parlarem d’economia.
Perquè en aquests dies s’ha perdut molt de temps parlant de Solbes i de Pizarro quan el que necessita l’Estat, i especialment Catalunya, és donar resposta a la desacceleració econòmica i per això cal reforçar els nostres actors productius.
Parlarem de la capacitat adquisitiva dels ciutadans.
Perquè hem alertat que la capacitat adquisitiva de la ciutadania està disminuint, per això hem proposat al Psoe que baixi l’IVA que s’aplica a la factura energètica del 16 a 7%, per deixar nou punts d’IVA a la butxaca del ciutadà, i hem demanat que abaixi un 5% les retencions de l’IRPF per salari i per pensió.
Parlarem d’economia.
Perquè en aquests dies s’ha perdut molt de temps parlant de Solbes i de Pizarro quan el que necessita l’Estat, i especialment Catalunya, és donar resposta a la desacceleració econòmica i per això cal reforçar els nostres actors productius.
Parlarem de la capacitat adquisitiva dels ciutadans.
Perquè hem alertat que la capacitat adquisitiva de la ciutadania està disminuint, per això hem proposat al Psoe que baixi l’IVA que s’aplica a la factura energètica del 16 a 7%, per deixar nou punts d’IVA a la butxaca del ciutadà, i hem demanat que abaixi un 5% les retencions de l’IRPF per salari i per pensió.
Sis setmanes per a les eleccions. Els partits politics arranquen -arranquem- els motors. Cadascú a la seva manera, es clar. Mentre alguns ens dediquem a fer apostes per el canvi, la prosperitat, i l'avenç cap a una societat moderna i capdavantera, d'altres es mostren més partidaris del continuisme.
Es a dir, partidaris de continuar amb el cul a la cadira.
De continuar tenint un escó i un cotxe oficial. Tingui això el preu que tingui. Encara que el preu a pagar sigui posar en perill el propi joc democràtic Em vull referir a Esquerra Republicana de Catalunya. Aquells suposats independentistes que entreguen la clau de la Generalitat al sector mes espanyolista del PSC i el PSOE.
De continuar tenint un escó i un cotxe oficial. Tingui això el preu que tingui. Encara que el preu a pagar sigui posar en perill el propi joc democràtic Em vull referir a Esquerra Republicana de Catalunya. Aquells suposats independentistes que entreguen la clau de la Generalitat al sector mes espanyolista del PSC i el PSOE.
Aquells que varen fer President a José Montilla en contra de la voluntat dels catalans.
Sí, aquells. Els que han tret "republicana" i "de Catalunya" del seu logotip, i l'han deixat simplement en "esquerra". Zero a l'esquerra diria jo. Però bé això ara no ve al cas
Deia que juguen amb foc. Que posen en perill el joc democràtic. Això es el que es dedueix d'unes paraules de Joan Ridao. Deia el republicà que la proposta de CiU de que es respecti la llista mes votada, suposa no posar traves perquè Mariano Rajoy sigui president si guanya les eleccions encara que només sigui per un sol vot.
Aquestes declaracions, volen dir dues coses.
Sí, aquells. Els que han tret "republicana" i "de Catalunya" del seu logotip, i l'han deixat simplement en "esquerra". Zero a l'esquerra diria jo. Però bé això ara no ve al cas
Deia que juguen amb foc. Que posen en perill el joc democràtic. Això es el que es dedueix d'unes paraules de Joan Ridao. Deia el republicà que la proposta de CiU de que es respecti la llista mes votada, suposa no posar traves perquè Mariano Rajoy sigui president si guanya les eleccions encara que només sigui per un sol vot.
Aquestes declaracions, volen dir dues coses.
La primera és que Convergència i Unió respecta el vot dels ciutadans.
La segona es que ERC no ho fa.
En la passada campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, esquerra feia gala del seu particular concepte d'equidistància.
En la passada campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, esquerra feia gala del seu particular concepte d'equidistància.
Que si tripartit si. Que si tripartit no. Que si PSC. Que si Convergència. Que potser al govern. Que potser a l'oposició. Que si cap aquí o cap allà... Ara els hi ha donat per la sinceritat i ha resultat ser pitjor el remei que la pròpia malaltia. Les paraules del senyor Ridao, donen a entendre que per ells el Zapatero seguirà essent d'inquilí de la Moncloa desprès del 9-M. Guanyi o no les eleccions.Ja se n'encarregaran en Carod, en Puigcercòs i companyia. Amb gent com aquesta no m'estranya que les coses ens vagin com ens van.
Primer es passen -dues vegades consecutives- la voluntat dels catalans per allà on no diré per a no perdre l'elegància. Ara, a mes, ens rastregen per la cara que ho tornaran a fer si els resultats de les eleccions no son els que a ells els interessen. Desprès sortiran dient que hi ha poca participació. Quan ells son en gran part responsables d'aquest problema. No creieu que als d'Esquerra se'ls comença a veure el llautó? Ho deixo en el aire.
9 comentaris:
Me comentan que la nueva compañía de agua y el ayuntamiento pretenden ubicar la sede de la mepresa que nos gestionaráel servicio de agua en Sant Jordi, concretamente en las oficinas que son propiedad y ocupaban hasta hace poco los Sres. de Vicsan.
Me parece una barbaridad que un servicio que tiene que ser frecuentado por obligación por los vecinos de este pueblo se ubique fuera del centro del pueblo, obligando a los que tienen vehículo propio y a los que no a desplazarse hasta allí para tramitar sus gestiones. la pregunta es, cuando se hace esto, ¿se mira por el interés de los vecinos o se pagan favores a los poderosos como Vicsan? Sant Jordi es una magnifica zona para vivir pero un local comercial allí tien poca salida. ¿Qué suerte que te lo alquilen a precio de oro los de la nueva empresa del agua cn permiso del ayuntamiento! Lo que se ahorren de alquiler lo vamos a paga entre todos en gasolina y en tiempo perdido durante 25 años como mínimo. ¿Lo vamos a permitir?.
Propongo que para rematarlo las oficinas de Base se situen en Marítima Residencial y que los trámites de empadronamiento pasen a ubicarse en Els Munts. Sería magnífico para potenciar el Bus urbano ¿no?
La jerarquia eclesiàstica n’està fent un gra massa. El manifest de la Conferencia Episcopal em sembla un insult. No tant per als qui no combreguem amb les creences religioses, que també, sinó molt especialment per als cristians i cristianes progressistes.
Si ja és trist que els bisbes més conservadors i reaccionaris intentin negar-nos els nostres drets i llibertats apel·lant a una falsa i molt discutible moralitat. Resulta patètic que ara pretenguin condicionar el vot de la gent fent campanya electoral a favor del PP.
Va home va! Si fins i tot a en Duran, conservador com ell sol, li ha calgut desmarcar-se de les declaracions de la Conferencia Episcopal. Si bé és cert que no afavorien gaire a UDC i les aspiracions de Duran de ser ministre...
La veritat és que els i les creients tenen tot tipus d’idees polítiques, afortunadament no tothom és tan reaccionari com la jerarquia fonamentalista clerical conservadora. Trobo que fora sà que els i les cristianes progressistes fessin sentir la seva veu.
Fora bo arraconar aquesta jerarquia fonamentalista i reaccionaria que no expressa ni representa les idees de la majoria de creients, i que sembla més pròpia de fa 40 anys.
1ºAnonim--Darrerament es parla molt sobre la religió catòlica a les escoles, sobre quin ha de ser el seu finançament, sobre l'avortament, sobre el matrimoni homosexual i la seva definició oficial...potser perquè el PSOE s'està afanyant els quatre dies de Govern que li queden, per deixar ben lligats tots els temes morals que els preocupen.
Convergència i Unió sempre ha intentat no posicionar-se sobre aquests temes, i deixar "via lliure" als seus parlamentaris per votar amb llibertat sobre una cosa o l'altre. Crec de fet, que és aquí on rau la grandesa de Convergència i Unió, i és aquesta raó la que ha batejat CDC i la federació de Pal de Paller del nacionalisme català en tota la seva història.
Però el debat intern sempre ha existit i ja no només entre CDC i Unió, sinó entre militants i dirigents de cadascun dels partits que integren la Federació de CiU. Penso que seria un problema decantar-se públicament sobre un tema d'aquests, perquè una part de l'electorat i la militància es trobarien en desacord; car el nostre partit aglutina molta gent de diferents sensibilitats, que compartim un projecte comú basat principalment en el nacionalisme català.
L'altre dia un debat al programa El Club de TV3, va tornar a encendre la polèmica als mitjans de comunicació sobre "les topades" públiques de CiU, i de la seva diferència ideològica.
La Magda Oranich, exregidora de Convergència a Barcelona i en Manel Silva, número 7 d'Unió a les llistes del Congrés van debatre sobre quina tenia que ser la definició de la paraula matrimoni. Mentre la Magda defensava que "una família és un nucli de convivència humana", en Manel Silva afirmava que "matrimoni és la diferència entre pare i mare, i l'àmbit d'educació dels seus fills".
Jo trobo que aquesta disputa és ben lògica dins d'una federació com CiU, no cal que ningú s'escandalitzi, la premsa condemna aquestes diferències ideològiques dins d'un partit, i no entenen que CiU és un partit nacionalista amb gent de tots els colors, de diferents ideologies i de totes les categories socials.
En Duran i Lleida va assistir diumenge a l'acte a favor de la família i de la vida. També van assistir membres del PPC. Què té a veure? No va anar CiU, va anar en Duran i Lleida. Crec que s'ha de respectar la decisió del candidat democristià, que lliurement va anar a un acte on es defensaven uns drets i uns valors, que no tenen perquè ser els de tota la gent que milita a CDC i Unió; però que han de ser respectats igual que s'han de respectar les opinions diferents a les tradicionals que en Duran defensa.
El dia que Convergència i Unió es decanti sobre moralitat, o sobre la dreta i l'esquerra; deixarà de tenir sentit el paper de la federació al panorama català. Cal superar aquest debat ideològic.
2ºAnonimo,no tengo ni la mas minima idea,averiguare.
Després d’escoltar o patir, tots els atacs contra Catalunya que han vingut i encara venen per part del PP i del PSOE en aquesta campanya electoral, ja és hora que ERC reaccioni i faci un cop d’efecte.
Moltes vegades membres d’ERC i de CiU hem treballat conjuntament pel país, per exemple en temes com les seleccions esportives catalanes o en el cercle d’estudis sobiranistes, per anomenar-ne només alguns. Ara s’ha d’arribar a un acord total de país, ERC ha d’entendre que separats som més febles i junts som més forts. Proposo fer una moció de censura al Sr. Montilla i fer al Sr. Mas president de la generalitat, fer acords a nivell de municipis, diputacions i províncies. Governar la política de la nació de forma sobiranista i sense fissures.
Si realment l’objectiu d’ERC és la sobirania ara és el moment de demostra-ho, s’ha de desentendre dels seus socis del PSC que de sobiranistes catalans en tenen tant com el Sr. Rajoy i fer pinya per una entesa catalanista de veritat.
Parlar i treballar plegats. Sóna fantàstic. De totes maneres, amic Santi, crec que la independència ens l'hauríem de plantejar a llarg termini.
Tot el que sigui abans d'això, és enviar el projecte a fracassar.
Un País com Catalunya, no es pot aixecar amb la meitat de la seva població.
Amics, poser estic equivocat però al llarg dels meus anys de vida no recordo un millor moment que aquest per demanar la sobirania. Els atacs són constants contra tota la població catalana, s'ha de dir prou i trencar amb els que només ens volen amb el cap baix.
Una abraçada als dos.
He llegit avui que sembla ser que el el senyor Portabella podria entrar de nou al govern municipal de Barcelona que encapçala el senyor Hereu, tot i que no sé si és que són els socialistes els qui li han fet l'oferta o és el propi senyor Portabella qui s'ha ofert amb l'excusa d'evitar un suposat pacte CiU-PSC. Sigui quina sigui la realitat el cert és que hi ha massa gent a la direcció d'ERC que viu pendent del cotxe oficial, dels canapés i de les dietes, són gent que s'ha acostumat a la bona vida i als bons restaurants i que han oblidat que la política consisteix en un acte de servei al ciutadà, que té caràcter temporal i que en cap cas es pot considerar una feina.
On són els principis? on és l'ètica, on és el sentit del ridícul? coneixen el que vol dir la paraula vergonya? Són masses els casos de gent coneguda del partit amb nom i cognoms que s'omple la boca d'independentisme i després busca l'aixopluc del PSC per seguir tenint un despatx, un càrrec , un sou o el que sigui. Si el senyor Portabella es deixa sodomitzar novament pels socialistes demostrarà quina mena de persona és i demostrarà que tot el que va dir després de les municipals per no pactar amb el PSC era mentida i responia a una burda estratagema més de la direcció del partit, a la que li falta ètica però li sobra frivolitat.
Persones com l'Heribert Barrera, Joan Carretero, la Rut Carandell o l'Hèctor Lopez Bofill em mereixen un gran respecte perquè actuen amb dignitat i ètica i perquè no prenen el pèl al ciutadà, altres que tenen càrrecs de gran pes al partit estan demostrant tot el contrari. És una vergonya i no hi ha dret, estan jugant amb els sentiments de la gent , menteixen dia sí dia també i no fan més que empastifar la justa causa de les llibertats de Catalunya per la que portem tants anys lluitant, el millor favor que li poden fer a ERC i al país és plegar de la política o anar-se'n al PSC.
L'Esglèsia ha fet un comunicat i, sense explicitar-ho, ha demanat el vot pel Partit Popular a les properes eleccions espanyoles. Diu, l'Esglèsia, que no es pot votar a qui hagi negociat amb ETA, entre d'altres afirmacions més pròpies del carrer Gènova que dels Evangelis.
Es tracta d'una més de les raons per les quals, jo, m'entenc millor amb l'amo que amb els seus representants a la Terra. Jo no sé què en deuen pensar, de tot plegat, alguns capellans -més amunt o més avall en la jerarquia-, que conec.
Vull creure que en Joan Badia, en Jaume Aymar, en Joan Carrera, en Joaquim Iglesias o tants d'altres, ho deuen viure com ho fem tanta gent que, essent cristians, assistim cada vegada més perplexes als missatges que dóna la Cúria.
I és que posen a prova la nostra Fe. Jo, com tants, he passat de creure a no creure, de perdre a recuperar la Fe, i ho he fet en diversos moments de la meva vida, empès per lectures, episodis viscuts, coneixences, i situacions emocionals.
Però avui, cada vegada més, m'allunyo, sense haver-ho volgut, d'aquesta Esglèsia que viu sense "viure" en nosaltres. Que es posiciona sobre la família, les malalties, l'educació i la política, fent-se una mena d'haraquiri existencial. Reduint-se ella mateixa en el temps i l'espai que li tocaria viure. Renunciant a un lideratge engrescador, que és el que la vida de Jesús ens mostra.
L'actitud cristiana té poc a veure amb aquesta manera de fer. Jo no sóc com ells, ni penso de la mateixa manera. I a la meva declaració de renda, per descomptat, no tindran cap creueta. No vull pagar aquests manifestos, ni aquella ràdio, ni les manis de Madrid, ni favors al Partit Popular.
La Comissió Permanent de la Conferència Episcopal ha ficat els peus a la galleda i el nas on no devia.
Segurament tot be donat per una manca sistemàtica de notorietat i en veure que, cada dia perden més i més fidels però això no justifica que en el segle XXI pretenguin tindra el mateix poder mediàtic que tenien quan manaven tant o més que el propi Caudillo que ells mateixos defensaven com a propi.
Com a qualsevol sermó de cap de setmana, els bisbes espanyols s´han aixecat en armes contra el que es podria considerar període democràtic.
La dimensió moral de la vida, les injustícies de les lleis, l´homosexualitat, el diàleg, etc. Tot ho critiquen de forma ferotge i en virtut de sentir-se en boca de Deu. Del seu Deu cla¡. Portadors d´un estàndard carrincló, passat de moda i amb clars síntomes dictatorials.
L´esglesia ha perdut el rumb i navega sense timó, a l'ampar de la seva pròpia immoralitat política.
Carvaval,Carnaval||||||||
Publica un comentari a l'entrada