He estat molt crític i ho continuaré estant fins que calgui amb el Sr. Duran Lleida. Quan faci alguna declaració que no comparteixi li faré saber, però això no vol dir que en unes eleccions generals en les que l’estat que ens té apressats busca espai per governar no sigui una bona opció votar al Sr. Duran i Lleida.
En Duran és un bon polític, el que passa és que a vegades la seva por a que els votants no sobiranistes de CiU se sentin molestos el fa semblar més proper a una convivència interessada amb espanya que no ser una aposta sobiranista de futur.
Hem de diferenciar les coses, no és el mateix treballar a Madrid que a casa, és molt més productiu per Catalunya tenir a Madrid un polític com el Sr. Duran i després a casa un polític com el Sr. Mas que no a l’inrevés.
Jo sóc un representant de la línia sobiranista dura que aspira a un estat lliure democràtic i europeu i la continuaré defensant, ara bé, en aquestes eleccions jo votaré en Duran perquè per mi, és l’única opció útil pel meu país en aquesta classe d’eleccions.
Ni dreta ni esquerra.Hi ha partits que intenten escorar els altres partits a un extrem o a l'altre, a la dreta o a l'esquerra per allunyar-los així del tarannà moderat, constructiu i dialogant de la majoria de la població catalana.
Titllar CiU com a partit de dretes és la tàctica més utilitzada pel PSC,ERC i ICV en la seva estratègia, però tots els estudis político-sociològics coincideixen en afirmar que CiU és una força de centre, punt de trobada entre la cultura catòlica democràtica, la liberal i la socialdemocràtica, i que com a partit de centre el percep gran part de la població.
CIU ha estat l’exemple probablement més assolit, de creació d’una força de centre amb capacitat de ser majoritària i de governar coherentment durant un llarg període.
I això, gràcies a superar el sistemàtic enfrontament dreta-esquerra i de consolidar una força autènticament de centre, cohesionada per la voluntat de construir i de vertebrar.
CiU va creure i creu que Catalunya i Europa estan situades en el centre, és a dir, en el reformisme polític, econòmic i social, i en definitiva en la política que a través de cinc dècades ha creat el model social i econòmic europeu.
Hi ha molta gent en aquest País que volen apostar per un govern que respeti de veritat de tots els Pobles de espanya com CiU,fins arrivar a tenir dret a decidir el seu desti. Ara cal treballar a fons fins el dia 9 per explicar a la gent les nostres opcions, per convèncer que això és possible i que per tant la gent voti lliurament a qui cregui millor.
VUTEU CiU.
Què hi ha més útil i pràctic que això?
12 comentaris:
Avui comença una campanya especialment complicada per als Països Catalans. Guanyi qui guanyi anirà en contra nostra perquè no hi ha diferències entre el PP i el PSOE.
Aquesta legislatura ha estat la prova del cotó per a ZP i la resta de la progressia espanyola i el resultat és clarificador: el PSOE va a remolc del PP en política territorial, il·legalitzant opcions polítiques, alineant-se al costat de Sèrbia i en contra de la democràcia.
Aquesta manera de fer tan espanyola ha quedat sobradament clara al conjunt del catalanisme, tant, que pidolar ministeris o formular propostes electorals per canviar Espanya no només no té cap credibilitat sinó que, sobretot, desmobilitza.
A Espanya no hi anem a fer-nos els simpàtics. Ni tan sols a guanyar la nostra independència. Perquè aquests dies a Kosovo ha tornat a posar-se de manifest que la independència nacional, la nostra i la de Kosovo, passa per la combinació de valentia política a casa i suports internacional. Per tant, a Espanya cal anar-hi a demanar, a reivindicar, a exigir, a emprenyar, a fotre'ls.... perquè com diu la cançó... "sempre ens queda molestar".
El 9 de març estamparé un vot als morros de tota aquesta colla d'enemics del nostre poble.
Amb l'esperança que aquestes eleccions espanyoles siguin les darreres i el convenciment que ja ens han perdut per sempre.
Es una llàstima que a CIU hi hagi gent tant vàlida com tu i el teus caps siguin tant nefastos.
CIU necesssita netejar la seva cupula per tornar a tenir credibilitat.
Sense en Duran, en Montilla seria avui un fracasat empleat de ministeri.
Tens molta raó en moltes de les coses que dius i coincideixen amb moltes de les propostes que fem des de ERC, però ens cal treballar molt per trobar punts de trobada i avançar junts els sobiranistes.
Tinc la sensació que sovint oblidem tots plegats quin Païs tenim.
"El nostre parlament és Colonial per la manca de respecte envers aquesta institució i el que representa com a veu del nostre poble; una manca de respecte i una manca total de determinació que han demostrat tots els polítics catalans des de la seva darrera restauració política fins ara"
Quan pleguin en Carod, en Puigcercós, en Ridao ... aleshores, si el qui lideri ERC em dóna confiança el votaré.
Quan Ciu o CDC abandoni la seva deriva espanyola ... aleshores els votaré.
Quan aparegui qui de veritat i amb fermesa defensi Catalunya, aleshores el votaré!
Quan s'uneixin CiU o CDC amb ERC, aleshores, si caminen cap a la independència els votaré.
Quan surti un "foc nou" que ja s'acosta, aleshores els votaré -als del foc nou- si és foc ferm i provinent de les "tombes flamejants".
Abans de tot això m'abstindré!
M'abstindré davant tan mesellisme i tanta tonteria, i tanta mentida i engany.
Desitjo que ERC llepi el terra! desitjo que CIU hagi de replantejar-se el seus caps i lideratges.
Fora els mesells, els venuts, els instal·lats!
Fora els mals venedors!
Fora els retardataris de la nostra emancipació nacional!
El nostre país viu una crisi de confiança en el sistema polític i en les institucions que després es tradueix en alts nivells d'abstenció. A l'Estat espanyol encara és pitjor degut a l'enfrontament i la crispació habitual, com eina de desgast polític, que utilitzen tant PP com PSOE. Per tant des de CiU proposem un compromis que no ho és ni amb els uns ni amb els altres, sinó amb Catalunya. Catalunya com a centre de les nostres prioritats que és concreta en deu punts.
1- Respectar Catalunya és assolir un acord per a la qualitat democràtica. En aquest sentit, és fonamental el respecte escrupolós a la llista més votada.
2- Respectar Catalunya és publicar les balances fiscals abans del debat d'investidura. Aquest serà la condició sine qua noo per a qualsevol negociació.
3- Respectar Catalunya és concretar el calendari de desplegament del nou Estatut. S'ha d'establir un calendari detallat, coherent i conegut de desplegament que permeti superar la feblesa, subordinació i dependència de l'actual Govern de la Generalitat.
4- Respectar Catalunya és establir un model de finançament propi per a Catalunya basat en la relació bilateral amb l'Estat. CiU en compliment dels principis establerts a l'Estatut, no acceptarà supedita el nou model de finançament al Consejo de Política Fiscal y Financiera.
5- Respectar Catalunya és assolir un acord marc en matèria d'educació. Per aquesta raó entenem com a prioritat l'assoliment d'un Pacte d'Estat en matèria d'educació que respecti les nostres competències, recuperi els valors de l'esforç, el respecte i l'autoritat, estabilitzi el sistema educatiu de les properes dècades i que ens permeti a Catalunya establir la seva pr`pia llei d'educació.
6- Respectar Catalunya és crear riquesa, ocupació i dignificar les pensions més baixes. CiU condicionarà qualsevol tipus de suport polític a una rebaixa fiscal que ajudi a dinamitzar l'activitat econòmica, a crear riquesa necessària i a crear ocupació.
7- Respectar Catalunya és fer una política decidida de suport a la família. La família ha de ser objecte d'atenció prioritària per part dels poders públics. CiU emprarà la seva força pel desplegament d'una política familiar similar a la dels països europeus.
8- Respectar Catalunya és poder decidir respecte a les nostres infraestructures. Ciu exigirà el compliment de la Disposició Addicional 3a de l'Estatut que garanteix una inversió mínima de 35.000 milions d'euros en infraestructures en els propers set anys.Així com la participació de Catalunya en el govern de les infraestructures bàsiques com els nostres ports, aeroports. També exigirem el traspàs immediat del servei de rodalies i de mitja distància de RENFE.
9- Respectar Catalunya és assolir un pacte d'Estat sobre immigració i garantir la cohesió social. Preservar la cohesió social ha esta i continuarà essent una prioritat de CiU. Per aquesta raó, reclamarem a les forces polítiques d'abast estatal la capacitat d'assolir entre elles i amb CiU un consens de mínims, com el que han assolit alguns païssos del nostre entorn europeu.
10- Respectar Catalunya és lluitar contra el canvi climàtic promoure les energies netes i garantir l'aigua. CiU aposta per les energies renovables com a principal element de lluita contra el canvi climàtic. El nostre compromís passa per l'increment d'aquestes energies, així com garantir l'abastament d'aigua de qualitat arreu del país sense posar en risc ni els nostres rius ni els nostres aqüífers. Per aquesta raó entenem com a prioritari la connexió de totes les xarxes d'abastament de Catalunya amb el Roine
Per als que hem estat malalts de cine, o més ben dit, per als que el cine ha estat un element fonamental de la nostra educació sentimental i històrica, hi ha un petit joc que sempre ens ve al cap, i és el d’establir semblances entre cinema i política o entre actors i polítics.
Tres exemples:
1) Carme Chacón i Doris Day. Les dues sempre tan optimistes i toves, sempre tan familiars i acaramel•lades, omplen de “felicitat” la pantalla i la vida. No ens les mereixem! Només dues diferències: la Doris Day cantava molt bé i no se li coneixen vel•leïtats polítiques. No m’imagino a la Chacon amb el “què serà, serà...”
2) Joan Ridao i Bette Davis. No pas pel físic, però si pels ulls, i sobretot pels odis/obsessius, i la mala llet. En el cas de l’actriu exemplificat pel seu paper a “La lloba” contra el seu marit a la ficció, l’actor Herbert Marshall, i en el cas del polític català per les seves permanents obsessions amb Artur Mas i CIU que són de manual psiquiàtric.
Per acabar, també CDC sembla una pedrera per Hollywood perquè tant Artur Mas pel que fa al paper del Príncep a Shreck i Jordi Pujol a “La guerra de les galàxies” i a “Desafiament total” han estimulat als productors americans.
A veure si amb jocs i divertiments d’aquests tipus se’ns fa més digerible la campanya electoral.
Tertulià,tranquil que votaré CIU.
Salutacións.
És que no tenen vergonya els dirigents d’ERC? és que tal i com va dir el Sr. Mas només els interessen les cadires, els sous i els cotxes oficials? Ara diuen que aposten per la continuïtat del tripartit i es queden tan amples demanant al seu electoral que els voti com una alternativa sobiranista.
El Sr Ridao ha deixat ben clar a Reus que ERC ja no realitza cap tipus d’ofert a CiU per canviar el "color" i la composició de l'actual govern de la Generalitat. En la seva creuada per embolicar la troca i sortir als diaris el Sr. Ridau aposta en nom del seu partit per continuar tenint un govern espanyol del PSC-PSOE a la generalitat. De fet tan els hi és, perquè el futur del país el deixen en un segon pla i viuen la dolce vita aprofitant cada moment de govern perquè saben que quan el poble català digui prou hauran de tornar a l’ostracisme en el que estaven abans del triengany.
Des de CiU els hi hem donat la mà i ho continuem fent per formar un front comú sobiranista per lluitar pels interessos del país, però la resposta sempre és girar-nos la cara i passar-li la mà per l’espatlla al Sr. Montilla. Després que no es queixin si quan la truita es gira ningú se’ls mira.
Com pot ser ? Què ha passat?, Però si totes les enquestes deien que guanyàvem?.
Ara ens els hem de menjar amb patates, en Rajoy a la Moncloa, l’Acebes i en Zaplana de ministres, i en Cañete també.....
Quin greu!!!. Si hagués sabut que això podria passar......hagués votat.
I ara que passarà amb l’Estatut?, ostres!!!
Si us plau, no la caguem....
VOTA!.(CIU,ERC,ICV)als de casa.
PROMESAS INCUMPLIDAS -aquí os dejo una lista de 100 promesas que hizo Zp en su programa de 2004 o en la sesión de su investiudura, como podréis comprobar los incumplimientos son muchos, empezando por la 1ª de ellas:
"Los ciudadanos nos exigen a los políticos que seamos fieles a nuestras> promesas. Esta exigencia es para mí la más apremiante, la más obligada.> Haré honor a la palabra dada"> Zapatero, en su discurso de investidura. 15 de abril de 2004>>
1. Libros de texto gratis> 2. Creación de un Ministerio de Educación, Ciencia y Tecnología.> 3. Educación como prioridad presupuestaria.> 4. Incremento de beneficiarios potenciales de becas.> 5. Un ordenador por cada dos alumnos a partir de 1º de ESO.> 6. Iidiomas extranjeros a partir de los 3 años.> 7. Reducción del IVAde los productos culturales.> 8. Aumento de la financiación pública de la cultura.> 9. No traslado del archivo de Salamanca.> 10. IV centenario de El Quijote como proyecto estrella.> 11. Aumento del presupuesto del Sistema Nacional de Salud.> 12. Incremento del Fondo de Cohesión sanitaria.> 13. Desarrollo de Planes integrales de salud.> 14. elaboración Informe Anual sobre la Salud de los españoles.> 15. Secretaría de Estado para las personas con discapacidad dependiente de> Presidencia.> 16. Contrato de inclusión 9% para personas con discapacidad.> 17. Plan de Empleo para personas con discapacidad.> 18. Creación de un Fondo Estatal para la Dependencia.> 19. Aumento del presupuesto para discapacidad.> 20. Aumento de los incentivos al empleo de personas con discapacidad.> 21. Creación de un Fondo Estatal de Promoción de la Accesibilidad.> 22. Aumento del apoyo económico a familias con personas con discapacidad a> su cargo.> 23. Política de contratación de la DG. de coordinación y políticas> sectoriales sobre la discapacidad.> 24. Extensión de la paga de 100 euros a todas las madres.> 25. Aprobación de un Plan de Choque de guarderías con 400.000 nuevas> plazas.> 26. Creación de un Consejo Estatal de Políticas de Familia.> 27. Creación del Ministerio de la Juventud.> 28. Creación de una Comisión de Juventud en el Congreso.> 29. Creación de una Oficina Parlamentaria Joven en el Congreso y en el> Senado.> 30. Reducción de la temporalidad en el empleo juvenil.> 31. Aumento de las becas para jóvenes artistas.> 32. Aprobación de un Plan de Juventud 2004-2007.> 33. Creación de un Foro Joven anual.> 34. Ninguna regularización extraordinaria de inmigrantes.> 35. Concertar la política de inmigración con la Unión Europea.> 36. Creación de la Agencia Española de Migraciones.> 37. No interferencia en el diálogo social.> 38. Negociación salarial ligada a la productividad.> 39. Previsiones adecuadas de inflación para calcular las pensiones.> 40. Aumento de la productividad.> 41. Acabar con la "cultura del ladrillo".> 42. Más libertad económica en el Comercio.> 43. No interferencia en empresas privatizadas.> 44. No intervencionismo en la economía.> 45. Equilibrio presupuestario.> 46. Neutralidad política en los organismos de regulación.> 47. Renuncia al monopolio del Gobierno en el nombramiento de directivos de> la CNMV.> 48. Reducción de la temporalidad laboral.> 49. Reforma del IRPF basada en un tipo único.> 50. Reforma Impuestos de Patrimonio y Sucesiones.> 51. Deflactación de la tarifa del IRPF.> 52. No incrementar la presión fiscal.> 53. Aumentar la lucha contra el fraude fiscal> 54. Coordinación de las políticas de I+D+I> 55. Aumento del 25% en el gasto en I+D.> 56. Convocatoria del Pacto Antiterrorista a petición de uno de los> firmantes.> 57. Unidad de todos frente al terrorismo y con las víctimas.> 58. Creación de un Mando Único de Policía y Guardia Civil.> 59. Creación de una Agencia Nacional de Seguridad Vial.> 60. Creación de 6.000 plazas anuales de Policía.> 61. Creación de nuevas Comisarías de Policía en todas las ciudades de más> de 30.000 habitantes.> 62. Un preso por celda.> 63. Nuevas plazas de instituciones penitenciarias.> 64. Crear el Instituto Nacional de Estadística y Evaluación de la> Seguridad Ciudadana.> 65. Traspaso competencias sanitarias de los centros penitenciarios.> 66. Crear la Agencia Estatal de Protección Civil y Emergencias.> 67. No aplicación del límite de edad para militares temporales> 68. Comparecencia previa a su nombramiento del Fiscal General del Estado> 69. Un Fiscal General del Estado, no del Gobierno> 70. Fiscales imparciales objetivamente elegidos.> 71. Aumento del presupuesto de Justicia en 180 millones de euros anuales.> 72. Creación de 100 plazas de jueces y 150 de fiscales cada año.> 73. Aprobación de un Plan de Choque de Vivienda en el primer Consejo de> Ministros.> 74. 180.000 viviendas anuales a precios asequibles.> 75. Ayudas directas al alquiler de viviendas.> 76. Plan de vivienda 2005-2008.> 77. Creación de la Agencia Pública del Alquiler de Viviendas.> 78. Aumento en 1.031 millones de euros del Plan de Vivienda.> 79. Cumplimiento del Plan Galicia.> 80. Aumento de la inversión en infraestructuras.> 81. Aumento del gasto en seguridad en el Transporte.> 82. Diálogo "hasta la extenuación" en la política del agua.> 83. No aumentar despliegue español en Afganistán.> 84. Apoyo a las resoluciones de la ONU en el conflicto del Sahara.> 85. Debate parlamentario previo a la decisión de retirada de tropas de> Irak.> 86. Continuación del proceso de Bruselas en relación a Gibraltar.> 87. Firma de la Constitución Europea en Madrid.> 88. Aumento de la cooperación al desarrollo hasta el 0,3% PIB.> 89. Aumento del presupuesto de Asuntos Exteriores.> 90. Diálogo abierto y fluido con todas las instituciones> 91. No despilfarro de la labor y experiencia de anteriores Gobiernos.> 92. No permitir conductas ostentosas en los cargos públicos.> 93. Paridad de hombres y mujeres en altos cargos.> 94. Elección parlamentaria del Presidente del CIS.> 95. Plan de Ahorro de la Administración.> 96. Aprobación de un Proyecto de Ley Audiovisual consensuado.> 97. Adelanto del apagón analógico a 2008.> 98. Elección parlamentaria del Director General de RTVE.> 99. Creación de un Ministerio de la Cultura y la Comunicación.> 100. Elección parlamentaria del Presidente de la Agencia EFE.>> Todas las promesas han sido extractadas del programa, de la campaña> electoral y del discurso de investidura de José Luis Rodríguez Zapatero
Todas son claros incumplimientos, no descarto que por desconocimiento propio hayan muchas más.
A la darrera sessió de control del Parlament, durant el numeret de circ d’Artur Mas pujant a la tribuna per demanar que el miressin a la cara, l’únic membre de les seves files que no el va aplaudir en cap moment va ser Felip Puig, que tenia un posat més aviat amarg. Per què? Molt senzill: Mas, en la seva tossuderia a fer de Chuck Norris de la política, estava enfrontant-se durament a Joan Ridao i, per tant, fent més gran la fossa existent entre CiU i ERC. I a Puig, radical de CDC i partidari d’un acostament a ERC, el numeret li provocava una notable indigestió.
En primer lloc, dir que ERC és un partit independentista és com dir que el PSOE encara és obrer i socialista. Amb el pas del temps els partits històrics han anat evolucionant cap a posicions socialdemòcrates acomodades en un fals estat del benestar que, com no podia ser d'altra manera, fa aigües per tots costat entrat el segle XXI. ERC ha basat la seva mutació en adaptar el seu discurs social en els eufemismes de l'interès general, és a dir, que ha renunciat a defensar un model social i econòmic que aparti a la gran massa dels perills de l'economia salvatge de mercat actual. Competitivitat, aeroport continental, empresa, banca, externalització... són algunes de les paraules mig amables que ERC ha incorporat al seu llenguatge polític per vendre'ns la moto de l'esquerra moderada.
No es pot donar suport a qui tot i acabar demanant el NO per un estatut vergonyós fa president a un membre del Consejo Federal del PSOE. Entregar la màxima autoritat del Principat a l'enemic polític, a l'ocupant, demostra fins a quin punt tenir poltrona passa per davant dels interessos col·lectius del país. ERC s'ha venut el govern de casa a l'espanyolisme més ranci i genocida, que en res es diferencia del postfranquisme del PP. ERC ha optat per caminar de bracet amb els GAL, la LOAPA, el Bono i l'Ibarra, amb les retallades de l'estatut principatí i amb el secessionista estatut valencià. Aquest és le camí que ha triat ERC. No som els independentistes que denunciem als botiflers qui situa a ERC en l'autonomisme reginalista, s'hi han colocat ells solets, amb en Carod, en Puigcercós i en Ridao al capdavant.
Afirmen els d'ERC que a Madrid hi van a buscar la independència. Au va! No fem riure companys, que d'aquesta farsa ja no ens en creiem ni una coma. Si és així, per què enviar un especialista en competències i dret públic com en Ridao? Per mercadejar amb les nostres esperances, ras i curt.
De vegades tenim dues opcions i no sabem quina triar: Paella o espaghetis? Carn o peix, de segon? Agafem el teu cotxe o el meu? Que et posaràs la corbata verda o la de ratlletes?
Es francament igual, perquè totes dues opcions són igual de bones o en falta molt poc. Hi ha opcions més dures: faràs científic o tecnològic? Et presentaràs de grec o de literatura? Són dubtes que ja mereixen una reflexió una mica més calmada. De vegades, però, l’alternativa que es planteja és una absoluta cafrada i la resposta ens és igual perquè sortim perdent sempre.
Exemple pràctic: diu que un país molt pobre i molt trist, un tipus va ser acusat de robar una gallina. Un guardià de la revolució, seguint els dictats de la seva llei –que els déus ens la conservin a 3.000 kms. lluny - el va posar contra la paret i li va preguntar, educadament, tot s’ha de dir, si preferia que li tallés l’orella dreta o l’esquerra.
El pobre va demanar clemència i, plorant, va dir que li era igual. Es com ara, quan et pregunten si t’estimes més que guanyi el Rajoy o el Zapatero.
Es francament igual. Exacte. Però, com que podem triar, encara vindrà algú i ens dirà que això és la democràcia.
No em sorprendria ni gota.
Reflexionem.
Em preocupa la nul.la capacitat dels partits nacionalistes de les diferents nacions de l'Estat per incidir en aquesta campanya.
López Tena sempre explica que els catalans hem de fer entrar en el nostre país el debat partits unionistes/partits separatistes.
Hi estic d'acord.
Per això crec que en el debat del model d'Estat , els nacionalistes hi hem de fer encabir el debat plurinacional/uninacional.
I no ho hem fet. O no ho hem fet amb prou força.
Si a Catalunya guanya amb aclaparadora majoria el PSC, s'haurà de llegir que els que volen o creuen en un Estat plurinacional som ben poquets i d'això n'haurien de prendre bona nota aquells que creuen treballar per una majoria social a favor de la independència donant tot el poder polític de Catalunya a la gent del PSC.
Em resulta també increíble que CiU s'hagi de presentar a aquestes eleccions amb un programa electoral basat en fer complir allò que dicta l'Estatut.
No us sembla alarmant això? A ningú li preocupa que tant PP com el PSOE incompleixin descaradament tots els mandats estatutaris de manera que una força catalana hagi de condicionar els seus pactes al compliment d'una llei aprovada pel poble català? A mi em sembla insultant!
Ahir Ridao feia una crida a la unitat de les forces polítiques catalanes per a partir del 10 de març defensar junts un mínim comú denominador. Per a mi, la crida arriba tard. Però la celebro i la desitjo.
Ara bé, si els diputats del PSC aquí diuen unes coses i a Madrid en voten unes altres com fins ara, què farem sr. Ridao?
Publica un comentari a l'entrada