Mas reclama una reunió amb Benach per respondre a la “manca de respecte” del govern a les votacions de la Cambra11.02.2008
Dona suport a les manifestacions del president del Parlament i exigeix que es respecti allò que es vota per “garantir la salut i la qualitat democràtica del país”
El líder de CiU, Artur Mas, ha adreçat una carta urgent al president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, per sol·licitar-li una reunió el més aviat possible per estudiar una resposta a la “manca de respecte” del govern a “la voluntat majoritària dels representants de la sobirania popular”.
I és que, Artur Mas interpreta que l’actitud de membres del govern català que han “manifestat públicament la seva negativa a donar compliment al mandat de la moció aprovada” en què s’expressava “el rebuig” al traçat del Tren de Gran Velocitat provoca “una greu afectació” en la “credibilitat democràtica del Parlament”.
El president de CiU espera que la resposta que pugui consensuar amb el president del Parlament pugui ajudar a “redreçar el rumb” del camí que sembla que pensa adoptar l’actual govern català a tenor de les manifestacions públiques expressades.
Suport d’Artur Mas a les manifestacions de Benach
Així mateix, Artur Mas aprofita la carta per manifestar a Ernest Benach el “suport personal” i del grup de CiU per la “defensa que heu realitzat de les nostres institucions” i de la necessitat que els compromisos assolit al Parlament “siguin respectats i complerts”.
A mode de recordatori, el president del Parlament, Ernest Benach, ha afirmat aquest matí al programa “Els Matins de TV3” que el govern de la Generalitat "haurà de donar explicacions" si no compleix amb la moció parlamentària que demana, amb el vot contrari de PSC i ICV-EUiA, un canvi del traçat de l'AVE al seu pas per Barcelona.
Benach ha recordat que "hi ha una responsabilitat política en el compliment del que s'aprova al Parlament de la qual ningú es pot escapar", pel que entén que "no es pot prendre a la lleugera el que aprova el Parlament". "Si el govern català no compleix una proposta que aprova el Parlament, ha de donar explicacions i hi ha mecanismes en el reglament parlamentari en aquest sentit. Tinc confiança en què el govern complirà i, si no, que s'atingui a les conseqüències ", ha explicat.
El president de CiU conclou la carta encoratjant al president del Parlament a “garantir la salut i la qualitat democràtica del nostre país”
Barcelona, 11 de febrer de 2008
12 comentaris:
és un dia trist pels que ens agrada la política i la democràcia : els 2 partits espanyols han acordat i celebrat la supressió dels 2 partits bascos abertzales.
Amb qui collons volen fer la pau ; qui serà el responsable si tornen a fer atemptats ?
Com s'han de sentir els milers de persones que van votar-los les passades eleccons i ara els han tret la seva opció ?
Que en pensa o n'opinen els auto anomenats PSC ? perfums i amb la pinça al nas...
Si el Sr. Rajoy acaba esdevenint cap de govern de l’estat espanyol les amenaces contra el nostre poble esdevindran atacs frontals. Ni punt de comparació amb el govern del Sr. Aznar que per moltes ganes que tingués de tocar-nos el voraviu, hi havia el president Pujol per frenar-li les xancletes. Però ara qui ho farà? el tripartit a part de fer el ridícul una vegada i una altra i ser objecte de conya al “Polonia”, poca cosa pot aportar més a aquest país.
Només ens quedarà l’opció de la lluita ciutadana i de l’oposició, el poble català ha d’estar preparat per fer front en forma de protestes o manifestacions pacífiques però contundents contra l´ espanyolització que ens espera a les portes del partit popular.
Si a nivell polític no en podem esperar res segur que a nivell ciutadà sí que hi haurà un desig de salvaguardar la llengua i la cultura catalana com en tantes ocasions a passat al llarg de la història de la nostra nació. Catalans estigueu alerta.
El Parlament de Catalunya va aprovar una moció, per canviar el traçat del AVE que el president de la Generalitat ha de respectar, i en canvi no ha mostrat el més mínim respecte cap una institució que no oblidem l’ha fet president, i ja ha declarat que no farà cas del manament del parlament de Catalunya.
Per tant el joc de majories pot fer que perdis una votació, i si avui el resultat no li ha agradat, no pot dir “ara no penso fer cas”.
En democràcia el Sr Montilla ara només té dues opcions o fer cas de l’acord majoritari del Parlament de Catalunya, o dissoldre el parlament i convocar eleccions, ja que al quedar-se en minoria no pot complir el manament del parlament. El que segur que no pot fer es passar-se aquest acord pel folro, com pretén fer, perquè això es antidemocràtic, caciquil i feixista (paraula que als socialistes els hi agrada molt aplicar als altres partits que no son ells)..
Davant d’aquesta situació ERC tindrà alguna cosa a dir, perquè formant part del govern ha votat en contra del seu propi govern, l’ha deixat en minoria, i s’ha sumat a una proposta, que haurà de mantenir fins el final, i reclamar al seu president que la porti a terme, sinó demostraran una vegada més que han tornat a fer teatre ( com ja ens tenen acostumats), només actuen de cara a la galeria perquè s’acosten eleccions i ara els hi toca fer veure que s’allunyen del PSOE, cosa que no es certa perquè viatgen de nou junts al senat amb les candidatures conjuntes de la entesa .
No sé si recordeu la pel·lícula que si no vaig malament la dirigia en John Houston i era un western.
A Madrid tenen Baltasar Garzon que podríem anomenar-lo “Smith el rápido”,expert en ilegalitzacions. Ara ho ha fet amb tot el que ha trobat que li semblava abertzale, i fins i tot ha posat a la presó als que ell sospitava que podien ser els nous responsables de l’ independentisme basc.
Aquest jutge que tant li agrada el títol de “el justiciero”, no és res més que un bluff al servei del govern espanyol de torn. Sino pregunteu com van acabar les instruccions sobre els casos del Banc de Santander i del Banc de Biscaia, per exemple. Clar que en aquest cas no eren terroristes.
Una pregunta i una proposta per si algú la vol recollir:
No es podria organitzar un acte massiu de suport al poble basc en el que hi participessin CDC i ERC? Si la lluita caïnitica d’aquests partits ho fa inviable que prenguin la iniciativa Òmnium o alguna Plataforma, però que es compti amb els suport de CDC i ERC. Seria tot un detall.
Esquerra Republicana dio ayer el visto bueno a su programa para las generales, bien distinto del que presentó la formación independentista en 2004, cuando el cabeza de cartel fue Josep Lluís Carod Rovira. La coyuntura española también es diferente. ERC cree que ahora es el momento de ofrecer al PSOE un programa que se pueda pactar sin estridencias. De hecho, en el pliego de propuestas no se plantea el referéndum de autodeterminación en 2014 que preconiza Carod.
Ante lo que consideran falta de entusiasmo del PSOE para volver a colaborar con ellos, los independentistas presentan un jefe de filas moderado, Joan Ridao, y un programa con amplio contenido social, más que soberanista. Valgan de ejemplo propuestas como mantener la progresividad del IRPF, revalorizar el salario mínimo interprofesional, una nueva ley de ocupación, la universalización de los servicios sociales o regular el aborto y la eutanasia.
"Opinio que CiU no ha de pactar amb el PP ni pot fer-ho perquè durant els darrers quatre anys directament o indirectament ha fomentat campanyes de calúmnia i ha excitat els ànims en contra Catalunya. Ha creat un ambient de gran hostilitat i animadversió. Ha estat un atac brutal que fa impossible un pacte.
Observo que aquesta campanya està fortament polaritzada a tots els mitjans. Els telenoticies només parlen de PP i PSOE. A vegades, del PSC. Poques referències a ERC o ICV-EUA i, evidentment, poques a CIU. Dissabte també vaig descobrir unes tanques del PSC amb una frase que parla del Sr. Pizarro, el número 2 del PP a Madrid. Em va sobtar, no puc pas negar-ho. Cap cartell del PSC fa referència a ERC o CIU. Curiós. Com si la politica catalana no anés amb ells. Un clar menyspreu al sistema politic català. S´han gastat els diners de campanya en cartells contra el número 2 del PP a Madrid, un partit que a Catalunya no és ni la tercera força politica. Tot això em confirma el que fa temps sospito. Pel PSC els nacionalistes som una anomalía. Som un error que mai s´hauria d´haver produit i, evidentment, pensen que tenim els dies comptats. A la fi, el que interessa al PSC és el binomi d´escollir entre PP-PSOE. És més fácil escollir entre dos. És més fàcil imposar el discurs de la por: "ui,ui,ui que viene el PP", i els altres "ui,ui,ui, que vienen los que rompen España". En definitiva, o blanc o negre. I si s´han de repartir alguna cosa ja es posaran d´acord. Total, en essència allò que volen és el mateix.
Per a mi, és una situació d'una extraordinària gravetat política.
Però aquí no passa mai res!
Ernest Benach, reclamava ahir al 3/24, que el govern respectés allò que el Parlament l'obliga a respectar.
Ahir en parlava també Jordi Cabré a l'AVUI i Vicenç Villatoro s'hi refereix també avui a elsingular.cat
Però en general, tots en quedem tan amples.
Ja ens hi vam quedar quan una situació idèntica es va produir a l'ajuntament de Barcelona.
Aquí hi ha uns senyors d'un partit polític concret que, acostumats com estan a manar, passen absolutament de les regles del joc democràtiques...
Són els mateixos senyors que quan es parla de fer venir a una senyora Ministra d'Espanya al nostre Parlament a donar explicacions sobre algun tema (compareixença que té l'empar legal del nostre nou Estatut) , diuen descaradament que el Parlament pot dir el què vulgui però que la Ministra no vindrà.
Són els mateixos senyors que diuen que el Parlament de Catalunya no és ningú per demanar la dimissió de cap Ministra d'Espanya...
Són uns senyors que fan i desfan a la seva conveniència, violant les regles democràtiques i faltant al respecte una vegada i una altra a les nostres institucions!
Em pregunto com reaccionaríem tots plegats si aquestes actituds les protagonitzessin uns altres senyors que oficialment sempre són els dolents de la política, els del PP, però que en realitat la maldat d'uns i altres en el respecte a la democràcia i a les institucions catalanes que la representen, s'assembla com s'assemblen dues gotes d'aigua.
Mira tertulíà, per a mi, aquest despreci cap al Parlament només té una solució que es diu moció de censura...
Clar que perquè això reeixís haurien de passar dures coses molt difícils.
Que ERC deixés de ser cómplice de tants despropòsits i rectifiqués estranyes estratègies, i que el PSC respectés la decisió del Parlament.
O, ni això respectarien?
Foradar una ciutat sempre comporta riscos (mireu al Carmel) però amb els antecedents de les obres del TGV la cosa pinta malament, molt malament. M’agradaria pensar que qui fa les obres en sap, però després, allà on s’acaba tanta tecnologia, tanta planificació i tantes idees de feina ben feta hi acaba havent treballadors, la majoria amb uns currículums de «treballador» i molts amb problemes fins i tot per llegir i escriure correctament qualsevol dels idiomes co-oficials i són aquests, els que excaven el túnnel.
Ja que s’ha de foradar Barcelona, foradem-la, foradem-la bé i amb idea i ja que estem fent un túnel pel TGV què ens hauria costat fer-ne un altre de paral·lel, a sobre, a sota, a la vora o entremig i aprofitar que estem foradant Barcelona per passar-hi quatre vies més d’ample ibèric per tal d’alleujar les ja carregades vies de rodalies i mercaderies.
Però no! Els catalans tenen aguant, al cap i a la fi són tant soferts que estranyament es queixen i quan ho fan, fem veure que no ha passat i així segur que no passa (no passa de la franja) . No sóc tècnic ni polític, però sí que penso que fer un doble túnel ha de ser més barat que fer-ne dos, un ara i l’altre d’aquí trenta anys.
Que rucs que som els catalans! I encara ens volem enganyar amb somnis de pseudollibertat impossibles.
Millor que esdevinguem talps agafem un pic i una pala i a poc a poc, cadascú contribueixi a fer més gran Barcelona, la resta no importa.
La moció contra el traçat de l'Ave per Barcelona es va aprovar al Parlament de Catalunya i el Montilla ( i alguns consellers) diuen que no en faran cap cas. Amb altres paraules, que se la sua de canto el que s'aprovi o deixi d'aprovar-se al Parlament de Catalunya i que ells faran el que els roti.
Finalment Esquerra (confesso que jo encara en tenia els meus dubtes) va trencar la unitat de vot de l'equip de Govern de la Generalitat per recolzar la moció presentada per CiU sobre el túnel del TGV a Barcelona. Ara tenim, doncs, un acord del Parlament de Catalunya, la màxima representació de la voluntat dels ciutadans, que no coincideix amb la posició oficial del Govern de la Generalitat. Si es tractés d'un tema cabdal, d'uns pressupostos generals, posem per cas, hi hauria d'haver dimissions, buscar noves majories o convocatòria d'eleccions. Però és evident que es tracta d'un fet puntual que no justifica tant d'enrenou, mentre es mantingui la coherència del Govern en la resta de qüestions. Ara bé, una cosa és que no calgui fer-ne un gra massa del tema (a més estem en període electoral on tot ha de tenir una doble lectura), i una altra és que des del Govern es tingui la insolència de dir que no faran cas del que ha dit el Parlament.
Els acords, com les lleis i les normatives, són per complir-los (a no ser que algú es declari contra el sistema, està clar). I és d'un pèssim estil democràtic, que ja té el precedent de l'Ajuntament de Barcelona, menysprear la voluntat del Parlament que representa la ciutadania. És la mateixa legitimitat que després voldran enarborar quan aquest mateix Parlament aprovi altres propostes o mocions, amb les quals sí que hi estiguin d'acord.
Ja ho sabem que en la presentació de la moció per part de CiU hi havia un component estrictament electoralista, a part d'un moviment tàctic per a desgastar el Govern, i que probablement si no estiguéssim en campanya electoral el posicionament d'Esquerra hauria estat un altre. Però això no treu validesa a l'acord.
El que passa és que estem en un joc d'interessos polítics de partit, i cadascú mira l'oportunitat i la conveniència de cada moment, més enllà de la importància que pugui tenir fer el forat una mica més a dreta o una mica més a l'esquerra (perquè ara ja no es parla ni del traçat del Vallès, ni del litoral). Sigui com sigui tenim les forces vives del país, les del Govern i les de l'oposició, embolicades en una disputa que pot fer-ho trontollar tot per veure per sota de quin carrer de Barcelona cal fer el túnel del TGV.
Una disputa ben casolana, irrellevant des d'una perspectiva nacional, que potser no ens deixa veure el drama que amaga:
Els catalans, i per tant tampoc els barcelonins, amb tota la parafernàlia institucional, no tenim ni la capacitat de decidir per on fem un forat a sota els nostres peus.
Hola:
Me llamo Juan , y he realizado un blog sobre tematica homosexual en torredembarra espero que me añadais en vuestro links
http://www.lacoctelera.com/torredembarra-gay
Gracias
Publica un comentari a l'entrada