VOT PRÀCTIC

Aquest escrit, sigui dit per endavant, és una crida sincera al vot pràctic, al vot més útil per a Catalunya i per a les catalanes i catalans.
Dies i més dies d’espera per ser atesos en els centres de salut, pèrdua progressiva de competitivitat i lideratge de les nostres empreses respecte les de la resta de l’Estat, caos ferroviari que en un moment o altre ens acaba afectant a tots, això si no t’afecta cada dia, la impotència de veure com les inversions passen de llarg de casa nostra, etc.
Durant les dècades dels 80 i 90, en referència a Catalunya, i provinent de la resta de l’Estat, es va posar de moda allò tan enyorat de la locomotora catalana, una molt gràfica referència al vigor i salut de l’economia catalana d’aquells temps, durant els quals Espanya sencera es beneficiava de l’empenta catalana, fruit del caràcter decidit i emprenedor dels catalans i d’ unes infraestructures i inversions com a mínim suficients. Catalunya es va erigir en referent polític, social i econòmic, no tan sols de la resta de l’Estat, sinó també d’Europa i del món.
Gairebé la totalitat d’ambdues exitoses dècades hi va haver un denominador comú: per una banda, un partit decidida i indiscutiblement català i catalanista, convergència i unió, es trobava al capdavant del govern de la Generalitat i, per l’altra, aquest mateix partit era decisiu a Madrid perquè esdevenia repetidament allò que se’n diu la clau de governabilitat.
Tot i que personalment em decanto pels del puny i la rosa, crec que poc importa qui de tots dos partits majoritaris guanyi les eleccions, ja que amb tots dos hem estat ben i mal tractats (depenent de l’abast de les respectives majories).
Perquè Catalunya torni a ser el que era necessitem un partit que defensi els nostres interessos amb fermesa, valentia, plena autonomia i sense complexos. Al PSC, més enllà de la retòrica, es deuen a Madrid, i el que pensi que no, s’hauria de formular la següent pregunta: com és que ni tan sols tenen grup Parlamentari propi?, si no poden votar lliurement al Parlament com pretenen defensar els interessos de Catalunya per damunt de les inèrcies centralistes dels seus companys de colla. ERC és un partit independentista, una aspiració legítima, que entenc, respecto i que, amb matisos, fins i tot puc arribar a compartir, però com que, per desgràcia, l’anticatalanisme encara és un valor rentable a la resta d’Espanya, cap dels dos grans partits s’aproparia a aquesta formació per plantejar algun tipus d’acord mínimament sòlid, i ICV no té la dimensió suficient per esdevenir clau.
Tot i ser la comunitat autònoma més solidària ens critiquen per poc solidaris, doncs siguem-ho de debò. Tant si ets nacionalista com si no, pragmàtic o idealista, ateu o creient, de dretes o d’esquerres, votem tots a una per l’opció més útil, fem que Convergència i Unió sigui decisiva per Catalunya. A més, totes les persones no nacionalistes i centralistes que viviu a Catalunya i llegiu aquest BLOC, també voldria dir-vos, que voler que Catalunya torni a ser el referent que era (la locomotora catalana), no és un objectiu egoista, tot el contrari, és quelcom positiu també per a la resta de l’Estat, ja que quan Catalunya “tira del carro” tota Espanya en surt beneficiada.
Pensem que quan la locomotora d’un tren està ben calibrada, ben gestionada , equipada i arriba puntual al les estacions (sí, sí, “puntual”, és possible i no ho dic de broma), això beneficia a tots els passatgers, a tots els vagons, no només a la locomotora…
Crec fermament, que a les properes eleccions generals del 9 de març entre tots podem començar a tornar Catalunya al lloc que es mereix!